És un barco, és un avió, és un dron? No, és una hidro-ala. Una hidro què? Una hidro-ala, un tipus embarcació que navega a un metre d’alçada per sobre de l’aigua. En van poder veure no una, sinó moltes, els centenars de persones que van acudir al Primer Campionat del Món de Windfoil que es va celebrar durant tota la setmana passada a Sant Pere Pescador, coincidint amb el Campionat del Món de Windsurf GP Catalunya-Costa Brava.
L’hidro-ala (hydrofoil en anglès) és una ala que va submergida sota la quilla i que funciona com la dels avions, permetent a les embarcacions sobresortir de l’aigua a mesura que van agafant velocitat i enlair-se com si volessin. Fins fa ben poc, només els grans catamarans que disputen la Copa América incorporaven l’hidro-ala, però ara ha arribat a les embarcaciones de vela lleugera com el surf a vela, el surf d’estel o l’optimist. I així han nascut noves modalitats com el windfoil o el kitefoil.
Durant sis dies, els millors windsurfistes del món van convertir la platja del Cortal de la Devesa de Sant Pere Pescador en un laboratori de proves d’aquesta nova i espectacular modalitat de navegació que està revolucionant el món de la nàutica. La incorporació de l’hidro-ala permet als surfers de vela augmentar la velocitat a l’hora que disminueix la fricció entre el casc de l’embarcació i l’aigua, evitant la resistencia quan es formen onades.
Un total de 32 windsurfistes, a més de dissenyadors i fabricants, van testar a Sant Pere materials de construcció i mides dels foils (ales) en tot tipus de condicions. Es van fer proves quan la intensitat del vent gairebé no arribava als 6 nusos; es van balisar camps de regates de diferents formes per provar la maniobrabilitat dels wind-foils i es van acostar molt les boies a la platja per exprimir els seus límits abans no encallen en un banc de sorra.
L’experiència de la Costa Brava ha posat de relleu que la hidro-ala permet a les embarcacions, i als surf de vela més, poder navegar encara que gairebé no bufi el vent, que és un esport de fàcil adaptació, que és espectacular i divertit...i que encara és força car.
El cost económic d’una hidro-ala és precisament un dels aspectes que provoca més reticències a l’hora de popularitzar el windfoil entre els practicants del surf a vela. I és que les ales es van començar a dissenyar a partir de materials utilitzats en la construcció aeronàutica com el carboni i els preus se situen entre els 1.500 i els 2.000 euros. En opinió de Panxo Pi-Sunyer, organitzador del Campionat del Món de Windsurf GP-Catalunya Costa Brava i máxim responsable que el primer campionat de windfoil a nivell mundial dintre del circuit de la Professional Windsurfer Association (PWA) s’hagi celebrat a les comarques gironines, «les hidro-ales seran molt més assequibles i aptes per a tots els públics a mesura que anem sabent més com i quan funcionen i es vagin introduïnt nous materials com l’acer inoxidable i fins i tot fustes nobles en el seu procés de fabricació».
Els fabricants i les marques, algunes d’ells presents aquests dies a la Costa Brava, calculen que en un parell d’anys el preu d’una hidro-ala de gamma mitja pot haver baixat el 50%. «Perquè això sigui possible, però, abans els professionals del windsurf han d’haver navegat moltes hores amb windfoil» d’aquí la importància d’aquest campionat que estem fent aqui a la platja del Cortal de la Devesa», explica Pi-Sunyer.
La Costa Brava, paradís del vent
L’hidro-ala a la vela lleugera està en fase de proves i desenvolupament. I quan es tracta de provar noves formes de navegació impulsades per la força del vent, pocs llocs del món tenen les condicions de la Costa Brava. El golf de Roses està considerat com un dels paradisos per a la pràctica dels esports de vent i no només perquè ofereix les millors condicions per navegar, sinó perquè també té una bona estructura perquè es desenvolupi l’esport a nivell d’afeccionat.
Les aigües i les platges del golf de Roses compleixen plenament aquests dos requisits. El vent, ja sigui tèrmic (garbí-migjorn) o del nord (mestral-tramuntana), fa gaudir el navegant amb intensitats mitjanes que oscil·len entre els 10 i els 25 nusos de velocitat. I la infraestructura de les platges garanteix la seguretat i la comoditat i presenta una oferta (càmpings, hotels, apartaments) molt àmplia.
Aquests són els dos principals motius que han portat a la PWA a celebrar el primer mundial de windfoil a la Costa Brava i no en un altre lloc. Els primers windfoils dintre del circuit, encara que no competint entre ells, es van poder veure a Corea i al Japó en les dues primeres proves del Wolrd Pro Tour de Windsurf de la modalitat d’eslàlom d’aquest 2017.
En arribar a la tercera prova, la de la Costa Brava, es va decidir provar-lo dintre la competició encara que només en format exhibició. I l’èxit ha esta rotund. Dels 64 windusrfistes que participen al Campionat del Món de Windsurf en la modalitat d’eslàlom, 32 han competit també en windfoil. La hidro-ala ha permès als windsurfistes navegar moltes més hores que amb el windsurf tradicional.
La raó és que la hidro-ala fa que les planxes de surf a vela puguin funcionar a partir de 6 nusos de vent, enlloc dels 12 nusos que són necessaris per disputar una competició d’eslàlom. A més, el camp de regates de la prova de windfoil és molt semblant al de l’eslàlom, però menys tècnic i amb recorreguts més llargs entre les boies, la qual cosa ha permès que les dues disciplines s’hagin anat alternant entre elles proporcionant llargues jornades de navegació.
El windfoil, però, no funciona només en condicions de vent fluix -com les que es van donar la setmana passada a la Costa Brava- sinó que també s’han estat fent proves -tot i que no en competició- amb vent fort -per sobre dels 20 nusos- a França i amb resultats molt bons. Tant és així que alguns windsurfistes del circuit professional és pregunten si en un parell o tres d’anys la hidro-ala no provocarà la desaparició d’algunes de les disciplines actuals, i no només en el windsurf, sinó també en d’altres modalitats de vela lleugera. No seria la primera vegada que les innovacions tecnològiques releguessin fins a l’oblid algunes modalitats esportives,
De moment, la continuïtat de la competició en windfoil està garantida. Ara s’ha de veure com conviuen les noves embarcacions equipades amb hidro-ala amb les que no en porten.
Al final, el que volen els practicants de vela és navegar, navegar i navegar sense dependre tant de les condicions del vent i en això, sense cap mena de dubte, la hidro-ala ofereix molts avantatges.
Un català a l’èl.lit del windfoil
La presència de windsurfistes espanyols al Primer Campionat del Món de Windfoil s’ha limitat a dos: Ramon Pastor i Pablo Ania. N’hi podia haver hagut un tercer, el windsurfista del GEN de Roses i ambaixador de la marca Costa Brava arreu del món Marc Paré, al qual però no li va arribar a temps el material necessari per a poder competir-hi.
El barceloní Ramon Pastor, que va aconseguir passar a vuitens de final en una de les cinc eliminatòries que es van disputar del campionat, no dubta que el windfoil ha vingut per quedar-se «i més en unes condicions com les que tenim a les costes catalanes». Segons Pastor, «la gent el que vol és navegar i més aquí quan és possible fer-ho tot l’any, sense dependre de si avui bufa més o menys, i és el que el windfoil permet».
Pel que fa a la introducció de la hiro-ala a les competicions de vela lleugera, els windsurfistes creuen que és el resultat natural de l’evolució dels materials i del que demanen els practicants. «Amb el windfoil les sensacions són increïbles, molt excitants i es gaudeix des del primer moment», raona el windsufista barceloní diverses vegades campió d’Espanya.
El windfoil portarà nous practicants als esports nàutics i nous campions a les competicions. Mentre això no arriba, el primer campió del món de windfoil ha estat el veterà windsurfista francès Anotine Albeau, que és qui millor semblava haver-se adaptat a la nova modalitat i que va demostrar estar en una forma envejable, doncs també es va proclamar guanyador del GP Catalunya-Costa Brava de windsurf.
