Escultor de pedra i marbre sense acadèmia

L’aprenentatge ha sigut lent perquè m’he hagut d’equivocar molt i, encara, m’equivoco ara». Gerard Roca Ayats, conegut artísticament com Rocayats, no va estudiar en cap universitat, ni en cap escola d’art, ni en una acadèmia. Només té acabat l’EGB. Va aprendre l’ofici observant, provant i conversant. Tocant amb les mans material i eines amb amics, conversant amb artistes, visitant museus, llegint llibres o veient documentals. És escultor de pedra especialitzat en art figuratiu d’estil realista i fantasiós, i la seva obra està començant a treure el cap en alguns espais de renom i entre col·leccionistes. Per fer els seus treballs, utilitza, sobretot, marbre i pedra de Girona. També bronze, ferro i fusta.

Nascut a Bescanó fa 51 anys, actualment viu a Anglès, on hi té el seu estudi. Fa tot just deu anys va prendre’s seriosament l’ofici i s’hi va començar a dedicar en cos i ànima. S’ha fet la tècnica a la seva manera. «A ull, per intuïció», admet. Sovint sense cap model de fusta i sense mesurar cotes. Directament d’un esbós amb carbó a l’obra, que sol ser feta d’una sola peça, sense afegits ni enganxats. Té desenes de bustos i peces en col·leccions privades i algunes a la via pública, per exemple a Andorra o el peu de la llegenda de Sant Narcís a Girona.

Als onze anys quedava embadalit amb els treballs de l’escultor Josep Serrat de Bescanó, que li deixava les eines. «Amb un amic li aixafàvem el taller», explica rient. Poc a poc va començar a mostrar interès per fer busts i per la pintura a l’oli. Però va començar dedicant-se a l’aerografia sobre carrosseria i a retolar vehicles. Molt cridanera va ser les reproducció de vuit escultures inflables de monuments emblemàtics de Barcelona per la final de la Champions de futbol, el 1999, al Camp Nou. El disseny artístic va anar a càrrec de Phillipe Stanton, la concepció tècnica i fabricació dels inflables a càrrec d’Àrea Cúbica i la decoració aerogràfica a càrrec de Roca.

Finalment, va decidir dedicar-se plenament a l’escultura. Només a base de prova-error. Primer, amb un estudi a casa dels pares, posteriorment al Mas de Can Cendra d’Estanyol i, actualment, a Anglès. «En el meu cas és possible que hi hagi errors, però això et fa humà i és més artístic», detalla Ayats. Explica que «si no valen, queden descartades» però que «sempre hi ha algú que li agrada que li regali alguna obra». I deixa clar que «si una peça és perfecta, potser l’ha fet una màquina». 

«Tot el que faig és més personal que un artista que ho fa molt ràpid perquè ha anat a una acadèmia», exposa. Però defensa que a diferència de persones que han estudiat i que els han «marcat segons el criteri del professor o del moment en què estudia», ell s’ha agafat al que li ha agradat. «No hi ha cap influència de cap professor que a vegades, a més a més, pot anar en contra de la teva manera de treballar o de ser», insisteix. I cada creació té tot el procés registrat amb un documental, que va a càrrec d’Adriana Bernácer. Per la història i per, d’aquesta manera, descobrir la seva tècnica. 

Comprar marbres a tones

Per fer la seva feina, ha d’adquirir material. La pedra de Girona és difícil d’aconseguir perquè no hi ha cap pedrera oberta. És reciclada d’enderroc d’edificis o de restes de marbristes. «Has d’anar parlant amb escultors o amb marbristes que els hi queda un retall», assenyala. El marbre de Carrara l’obté comprant-lo a Itàlia. Allà es trien blocs que poden pesar de quatre a deu tones. Es desmunten i arriben en camions, a trossos, a l’estudi. El marbre de Calatorao procedeix de l’Aragó, d’un petit llac on la pedra va quedar fosca. Aquí es poden comprar blocs més petits, però si cal, es venen blocs de trenta tones. En menor quantitat, Rocayats compra també marbres africans, d’Alacant, francesos o mexicans. 

Al llarg de més d’una dècada, l’escultor gironí ha tirat endavant moltes obres amb la seva peculiar metodologia. Per fer un bust, d’entre 50 i 80 quilos, hi sol destinar uns dos mesos, treballant cada dia entre vuit i deu hores. En té d’època romana i d’època grega i també molts que els hi ha encarregat la Fundació Gallery Legends que es poden veure a l’hotel Llegendes de Girona, al cor del Barri Vell. Molts corresponen a una col·lecció de Salvador Dalí en diferents etapes de la seva vida. També, però, n’hi ha de Bill Gates, Elon Musk, Jeff Bezos, Einstein, Lincoln, la reina Elisabet II d’Anglaterra o Mark Zuckerberg, entre d’altres. El cofundador de Facebook va allotjar-se, precisament, en aquest establiment turístic fa uns anys. Per a aquest hotel també ha fet les mosques que hi ha a la façana i el peu de Sant Narcís, ideat per Aleix Adam Gonzales. Les dues obres corresponen a llegendes de la ciutat i cada dia són visitades per centenars de persones. També les plaques on se simbolitzen multitud de llegendes gironines que hi ha a dins de l’hotel.

Ambó al santuari Meritxell

Més enllà d’això, Gerard Roca té obra en espais públics i privats. Fins i tot a Andorra. El Síndic General, per exemple, li va encarregar una escultura del Manual Digest, amb marbre de Carrara. El Manual és una peça històrica que recull els usos i costums de les valls, recollits pel jurista andorrà i fill d’Ordino Antoni Fiter i Rossell. L’any 2014, a més, va fer un ambó (faristol) per la basílica de Nostra Senyora de Meritxell, a Canillo. L’obra va ser clau per passar de santuari a basílica. Que hi hagués un ambó era un requisit del Papa. Està fet amb marbre de Macael i amb un acabat de fusta lacada. Va ser un projecte dissenyat i dirigit pel despatx d’arquitectes Pol-Nadal-Boix.

Finalment, fa un any, va elaborar el treball Fent Camins. Està a la façana del Centre Cívic i Esportiu. Es va inaugurar el 17 de juliol del 2023 i va ser adquirida per l’Honorable Comú d’Ordino. L’escultura és una «A» gegant de ferro corten de 3,5 metres on s’hi representen tres dels esports que més es practiquen al país: l’esquí, la bicicleta i el senderisme. 

A banda d’Andorra, ha fet creacions sonades com un bust de l’economista, humanista i matemàtic alicantí Germán Bernácer. El maig del 2022, aquesta obra feta amb marbre italià de Carrara es va poder veure per primer cop al pati d’operacions del Banc d’Espanya, a Madrid en el marc d’una exposició dedicada a l’economista organitzada per la Càtedra Germán Bernácer de la Universitat d’Alacant. A banda del bust, que està previst que s’instal·li la Universitat d’Alacant (ciutat on va néixer), s’està preparant un documental de la figura on el fil conductor serà el procés de creació del bust.

Monegal, Varo i Codina

Amb el prestigiós perfumista Ramon Monegal, que ocupa la butaca Iris de Florència en la selecta Acadèmia del Perfum, han establert una forta relació artística que l’ha portat a crear diferents obres escultòriques. La primera obra que va fer per a ell va ser el seu propi bust, per formar part de la col·lecció dels busts de la saga de perfumistes. La segona va ser una rèplica del seu perfum. I la tercera és La dona que es pentina, homenatge a la casa Myrurgia. És una obra dissenyada per l’escultor i perfumista Esteban Monegal.

El 2008 va fer el bust de la pintora surrealista Remedios Varo amb marbre de Carrara. Es va inaugurar en un acte institucional que va servir per a celebrar el centenari del seu naixement a Anglès. Va ser inaugurat pel Cònsol de Mèxic a Barcelona, Jaime García de Amaral, i la directora de l’Institut de la Dona, Anna Solà, entre d’altres. Un altre bust important és el de Jacint Codina. Entre el 1995 i el 2007 va ser alcalde de Vic i president de la Fundació Hospital de la Santa Creu. Al capdavant de l’Ajuntament, va impulsar la recuperació de la Universitat de Vic. L’obra es va inaugurar al paranimf de la Universitat, situat a l’antiga església de l’Hospital de la Santa Creu .

Actualment, Gerard Roca Ayats i Bernácer tenen entre mans un gran projecte multiartístíc. Un treball d’escultures de les llegendes de Girona complementat amb un llibre i que els portarà dos anys de feina. La idea és exposar-ho en un espai visitable de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint