L'empresa gironina Joid'art, amb seu a Santa Coloma de Farners, ha superat el concurs de creditors en què es trobava immersa des de feia un any. La firma, que es dedica a dissenyar i vendre joies, ha aconseguit renegociar el deute amb els seus creditors (bancs i Hisenda).

Joid'art traurà al gener dotze noves col·leccions, seguint el seu model de negoci, i espera tancar l'anyfacturant 4 milions . Compta amb nou botigues pròpies i exporta el 30% de les joies.

Joid'art, que es dedica a dissenyar, produir i vendre joies, va entrar en concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments) l'octubre de l'any passat. Ho va fer de manera voluntària, arrossegada pels deutes de més de 2 milions d'euros que acumulava amb els bancs i Hisenda.

El concurs afectava tant la seu de l'empresa, situada a Santa Coloma i on es dissenyen les col·leccions, com el taller que tenen a Osor, i la seva comercialitzadora de Girona.

Pla de viabilitat

El pla de viabilitat estableix que, a partir de l'any vinent, Joid'art retornarà els imports dels crèdits en un màxim de cinc anys. «Hem aconseguit sortir d'una situació que no era gens agradable, i el fet que ens hagin aprovat el pla de viabilitat demostra que els creditors creuen en l'empresa», explica el gerent, Alfred Fernández.

L'empresa gironina centra ara el seu pla de negoci en dues branques. Per una banda, continuar apostant per treure cada sis mesos noves col·leccions al mercat. I per l'altra, diversificar els canals de comercialització, més enllà de les botigues tradicionals. De fet, en els darrers anys, Joid'art ha intensificat les vendes a l'estranger. Si en fa cinc l'empresa gironina només venia un 8% fora de l'Estat, aquest 2015 el percentatge ha crescut fins al 30%. A l'exterior, les col·leccions de Joid'art es venen majoritàriament a Europa. Però també a Austràlia, els Estats Units o el Japó.

A més, des de finals del 2012 Joid'art compta amb una botiga virtual que duplica les vendes cada any.

Actualment, Joid'art compta amb una quarantena de treballadors i té nou botigues pròpies: set d'elles a Barcelona ciutat i les altres dues a Girona i Púbol.