L'Audiència Nacional ha condemnat els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis i quatre anys i mig de presó, respectivament, en considerar-los autors d'un delicte d'apropiació indeguda continuada en el cas de les targetes «black». Els absol del delicte d'administració deslleial.
En la sentència, la secció quarta de la sala penal desmunta la naturalesa retributiva d'aquestes targetes i assenyala als seus antics dirigents, entre ells l'ex director general de mitjans Ildefonso Sánchez Barcoj, condemnat a dos anys i mig, per rendir-se «a una pràctica que dilapidava el patrimoni gestionat».
Unes paraules que recorden a les conclusions del fiscal del cas, Alejandro Luzón, que va desqualificar aquesta conducta per ser propera al «pillatge i la rampinya», i amb qui el tribunal que presideix la jutgessa Ángela Murillo coincideix ara en imposar la pena sol·licitada en el seu escrit definitiu.
Els magistrats estimen que és «difícilment concebible» una remuneració que, de no esgotar el límit mensual acordat, no s'acumuli en el compte de l'usuari per al mes o l'any següent.
Arguments que també utilitzen per rebutjar que alguns dels exconsellers de la caixa empressin la seva visa després de cessar en el càrrec, com va admetre des de la fase d'instrucció el sindicalista Rafael Torres Posada, ara condemnat a un any i dos mesos de presó.
D'aquesta manera, mostren el seu rebuig al fet que els acusats, entre ells Blesa i Rato, al·leguessin que es van limitar a seguir una norma «no escrita» que datava de 1988, durant la presidència de Jaime Terceiro.
També aprofundeix en el paper dels expresidents, els quals van restar importància a l'emissió de les vises «minimitzant la transcendència de la seva intervenció després de tants anys circulant i sense reparar» que aquesta conducta anava en contra del «cabal» de l'entitat.
Per aquest fet, els magistrats els consideren «actors» en tant que podrien haver suprimit l'operativa, raó per la qual hauran de respondre de forma solidària als 12 milions en els quals està valorat el dany, quantitat a la qual hauran de deduir-se les ja prescrites així com les atribuïdes a l'exconseller mort, Miguel Ángel Araujo. Blesa haurà d'integrar l'abonat entre 2003 i 2010, i el seu successor el que va disposar entre febrer de 2010 i maig de 2012, en concepte de responsabilitat civil; sobre això, la sala atribueix a Bankia i no al FROB el paper de perjudicat.
La sentència indica que els condemnats «van crear un sistema opac enfront dels organismes interns i externs», en al·lusió al Banc d'Espanya i l'Agència Tributària.
No obstant això, la sentència, que dicta penes d'entre tres mesos (Jorge Rábago) i quatre anys de presó (José Antonio Moral Santín) per a la resta dels 65 acusats, absol a Blesa, Rato i Sánchez Barcoj del delicte d'administració deslleial. Un fet pel qual l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) es planteja acudir al Tribunal Suprem. Tenen cinc dies per recórrer.
