Les eleccions presidencials nord-americanes es decidiran en un grapat d'estats, molts dels quals van ser ja decisius el 2004 i on la batalla torna a ser disputada aquest any. El sistema electoral nord-americà atorga un nombre de vots electorals a cada estat en funció de la seva mida i població que els representen al col·legi electoral, l'òrgan que finalment elegeix el president dels EUA. Llevat de dues excepcions (Nebraska i Maine), qui guanya en un estat s'emporta la totalitat dels vots electorals d'aquest estat i per aconseguir la Presidència en són necessaris almenys 270, és a dir, la majoria simple dels 538 vots del Col·legi Electoral.
Atès que molts dels estats del país repeteixen any rere any els seus patrons de vot, les eleccions solen dependre d'un grapat d'estats les preferències dels quals fluctuen d'un cicle electoral a un altre. Es calcula que aquest any els estats més disputats siguin una dotzena. Vuit dels quals -Ohio, Florida, Virgínia, Colorado, Nevada, Missouri, Indiana i Carolina del Nord- tenen 111 dels 270 vots necessaris per ?gua?nyar.
CAROLINA DEL NORD: Quinze vots electorals. L'actual president, George W. Bush, hi va superar el demòcrata John Kerry per 12 punts el 2004, però més d'una cinquena part dels habitants de l'estat són negres i els residents a les zones urbanes del triangle tecnològic de Raleigh, Durham i Chapel Hills s'inclinen per Obama. Les últimes enquestes mostren un empat tècnic entre els dos rivals. Carolina del Nord no ha votat per un president demòcrata des de 1976.
COLORADO: Nou vots electorals. Bush va derrotar Kerry per un 52% davant del 47% el 2004, però des d'aleshores els demòcrates s'han apropiat del control de la legislatura estatal i del lloc de governador. Les últimes enquestes concedeixen a Obama un avantatge d'entre quatre i nou punts. Colorado ha votat pels republicans en 12 de les darreres 14 eleccions presidencials. Els demòcrates han guanyat terreny gràcies a la seva popularitat entre els llatins i els habitants amb més educació.
FLORIDA: 27 vots electorals. Bush va vèncer Kerry el 2004 pel 52 davant del 47 per cent en un estat que es va fer famós per les eleccions del 2000. És tradicionalment un estat disputat en el qual McCain necessita assegurar-se la victòria. Els resultats discrepen d'enquesta a enquesta. Real Clear Politics, que realitza una mitjana dels diferents sondejos, dóna un empat entre els candidats. L'estat té una taxa de desocupació més alta que la mitjana estatal i la segona taxa d'execucions hipotecàries del país, factors que podrien beneficiar els demòcrates, ja que els votants culpen els republicans en el poder de la crisi.
INDIANA: Onze vots electorals. Bush hi va derrotar Kerry per 20 punts l'any 2004 en un estat que va votar per última vegada pels demòcrates el 1964, però l'estat és fronterer amb Illinois, per on Obama és senador i la seva campanya ha injectat recursos a la zona. L'avantatge de McCain s'ha anat empetitint i Real Clear Politics indica que hi ha empat.
MISSOURI: Onze vots electorals. Bush hi va superar Kerry per 53 a el 46 el 2004 en un dels tradicionals camps de batalla amb una barreja de centres urbans com Kansas City i zones rurals més conservadores. Amb l'única excepció de 1956, Missouri ha votat pel guanyador en cada elecció presidencial des de l'any 1900. Obama va atreure 75.000 i 100.000 seguidors en diversos mítings a l'estat. Els sondejos indiquen que hi ha empat.
NEVADA: Cinc vots electorals. Bush hi va derrotar Kerry per només 20.000 vots l'any 2004, en un estat en el qual els republicans s'han imposat en vuit de les 10 últimes eleccions presidencials. De la mateixa manera que a Nou Mèxic, els hispans seran clau. Els sondejos donen avantatge a Obama, encara que en la mitjana de Real Clear Politics la seva superioritat no és significativa.
NOU MÈXIC: Cinc vots electorals. Bush va derrotar Kerry per menys de 6.000 vots el 2004. Els hispans, que representen més del 40 per cent de la població de l'estat amb un popular governador d'origen hispà, Bill Richardson, afavoreixen Obama. Els últims sondejos col·loquen Obama clarament per davant.
NOU HAMPSHIRE: Quatre vots electorals. Kerry va vèncer Bush per un 1% el 2004. McCain va obtenir còmodes avantatges en les primàries del 2000 i en les d'aquest any, fet que el va portar a competir enèrgicament per l'estat. Els demòcrates van assolir el control de la legislatura estatal el 2006. Encara que Hillary Clinton va guanyar les primàries demòcrates d'aquest any, Obama hi apareix ara clarament com a favorit.
OHIO: Vint vots electorals. Bush va derrotar Kerry per uns 120.000 vots a l'estat que finalment va decidir la contesa el 2004. Els votants d'Ohio han seleccionat l'actual guanyador en les últimes 11 eleccions presidencials. Cap republicà ha guanyat la Casa Blanca sense triomfar a Ohio. La crisi econòmica a l'estat, que pateix les taxes de desocupació més altes en 16 anys, han fet que la balança s'inclini del costat d'Obama, que apareix lleugerament al capdavant en els últims sondejos. En el 2006, l'estat va elegir un governador demòcrata i va posar fi a 16 anys de domini republicà a la mansió del governador.
PENNSILVÀNIA: 21 vots electorals. Kerry va derrotar Bush pel 51% davant del 48% el 2004, un estat en el qual la campanya de McCain ha intentat revertir els resultats. Els últims sondejos donen a Obama un còmode avantatge.
VIRGINIA: Tretze vots electorals. Bush va guanyar per nou punts a Virginia el 2004 en un estat que no ha votat pels demòcrates en una elecció a la presidència des de 1964. De la mateixa manera que els altres estats del sud, va abandonar els demòcrates després de la presidència de Lyndon Johnson (1963-1969) davant la insatisfacció amb les reformes de l'era dels drets civils. Però Virginia, que en les últimes dècades ha passat de ser un estat rural i conservador a un més urbanitzat i amb major pluralitat política, està ara en joc. Els últims sondejos col·loquen Obama per davant.
WISCONSIN: Deu vots electorals. Kerry va guanyar per només 11.000 vots el 2004, però Obama, que va guanyar les eleccions primàries el febrer davant de la seva rival demòcrata Hillary Clinton, porta ja diversos mesos per davant.
