De Blanes al Camp dels Ninots

Un grup d'alumnes de l'Institut Sa Palomera van visitar l'excepcional jaciment paleontològic de Caldes de Malavella, considerat «la Pompeia del Pliocè», per conèixer els treballs que s'hi efectuen

27.06.2017 | 07:15
De Blanes al Camp dels Ninots

El passat 23 de maig els alumnes de primer d´ESO de l´Institut Sa Palomera de Blanes van visitar in situ l´excavació d´enguany al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), un jaciment paleontològic excepcional perquè els seus sediments lacustres associats a la formació d´un volcà d´edat pliocènica (ara fa uns 3,5 milions d´anys) contenen, i en molt bon estat de conservació, una enorme quantitat de restes orgàniques fòssils: rinoceronts, tapirs, bòvids, ciprínids, granotes, tortugues,€ motiu pel qual el Camp dels Ninots és conegut com la Pompeia del pliocè.

A les comarques gironines, l´oportunitat de visitar en horari escolar l´excavació d´un jaciment arqueològic o paleontològic mentre els especialistes hi estan treballant és quelcom inhabitual, degut al fet que o bé les excavacions en curs de tipus urgència són inaccessibles per motius empresarials o bé que les excavacions de tipus programades solen tenir lloc durant l´estiu.

Aquesta sortida al Camp dels Ninots es va organitzar des del departament de Ciències Socials de l´Institut Sa Palomera de Blanes i va ser possible gràcies als seus professors i personal administratiu següents: Albert Aulines, Jordi Caseny, Maria del Vilar González, Josep Ignaci Bech, Ylenia Castros, Beatriu Cuenca, Marta Sala, Alba Urban, Imma Moreno i Marisa Martínez. Al llarg d´aquest curs 2016/2017, des d´aquest centre educatiu hem portat a terme una sèrie d´activitats relacionades amb la prehistòria (taller d´encesa de foc, concurs de dibuix d´eines, lectura de novel·les, projecció de documentals i pel·lícules). D´aquí, doncs, que la seva culminació fos l´oportunitat de visitar in situ l´excavació d´aquest jaciment paleontològic caldenc, situat ben a prop de l´Institut de Blanes: a només 20 minuts en autobús.

Gerard Campeny i Bruno Gómez són dos arqueòlegs naturals de Caldes i ambdós són doctors en prehistòria per l´IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de Tarragona. La nostra visita d´aquell 23 de maig va anar acompanyada de la seva guia i les seves explicacions, molt amenes i didàctiques. Primer vam fer un recorregut pel perímetre del volcà (una ruta que està molt ben senyalitzada i que compta amb plafons, cartells i escultures) i, tot seguit, vam dirigir-nos a l´àrea on un equip de científics (paleontòlegs, restauradors, geòlegs i arqueòlegs) hi estava extraient l´esquelet sencer d´un Alephis tigneresi (un bòvid de fa 3,5 milions d´anys).

Montserrat Vehí, geòloga i també natural de Caldes, va ser qui, l´any 1999, va descobrir l´existència d´un volcà al Camp dels Ninots i, tot seguit, el va difondre a través de l´article titulat Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (la Selva, Girona): el volcà del Camp dels Ninots, publicat a l´onzè número dels Quaderns de la Selva. En aquest text, Vehí esmentava la presència d´argiles lacustres corresponents al reompliment del cràter d´un antic volcà d´explosió d´origen freatomagmàtic. Aquest fet va motivar que, quatre anys més tard, al 2003, Gerard Campeny i Bruno Gómez hi emprenguessin una primera intervenció arqueològica per avaluar-ne el seu potencial també des del punt de vista de la prehistòria antiga. Amb el pas del temps, aquelles expectatives s´han anat materialitzant perquè s´hi han posat al descobert un conjunt d´elements d´ordre geològic, paleontològic, botànic i arqueològic que són molt visibles i atractius per als amants de les ciències naturals, i els quals sempre provoquen una forta emoció a totes aquelles persones que tenen l´ocasió d´observar-los en directe. Els nostres alumnes de Blanes, per exemple, van quedar igualment colpits i commocionats durant la seva visita d´aquell 23 de maig.

Des d´aquell 2003 fins a la campanya d´enguany (la catorzena, maig de 2017), la recerca científica del Camp dels Ninots ha avançat en paral·lel a la realització de múltiples activitats de divulgació. Un exemple, l´any 2007 es va celebrar el cicle de conferències L´aventura de l´evolució passa pel Camp dels Ninots, que va reunir científics de renom mundial en aquesta temàtica i que va ser tot un èxit de públic. És per aquest motiu que amb el meu company de l´Associació Arqueològica de Girona, Joan Abad, vam publicar en aquest mateix Dominical del Diari de Girona (el 25 de març de 2007) l´article Un tresor amagat a Caldes i en qual assenyalàvem que «el Camp dels Ninots té un especial interès per a l´estudi i comprensió del passat paleontològic i prehistòric, tant a nivell comarcal com peninsular, raó per la qual és necessari que durant els propers anys les excavacions puguin continuar amb normalitat i, d´aquesta manera, es pugui dur a la pràctica i consolidar un projecte científic i social a l´entorn d´aquest antic volcà». I acabàvem aquest article així: «Podem dir que a Caldes hi ha un tresor amagat, un tresor format per elements molt diversos del nostre passat ambiental, faunístic i humà i que, poc a poc, l´anem comprenent. Un tresor que, ara que l´hem descobert, cal investigar, conservar, protegir i difondre perquè perduri molts anys més». Deu anys després observem que, afortunadament, ara mateix tot això s´està produint a Caldes, per la qual cosa des d´aquí volem agrair i felicitar a totes aquelles persones que hi estan implicades.

La Selva és una comarca prehistòrica excepcional perquè arreu del seu territori s´hi han localitzat evidències de totes les fases de la prehistòria antiga universal (paleolític inferior, mitjà i superior), les quals posen de manifest que ha estat ocupada repetidament al llarg del temps, des de l´arribada dels primers homínids a la península Ibèrica ara fa 1,5 milió d´anys. A pesar ­d´això, però, la immensa majoria dels seus habitants o bé desconeixen completament aquest remot període de la seva pròpia història o bé no n´acaben de valorar la seva potencialitat científica, social, educativa i econòmica. Un exemple clamorós és la Balma de la Xemeneia d´Amer, on els anys 2001 a 2003 s´hi va posar al descobert i divulgar un jaciment paleolític excepcional des del punt de vista científic, social, educatiu i econòmic, però, malgrat això des de l´any 2004 no s´hi ha pogut realitzar, per lamentables motius d´ordre burocràtic, cap més intervenció arqueològica. L´excepció a aquest estat general dels jaciments prehistòrics de la Selva és el Camp dels Ninots, el qual a data d´avui és l´únic jaciment d´aquestes velles cronologies que s´està investigant i divulgant de forma sistemàtica i continuada i, en conseqüència, està generant una sèrie de beneficis a tots nivells, l´econòmic inclòs.

Al nostre entendre és d´enorme importància que els alumnes de primària i secundària visitin in situ el patrimoni del seu territori perquè si ja de petits el coneixen, el trepitgen i els sedueix potser així aconseguirem que quan siguin adults també l´estimin, el respectin i en procurin obtenir un rendiment econòmic. És amb aquests objectius pedagògics i socials de fons que el passat 23 de maig vam promoure la sortida de camp dels nostres alumnes de l´Institut Sa Palomera de Blanes al Camp dels Ninots. ?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema