ART

Autor: Yasmina Reza - Adaptació: Jordi Galceran - Direcció: Miquel Gorriz - Intèrprets: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva

Teatre Municipal de Girona - Dilluns, 30 d´octubre

Una tela en blanc és art o és una merda? L'obra de Yasmina Reza no és una reflexió sobre la validesa de l'art contemporani. Per més que la trama giri entorn de la compra per 200.000 boniatos d'una tela en blanc, el tema és l'amistat entre els congèneres d'una espècie humana molt propensa a buidar-se els ulls.

Una obra expressament adaptada per al lluïment de tres grans de l'escena catalana, Pere Aquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva, que es posen d'entrada el públic a la butxaca amb la presentació a escena la caríssima tela en blanc, firmada pel mestre Antrios, objecte que fa aflorar respostes des de la hipocresia fins la sinceritat més intransigent, passant per tota una gama de situacions ridícules amb les quals l'espectador no pot deixar de sentir-se identificat, i les riallades ja no cessaran durant l'hora i mitja de durada de l'obra.

Aquesta Art de Yasmina Reza, obra que en la seva estrena fa 23 anys a París va inaugurar el gènere de la «comèdia intel·ligent», va tornar a omplir dilluns el Teatre Municipal de Girona, després que ja ho hagués fet l'any passat, també en el festival Temporada Alta. Les entrades estaven exhaurides també per a la funcions de dimarts i dimecres.

I és que hi ha encara generacions de gironins pendents de gaudir d'aquest ja «clàssic contemporani» que no desautoritza el controvertit món de l'art contemporani, ja que si bé en un moment donat s'embrut despectivament amb retolador la tela en blanc, després la guixada s'esborra, i l'obra d'Altrios se salva, com no podia ser d'altra manera en el pensament d'una Yasmina Reza coneixedora de l'evolució de la història de l'art i la complexitat del moment actual.

Però, i l'amistat? És possible entre els humans? Doncs sí, perquè al final els amics arraconen la tela i se'n van de bracet a sopar i a divertir-se. I és que, com diu el més fràgil dels protagonistes al final, no és precisament la racionalitat el principi que més ajuda a entendre la humanitat ni molt menys a tirar endavant. Som com som.