Els Fons Next Generation, una palanca per transformar Catalunya i Europa

En la legislatura que està a punt d’acabar, el Parlament Europeu ha aprovat 450 lleis, la majoria destinades a ajudar a remuntar i a reforçar els estats membres, sacsejats per dos esdeveniments amb repercussions directes sobre la vida dels ciutadans. La pandèmia de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna han suposat dues exigents proves d’estrès -econòmiques i geopolítiques- que han tensionat les costures d’un club que, quan va arrencar l’actual període legislatiu (juny del 2019), encara s’estava recuperant del cop que va suposar el Brexit.

D’aquest gairebé mig miler de lleis, destaquen les que regulen els fons Next Generation EU, mecanisme dotat amb 806.000 milions d’euros, dels quals Espanya ha rebut uns 177.000 milions i Catalunya ha resultat beneficiada amb 5.389,5 milions fins al 29 de febrer, segons xifres de la Conselleria d’Economia.

Els Next Generation, que engloben el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el fons React-EU (per a despeses a molt curt termini, com mascaretes o material per a hospitals) i el posterior programa RePowerEU (per contrarestar els efectes de la invasió russa d’Ucraïna), es van dissenyar amb l’objectiu d’oferir un instrument amb el qual facilitar la sortida de la crisi sense precedents provocada per la pandèmia, fer la Unió Europea (UE) més resilient i preparar-la per als reptes de les transicions verda i digital.

«Té dos objectius: a curt termini, la recuperació; a llarg termini, impulsar el canvi i el progrés per arribar a les nostres fites digitals i climàtiques. Ens assegurarem que les mesures alleugen la pobresa i l’atur, tenint en compte la dimensió de gènere de la crisi», va destacar Eider Gardiazabal, eurodiputada del PSOE, durant l’aprovació del MRR en el ple del 10 de febrer del 2021. «Contribuirà a modernitzar les nostres economies, fer-les més netes i verdes. Hem definit les regles d’ús dels fons, però deixant marge per adaptar-les a les necessitats de cada Estat membre», va afegir en aquell ple l’eurodiputat romanès del PPE, Siegfried Muresan.

Els projectes han impulsat les zones de baixes emissions i els cotxes elèctrics, entre altres sectors

Dels 5.389,5 milions d’euros compromesos a Catalunya, la part més destacada ha anat a parar a empreses (51%) -de les quals el 98% són pimes, que haurien rebut un 71% d’aquestes ajudes-, ajuntaments (20,2%) i centres d’investigació (18,3%). La resta s’ha destinat a entitats sense ànim de lucre (5%), particulars (3,3%) i altres entitats (2,3%).

Aleix Cubells, director general de Fons Europeus de la Generalitat, destaca l’impacte dels Next Generation en àmbits estratègics com la tecnologia neta (en projectes de vehicle elèctric i descarbonització), la tecnologia profunda (quàntica i xips) i la biotecnologia, sectors destinats a reforçar l’autonomia estratègica respecte de la Xina i els EUA.

Entre els projectes beneficiats amb aquestes ajudes hi ha la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, la creació del primer ordinador quàntic basat en tecnologia europea (que s’ubicarà al Barcelona Supercomputing Center), l’impuls al desenvolupament i la fabricació de vehicles elèctrics, així com inversions en l’àmbit de la salut, per desenvolupar medicina de precisió o per a medicaments de teràpies avançades.

Per a empreses, les que han rebut més fons són Adamo Telecom Iberia (242,4 milions), pels seus projectes de desenvolupament de banda ampla; Openchip Software Technologies (111 milions), dedicada al disseny de xips acceleradors, i Seat (93,9 milions), per la seva planta d’acoblament de bateries a Martorell. En l’apartat de corporacions locals, destaca per sobre de totes l’Ajuntament de Barcelona (223,4 milions), i en el de centres d’investigació, el Barcelona Supercomputing Center (100 milions).

Perte territorial

Malgrat les inversions en diferents àmbits, Cubells remarca les dificultats sorgides en la indústria. Segons Economia, el 60% de l’import de les convocatòries de l’Estat destinades a indústria ha quedat desert. La principal queixa és que la gestió s’ha centralitzat en el Ministeri d’Indústria. «Com a administració més pròxima al territori, som als que venen empreses, ajuntaments, universitats... Som la primera orella dels possibles beneficiaris», explica el director general de Fons Europeus per reivindicar que la gestió hauria d’haver recaigut en les autonomies, en conèixer de primera mà les necessitats del sector. Per aquesta raó, Catalunya va reclamar un perte territorial, opció que Brussel·les coneix i a la qual no s’oposa perquè no contravé cap norma. «Es dona la paradoxa que, d’una banda, tenim empreses que volen accedir als fons i, de l’altra, veiem com moltes convocatòries no esgoten tot el pressupost», afegeix Cubells, que adverteix del risc d’acabar perdent els fons, ja que el mecanisme venç el 2026.

Malgrat aquests inconvenients, el Govern de la Generalitat fa un balanç «positiu» dels Next Generation. «Ens ajuden a tirar endavant projectes transformadors per a Catalunya i que Catalunya contribueixi a la transformació d’Europa», acaba apuntant el responsable d’Economia.

Un impacte palpable

Si alguna cosa ha caracteritzat els fons Next Generation EU és el seu efecte d’ampli espectre, ja que a més d’haver beneficiat grans empreses i corporacions locals, han servit per finançar projectes de petites comunitats que han tingut un impacte palpable sobre els ciutadans.

És el cas de Balenyà Sostenible, una iniciativa que pretén «fer el pas cap a una economia verda i sostenible» en aquesta població d’Osona, segons expliquen a la seva pàgina web. L’impulsor de la idea és Ramon Roig, veí del municipi. «Vaig veure que feia falta un canvi de model, que si de veritat ens creiem això de la transició energètica calia desenvolupar un projecte», assegura.

Roig, que tenia vincles amb el món cooperatiu, va posar fil a l’agulla quan va descobrir que hi havia moltes propostes de transició energètica en els fons Next Generation. L’objectiu, juntament amb altres emprenedors, va ser crear 50 comunitats energètiques en 50 municipis de la comarca. Van arrencar Balenyà i Olost, que van crear les seves cooperatives, i de seguida se’ls va sumar Sant Pere de Torelló. «Arran del que estàvem creant s’hi van anar apuntant més municipis (...) fins a arribar a una trentena. Avui dia les comunitats energètiques creades a la comarca aglutinen el 96% de la població», explica, i a tot Catalunya són mig centenar.

La comunitat energètica de Balenyà reuneix 175 socis i ofereix serveis d’autoconsum energètic compartit. Han instal·lat plaques solars en teulades públiques i també en edificis d’empreses privades, disposen d’un cotxe elèctric d’ús compartit (3 euros/hora o 30 euros/dia) i sis punts de recàrrega de vehicles elèctrics al municipi (d’ús públic i amb una tarifa més reduïda per als socis). Així mateix, destinen el 10% de l’energia generada a famílies vulnerables i compten amb un projecte de cooperació internacional per finançar iniciatives en països en vies de desenvolupament. «Fa dos anys no hauríem pensat que avui estaríem aquí. N’estem molt contents i orgullosos. I també satisfets d’haver ajudat a impulsar altres comunitats», afirma Roig.

Dones Riu

Igualment satisfeta es declara Sandra Melús, de la Fundació Surt, que va aconseguir fons europeus per destinar-los a un projecte de suport a dones en l’àmbit rural i urbà (Dones Riu) que vol facilitar la inserció laboral en els sectors de les economies verda i digital. «Treballem molt en l’autonomia de les dones, en el seu empoderament, sense caure en el paternalisme», explica Melús. Actualment, la Fundació Surt treballa en tres territoris: Girona-Figueres, Tarragona-Reus i Piera-Igualada. En total, atén 240 dones, 40 a cada municipi, que segueixen un mínim de vuit sessions. L’objectiu és ampliar els punts d’atenció en futures convocatòries.

El cas de Melús és paradigmàtic perquè ella va ser una dona Riu. El 2022 acabava de ser mare i treballava a Barcelona, però vivia a Girona. «No va ser compatible la maternitat, humanament se’m va fer molt costerut i vaig decidir deixar la feina i buscar alguna cosa a la meva ciutat», explica. Acostumada al mercat laboral de Barcelona, es va veure perduda a Girona i va entendre que havia de reinventar-se. Va arribar al programa Dones Riu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya.

«Recordo que vaig preguntar si podia acollir-me a aquesta ajuda o si estaria prenent la plaça a algú que ho necessitava. Jo no pertanyia a un col·lectiu vulnerable, tenia una xarxa de suport i estalvis». Però era dona i s’havia quedat sense feina, així que encaixava en el perfil. Amb el temps, va sorgir una vacant i els va agradar el seu perfil, de manera que van decidir contractar-la i avui treballa com a orientadora. «Atenem dones amb moltes necessitats i d’altres que no, però que necessiten suport per buscar altres horitzons (...) El més bonic és aquesta heterogeneïtat», assenyala Melús.