Si no fos perquè se sap del cert que ha estat fruit de la casualitat, es podria pensar que tot plegat respon a un pla perfectament organitzat. Perquè en els últims mesos, quatre hotels de cinc estrelles de les comarques gironines han incorporat als seus equips cuiners de restaurants amb estrelles Michelin, tots amb la intenció de millorar la seva oferta gastronòmica, convençuts que aquest és un aspecte cada vegada més valorat pels potencials clients d´un establiment hoteler, i també per la capacitat d´atracció que pot generar entre altres persones.
La Malcontenta, de Palamós, va ser el primer a obrir el foc, en anunciar el març passat que Quim Casellas, del Casamar de Llafranc (una estrella Michelin), es feia càrrec de la seva proposta gastronòmica. A continuació va ser el torn del Mas de Torrent, que va aconseguir l´assessorament de Fina Puigdevall, de Les Cols d´Olot, amb dues estrelles Michelin. Deprés seria Peralada, que anunciaria el «fitxatge» de Xavier Sagristà i Toni Gerez, que poc abans havien hagut de tancat el Mas Pau d´Avinyonet de Puigventós (que també tenia una estrella). I fa poques setmanes se sabia que La Gavina de s´Agaró es feia amb els serveis de Romain Fornell, del Caelis de Barcelona (una altra estrella). Casellas, Puigdevall i Fornell mantenen els seus restaurants i als hotels amb els quals ara treballen s´encarreguen de definir, dissenyar, organitzar i supervisar l´oferta culinària, mentre que Sagristà i Gerez han canviat el Mas Pau per Peralada.
«La competència suma», assegura Quim Casellas, per a a qui «és una fórmula d´èxit». Segons el cuiner del Casamar i de La Malcontenta, «l´Empordà s´ha convertit en una destinacio gastronòmica, i això és perquè hi ha tota una història al darrere». En aquest sentit, elogia «la feina que han fet els productors, els viticultors, els restauradors..., per donar a conèixer els productes d´aquí, aquest mar i muntanya que ens caracteritza». També hi ha ajudat el fet que, segons ell, «les persones que vénen a visitar-nos cada cop són més obertes, estan més disposades a tastar allò propi d´aquí, i hem de saber aprofitar aquesa bona disposició». Casellas postil·la «aquesta és una zona que té un gran potencial de creiexment, encara, en l´aspecte gastronòmic, només falta que ens ho acabem de creure».
Daniel Camós, director general del Grup Andilana, propietari de La Malcontenta, també es mostra convençut dels beneficis que suposa un increment general del nivell de l´oferta gastronòmica: «És molt bo per al territori, perquè el més normal és que el client d´un hotel no hi faci tots els àpats, sinó que busqui altres establiments. I com més en trobi de bons, més fàcil és que torni, i que parli bé de la zona a altra gent». Amb aquest argument hi coincideix el director general de l´Hostal de La Gavina de s´Agaró, Alberto Depau, que exposa que «sovint els clients dels hotels ens demanen consell sobre altres restaurants on anar a menjar, i és évident que si l´oferta gastronòmica és bona ens ajuda, perquè el client se sent satisfet de la recomanació que ha rebut».
Encara més, alguns dels cuiners i responsables dels hotels entrevistats per a l´elaboració d´aquest reportatge (en les pàgines que segueixen s´analitza per separat cada cas) apunten que els restaurants dels hotels han d´aspirar a captar clients que no hi estiguin allotjats, sinó que hi vagin únicament per l´oferta gastronòmica. Romain Fornell assenyala en aquest sentit que «al restaurant Caelis de l´Hotel El Palace de Barcelona, els comensals que són clients de l´hotel només suposen un 5% o un 7%». Tot i això, també hi ha qui apunta que una oferta gastronòmica de nivell i variada és bàsica per al seu hotel. Xavier Rocas, director del Mas de Torrent, assenyala que el seu és «un hotel-destinació; hi ha clients que hi passen nolt temps i hi fan molts àpats, i han de tenir diversitat i qualitat».
La relació entre els hotels i l´alta gastronomia no és nova, a les comarques gironines. Potser el millor exemple és el del cuiner Paco Pérez, amb dues estrelles Michelin al restaurant Miramar de Llançà, que també és hotel, dues més al restaurant Enoteca de l´hotel Arts de Barcelona, i una altra estrella al restaurant 5 de l´hotel Das Stue de Berlín. A les comarques gironines hi ha altres hotels els restaurants dels quals han aconseguit tenir una estrella a la Guia Michelin: sense anar més lluny, el Casamar de Llafranc, dels germans Quim i Maria Casellas. També l´Hotel Vistabella de Roses, amb el restaurant Els Brancs del xef Javier Cabrera; i la Fonda Xesc de Gombrèn, amb el restaurant del mateix nom del cuiner Francesc Rovira.
És evident que la millora de l´oferta gastronòmica associada a la incorporació de cuiners reconeguts podria comportar, en algun cas, aconseguir distincions com les populars estrelles Michelin. De moment, però, Xavier Sagristà, l´únic entre aquests quatre cuiners que tenia estrella i l´ha perdut, pel tancament del Mas Pau, no es mostra excessivament preocupat per aquesta qüestió: «L´estrella que volem és que la gent vingui i s´ho passi bé, i que nosaltres també ens ho passem bé. Que puguem sortir cada nit del restaurant orgullosos de la feina que hem fet».
