A cinc dies de les eleccions, la campanya es va veure sacsejada per la pujada de tensió del cara a cara entre Rajoy i Sánchez, l'agressivitat del qual amb el president a compte de la corrupció el situa en el calador dels votants indecisos d'esquerres, on també pesca Podem.

Per al PP, que va presentar ?Sánchez com un «macarra polític», un «boxador desesperat» i fins a un «fatxenda de barri», aquest «es va passar de frenada» i es va equivocar en baixar al fang per buscar el vot de l'esquerra quan creuen que hauria guanyat més dirigint-se al votant de centre.

En el PSOE, no obstant això, es mostren satisfets; sostenen que Sánchez va dir «el que molts milions d'espanyols pensen» i es van reafirmar en la seva tàctica.

«Veritats com punys», assegura el socialista Antonio Hernando que li va dir Sánchez a Rajoy, «com hauríem dit milions d'espanyols», recalquen des de Ferraz, en la seva nova aposta per empatizar amb els indignats.

En situar el focus del debat en la relació de Rajoy amb Bárcenas i amb l'empresa de Correa, la campanya s'enfanga, però Sánchez ha aconseguit protagonitzar-la i fer-la vibrar.

El líder socialista va assegurar que no es penedeix de l'acusació a Rajoy -«vostè no és un polític decent»- i va insistir que, després del missatge de mòbil de suport que li va enviar al extresorer del PP Luis Bárcenas, hauria hagut d'haver dimitit.

Rajoy, per la seva banda, no va tornar a una qüestió que el va portar a qualificar el seu adversari de «roí», «mesquí», «miserable» i «menyspreable», encara que va comentar en la caravana de premsa que al debat va guanyar la «bona educació, la mesura i la sensatesa» i va assegurar que en els seus trenta anys en la política mai havia viscut una agressió com la que estima que va patir dilluns per part del líder del PSOE. Al mateix temps el seu Govern va sortir en tromba a reprovar Sánchez.

Soraya Sáenz de Santamaría el va acusar de «macarrisme polític» i d'«enfangar el camp»; Cristóbal Montoro el va comparar amb «un boxador que s'aferra al que sigui perquè va tocat», Íñigo Méndez de Vigo va lamentar l'«agressivitat», «els greus insults» i un estil que diu que ell «mai» havia vist «a Europa», mentre que José Manuel Soria va asseverar que Sánchez «es va equivocar de cap a cap en emular Podem».

Els emergents, entretant, situen el cara a cara en el plànol històric d'un sistema polític la mort del qual aspiren a certificar el 20-D. Per a Pablo Iglesias, el debat Rajoy-Sánchez va ser el «epíleg» d'una època a la qual tots dos «van sortir fent un epitafi», mentre que Albert Rivera es va mostrar convençut que el sistema de bipartidisme que a Espanya «ha fet el que ha volgut» i «ha degradat el sistema democràtic» i que arriba una «fi d'etapa». En nom de la nova política, tots dos censuren que el debat caigués en l'«i tu més».

El «joc net» de Rivera

«Als ciutadans del nostre país els agrada el joc net», «nosaltres som partidaris de dir les coses amb tota contundència però sense cridar», va dir Iglesias, una lectura molt similar a la del seu cap de campanya, Íñigo Errejón, que va veure en el cara a cara «dos nàufrags que s'estan ofegant i s'arrapen l'un a l'altre». «Els debats es guanyen amb arguments, no amb insults», va abundar Rivera.

Per al coordinador del seu programa econòmic, Luis Garicano, «tot al debat va ser antic, des del decorat fins a la música i fins a la forma com es va debatre». «Va ser el debat de l'insult i del pantà», va apuntar Cayo Lara (IU).

Està per veure si la tensió entre Rajoy i Sánchez va acabar al mateix moment en el qual tots dos es van acomiadar abans d'abandonar el plató -com va assegurar el moderador, Manuel Campo Vidal.