Girona, amb les víctimes de l'exili

Les entitats sensibilitzades amb l´èxode de les persones refugiades s´uneixen en la plataforma Girona Acull, que rebutja la política de la Unió Europea, supervisa els acords municipals i s´integra en una coordinadora catalana que prepara una demanda contra els estats signants de l´acord amb Turquia

02.07.2016 | 17:36
Manifestació a Girona organitzada el mes de maig

La Convenció de Ginebra atribueix la condició de refugiat a una persona amb «temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques», que «es trobi fora del seu país de nacionalitat i no pugui o, a causa d´aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país». L´acord, aprovat el 1951 i ratificat per 147 estats, garanteix l´asil d´aquestes persones i l´Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) té la missió d´assegurar que així sigui. El compromís internacional també obliga els estats a no expulsar ni retornar els refugiats o sol·licitants d´asil a cap país on corrin perill, alhora que estableix que se´ls ha de respectar els drets civils. Com tantes vegades, la teoria, els documents oficials van per un costat i la realitat per un altre.

Des de l´any passat, la irrupció a les portes d´Europa de milers de dones, homes i infants que fugen de la guerra civil de Síria –cruenta des de principis de 2011– ha obert una caixa de pandora que ha contraposat la reacció dels estats, blindant fronteres i formalitzant acords per desplaçar a Turquia persones que esperaven l´asil europeu, amb una mobilització ciutadana àmpliament representada a les comarques gironines.

La plataforma Girona Acull serveix per exemplificar-la, tot i que moltes entitats i ciutadans a títol particular ofereixen el seu suport en camps d´acollida d´exiliats, han participat en recollides de fons econòmics, aliments i productes bàsics o han expressat públicament el seu rebuig a les polítiques de la Unió Europea. Aquesta activitat continua oberta a través de nombrosos col·lectius, però la creació de Girona Acull, el març de 2016, ofereix un espai de coordinació i canalització per a les iniciatives solidàries d´arreu del territori.

En tres mesos, la nova plataforma ciutadana ha penjat pancartes de grans dimensions donant la benvinguda als refugiats; ha organitzat debats i xerrades informatives; ha impulsat una manifestació, el 7 de maig, per exigir canvis en les polítiques de migració i refugi de la UE; ha acampat davant la subdelegació de l´Estat, del 26 al 29 de maig, per protestar contra el desallotjament del camp d´Idomeni; i cada dilluns a dos quarts de 8 del vespre convoca una cassolada reivindicativa, primer a la plaça del Vi i ara davant la seu del Govern espanyol.

La Coordinadora d´ONG Solidàries de les comarques gironines, la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de Girona i Salt, les plataformes de suport a les persones refugiades de Sant Feliu de Guíxols i de Banyoles, Canviem Salt, l´Associació Solidària amb el poble siri, Amnistia Internacional Girona, les organitzacions polítiques CUP-Crida per Girona, EUiA de Salt, ICV, Cercle Podem Girona i Lluita Internacionalista, l´ANC de Girona, els sindicats CCOO, Ustec·STEs i IAC, l´Oficina de Cooperació de la UdG, el Col·legi d´Advocats de Girona, l´Ateneu Popular la Pioixa de Bordils i Beuda Activa consten com a entitats adherides a Girona Acull.

Un dels seus integrants, Mostafà Shaimi –militant de l´Espai Antiracista de Salt i Girona que treballa en recerques sobre racismes a la UdG–, resumeix les «tres potes» que van originar l´organització. En primer lloc, «la crisi estructural que s´ha mal anomenat crisi de refugiats, que ha posat de manifest una situació que ja existia de fa temps» i que va portar la Coordinadora d´ONGs a crear una comissió específica. El segon factor determinant van ser unes jornades de debat i reflexió organitzades per la CUP, d´on van sorgir propostes i «la necessitat d´organitzar-se per donar una resposta». I per últim, Girona Acull ha vehiculat «un neguit social, de persones amb ganes de fer alguna cosa però que no tenien un espai adequat per donar-hi sortida».

Després dels primers mesos de rodatge, Girona Acull està immersa en un procés de replanificació interna i ha confeccionat una base de dades per tal de poder coordinar les accions de les entitats de les diferents comarques.

Pressió política
Pel que fa als seus objectius principals, Shaimi concreta que són incidir en l´acció política, sensibilitzar la societat i oferir ajuda humanitària.
Respecte el primer punt, l´activista denuncia que «és un problema polític i hi ha d´haver una pressió política sobre els que tenen una part de responsabilitat»; i assigna «la responsabilitat màxima» a l´Estat perquè, «per exemple, el govern del PP ha firmat el tractat de la UE amb Turquia».

Però la plataforma també apel·la a la corresponsabilitat de la Generalitat i dels ajuntaments, sobre els quals vol influir. Amb aquest propòsit, va elaborar un model de moció municipal, però la proliferació d´acords que es queden en declaracions d´intencions els ha portat a crear un protocol de seguiment dels compromisos aprovats al ple. «Si l´Ajuntament de Banyoles, com a capital del Pla de l´Estany, diu que acollirà persones, quan es doni al cas s´ha de fer el seguiment i la pressió oportuna», exemplifica Shaimi.
Girona Acull ha identificat els actius socials dels municipis on s´aproven acords de suport als refugiats, amb l´objectiu de tenir accés a la informació i fer-ne un seguiment. Fins ara, tenen coneixement de mocions d´aquest tipus en una quinzena de poblacions gironines, entre les quals hi ha Banyoles, Girona, Sant Feliu de Guíxols o Olot. Al setembre, està previst redactar un informe que posi de manifest el grau de compliment dels seus compromisos.

Per incidir en administracions superiors, Girona Acull participa en la creació d´una coordinadora a Catalunya que es reunirà dimecres, 29 de juny. Mostafà Shaimi explica que la plataforma s´hi ha integrat «perquè hi ha accions que no es poden fer des de Girona, com una demanda jurídica contra els estats que han signat el tractat amb Turquia». «Nosaltres no tenim capacitat per fer-la i té sentit que sigui conjunta de molts territoris i entitats, per augmentar-ne l´impacte», aclareix. Així com també que hi ha advocats, juristes, jutges i fiscals que estan estudiant les possibilitats de l´ordenament jurídic europeu; tot i que –lamenta– «està fet perquè els grans estats i poders no es piquin els dits».
La sensibilització, la seva segona fita, apunta «les qüestions de fons». Shaimi insisteix que «cal anar a l´arrel del conflicte» i per això «expliquem que això no és una crisi, perquè aquesta té un concepte d´excepcionalitat i de retorn posterior a la normalitat. Expliquem que té una dinàmica geopolítica, que la guerra té un paper important i que el racisme és una qüestió fonamental».

Ni la pressió política ni la pedagogia social fan oblidar l´ajuda humanitària, el tercer objectiu de la plataforma. Shaimi subratlla que «hi ha necessitats immediates» per a les que recullen diners i treballen amb ONGs que són al territori, i que solen oferir el seu testimoni en les xerrades de sensibilització.

Control ciutadà

Sobre la taula hi ha el projecte de generar un espai de treball amb els ajuntaments, que començarà amb una prova pilot a Girona. «Els refugiats ja els tenim aquí», afirma Mostafà Shaimi, «i volem demanar a l´Ajuntament que sigui coherent amb la pancarta ´Acollim refugiats´».
Tot i que encara està per concretar, l´integrant de Girona Acull avança que la plataforma buscarà aconseguir compromisos tangibles com el repartiment dels recursos de Serveis Socials, perquè «les lleis de serveis socials i d´acollida han quedat antiquades». En la seva opinió, aquesta és «una oportunitat per fer de la política una cosa participativa, exigir un control des de la ciutadania».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema