El BBVA espera que Unnim li faci guanyar a Espanya 100 milions d'euros més a partir de 2014, encara que abans preveu eliminar a Catalunya uns 1.300 llocs de treball i unes 300 oficines de la xarxa combinada de les dues entitats.
L'endemà que el BBVA s'adjudiqués Unnim -fruit de la fusió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu- per un simbòlic euro, el banc va revelar que la compra tindrà un impacte en el seu capital de 1.000 milions.
A aquesta quantitat caldrà sumar-hi 200 milions més per assumir el tancament del 30% de la xarxa de sucursals a Catalunya, la qual cosa equival a unes 314 oficines, i l'eliminació del 20% dels llocs de treball, els d'unes 1.266 persones.
Reducció "no traumàtica"
Segons fonts del BBVA, la reducció de plantilla es farà principalment amb prejubilacions en les quals el banc segueix cotitzant a la Seguretat Social perquè els empleats no passen a l'atur.
Segons representants sindicals a les entitats, la reducció de personal es farà mitjançant fórmules no traumàtiques i afectaran sobretot a empleats del banc d'origen basc, que compta amb una plantilla amb una mitjana d'edat més elevada.
Els líders d'UGT i CCOO a Catalunya, Josep María Álvarez, i Joan Carlos Gallego, respectivament, van criticar que el BBVA tardés menys de 24 hores des de l'adjudicació d'Unnim per anunciar un pla de reducció de plantilla.
El director de BBVA Espanya, Juan Asúa, i el financer del grup, Manuel González Cid, van mostrar en una conferència davant els analistes la satisfacció per l'operació, que permetrà a BBVA duplicar la seva quota de mercat a Catalunya.
El grup que presideix Francisco González passa a tenir el 15,3% del negoci davant del 9,7%. En crèdits, la quota del banc passa de l'11,1 al 16,6%, i en dipòsits minoristes, del 6,4% al 12,1%.
La compra d'Unnim, amb 29.000 milions d'actius i un milió de clients, permet al BBVA col·locar-se com la tercera entitat a Catalunya -després de La Caixa i CatalunyaCaixa- i el primer grup a Espanya per tamany, en superar al Banco Santander.
Els inversors han aplaudit la compra d'acord amb la pujada del 3,41% que es van anotar ahir les accions de BBVA, que va ser el segon valor més alcista del selectiu IBEX 35, que va pujar un 1,78 per cent.
Alguns experts creuen que el BBVA no es conformarà únicament amb Unnim, per la qual també es van interessar el Santander, el Popular i Ibercaja, sinó que previsiblement licitarà per més entitats en la nova onada de fusions.
"La nostra estratègia a Espanya seguirà centrada en el creixement orgànic", però tenim "la responsabilitat d'aprofitar les oportunitats que sorgeixin com ha estat el cas d'Unnim, sempre que aportin valor per als nostres accionistes", va afegir Asúa.
Segons el parer del BBVA, l'operació, pendent del vistiplau de les autoritats de competència de la Unió Europea, estarà tancada en el tercer trimestre de l'any, amb la qual cosa la integració d'Unnim en el grup es completarà segurament en el primer trimestre de 2013.
El banc calcula que l'absorció li reportarà una sinergia en termes nets d'uns 800 milions d'euros i destaca que els venciments de deute d'Unnim, pròxims a 2.300 milions el 2012 i 2013, són "manejables" i amb un risc limitat.
L'exposició immobiliària d'Unnim puja a 6.400 milions, però amb els 900 milions aprovisionats ja pel grup català, el risc màxim seria de 5.500 milions.
D'aquesta quantitat, el 80% de les pèrdues que aflorin en els pròxims deu anys estaran cobertes per la resta del sector, és a dir, les pagaran els bancs, caixes i cooperatives de crèdit de les aportacions que fan al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).
El conjunt de la banca també tornarà a l'erari els 953 milions que l'Estat va injectar en Unnim quan va prendre el control de l'entitat, a final del setembre passat.
L'atractiu de la xarxa
Entre els atractius del grup català, BBVA ha destacat especialment les 518 sucursals que té a Catalunya, el 92% de tota la seva xarxa, amb una clientela "molt fidel".
També el banc ha elogiat que més del 70% de les oficines del grup català tenen una antiguitat superior a deu anys, és a dir, no són conseqüència de l'expansió desmesurada dels últims anys de la bombolla immobiliària
Preocupació per l'obra social
Els alcaldes de Sabadell i Terrassa van expressar la seva preocupació pel futur dels llocs de treball i de l'Obra Social de Unnim. L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, es pregutava com és possible que s'hagin "deixat perdre" les entitats autòctones del territori i no s'hagi garantit el seu futur, sobretot en un moment que Catalunya ?reivindica la seva capacitat d'autogovern.
De la mateixa manera, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, reclamava el manteniment de la territorialitat, l'obra social i dels llocs de treball, al temps que mostrava la seva preocupació per la pèrdua de presència i capacitat de decisió del sistema de caixes catalanes, que acaben en mans d'entitats que decideixen fora de Catalunya.
