El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, creu que, en calcular els "comptes públics territorialitzats", el professor Ángel de la Fuente "privilegia" el mètode de càrrega-benefici respecte al del flux monetari, quan haurien de ser utilitzats tots dos. Al mateix temps, va insistir que Catalunya segueix estant infrafinançada i que el volum de despesa de l'Estat a Catalunya està per sota del seu percentatge de població.
Mas-Colell va recordar que les balances fiscals es poden calcular de diverses maneres però hi ha dos mètodes acadèmics reconeguts com a principals que són el del "benefici" i el "monetari", i va exigir disposar de les dades bàsiques perquè la Generalitat les pugui calcular pel seu compte.
"A Catalunya -va recordar- utilitzem els dos mètodes per determinar les balances, i jo espero que (Ángel de la Fuente) també els utilitzi tots dos, però pel que ha dit, dono per descomptat que ell privilegia el del benefici, ja que des de la seva posició ideològica els territoris no tenen entitat, excepte un que és el de l'Estat espanyol en el seu conjunt".
Una situació que ha portat el conseller d'Economia a ironitzar sobre aquest mètode, ja que si no té importància el lloc on es faci la despesa, el govern espanyol podria decidir no centralitzar-la a Madrid. "Se'ns pot dir que les despeses d'un ministeri instal·lat a Madrid també son despeses que beneficien Catalunya i que no importa on es fa la despesa. Doncs, si no importa, perquè no fa el 15% a Catalunya?. Per què no posa el 15% del ministeri d'Agricultura a Catalunya?", va qüestionar. "Almenys seran llocs de treball", va afegir.
"Espero, no obstant això, -va afegir- que ell compleixi les normes del món acadèmic i faci públiques les dades, és a dir els fulls amb els 'Excel', a fi que els altres també puguem calcular les balances, si bé jo no les hi reclamo a ell, sinó al ministeri".
Després de recalcar que la Generalitat no vol "les dades adaptades, sinó la font original, els 'excels'", el conseller Mas-Colell va explicar que per pronunciar-se sobre si Catalunya segueix estant infrafinançada o, com ha dit De la Fuente, se situa en "la mitjana", primer ha de disposar de les dades.
"D'entrada, jo crec que Catalunya segueix estant infrafinançada -va puntualitzar-, encara que en realitat ho estan totes les Comunitats Autònomes respecte a l'Estat, ja que pel nivell de despesa que assumeixen, els recursos de què disposen haurien de ser molt superiors i és l'administració central la que s'hauria d'aprimar", va dir
També va afegir que "està clar -que De la Fuente i jo no pensem igual i tenim visions diferents del que és Catalunya i Espanya, cosa que s'ha vist avui quan ha dit que fa 500 anys que estem junts, i jo no crec que l'Espanya que ens està creant problemes sigui la de fa 500 anys, la d'Isabel i Fernando. L'Espanya que coneixem -va subratllar- té 300 anys i no 500, i té un vici d'origen, que és que es va produir una unificació per la força de les armes i pel dret de conquesta".
Precisament ahir, CiU va fer públic que ha dirigit una bateria de set preguntes al ministre d'Hisenda per conèixer "en profunditat" el que suposarà la supressió de la publicació de les balances fiscals i els avantatges que aportaran els nous "comptes públics regionalitzats". La formació va recomanar al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, "delegar en una comissió d'experts independents" la validació dels mètodes i criteris del càlcul dels futurs comptes públics regionalitzats.
