L'origen de Platja d'Aro

La seixantena de torres dissenyades per l'arquitecte Esteve y Corredor donarien a primers dels anys 20 inici a aquest nucli urbà depenent de Castell d'Aro

24.08.2015 | 07:16
L'origen de Platja d'Aro

Arribades aquestes jornades estivals i amb tota mena de publicacions que aprofiten l´ocasió per editar suplements a diari amb força informació centrada bàsicament en els nuclis tradicionals del turisme, sovint veiem com en presenten imatges actuals que s´alternen amb d´altres dels mateixos llocs però referides a temps pretèrits, per la qual cosa aquí hi tenen molt a veure els col·leccionistes.

Avui parlem d´una vila gironina de la major projecció internacional com és l´actual Castell-Platja d´Aro i S´Agaró, amb una atenció centrada en la Platja. En no comptar amb gaire història, però, i consegüentment davant la manca d´imatges urbanes, juntament amb una vista arxiconeguda d´una incipient Platja d´Aro amb el Cavall Bernat en primer pla, reproduïm una peça no gaire coneguda de la col.lecció, la portada de l´opuscle presentat a primers de la dècada de 1920 per part de l´arquitecte J. Esteve y Corredor, on s´ensenya tant el plànol general de la primera urbanització, com els de les cases que donarien peu al nucli urbà desenvolupat a partir d´aquelles dates, i tot tipus d´informació al respecte.
A escassos cent metres del vell barri de Fanals, pertanyent al municipi de Castell d´Aro, on únicament hi havia unes comptades masies i algunes casetes de pescadors, dedicant-se els uns i els altres al conreu d´unes terres fèrtils, a l´explotació de les alzines sureres que abastien les indústries de les poblacions veïnes, i amb una minsa estructura pel que feia a la pesca, l´encant natural de l´indret i la seva incipient pineda farien que l´esmentat arquitecte i els seus promotors dissenyessin com diem el primer conjunt urbanitzat. Unes seixanta boniques torres sorgirien del projecte, ubicat a peu de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, i construïdes sota els paràmetres d´una ciutat-jardí, tot aprofitant els pins i la vegetació existent aleshores, alçant els xalets entre ells, i distribuint pels espais lliures diversos massissos de plantes baixes.

Aquest conjunt, de forma trapezoïdal, ocupà una superfície de 36.671 m2, dels quals restaren destinats a vial públic uns 10.000 m2, i la resta als diferents solars, d´una extensió mitjana de 600 m2, dels quals uns 100 m2 es reservaven per a l´edificació. El valor total del terreny pujava a 145.832,19 pessetes, amb un cost mitjà per xalet d´unes 18.000 pessetes, sobre una parcel.la de 2.381,40 pessetes. O sigui, que per 20.381,40 pessetes, la primera cinquantena d´afortunats pogueren gaudir d´una excel·lent segona residència a tocar de la platja.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema