ÚLTIMA HORA
opinió

el darrer visca de l´aconseguidor

 
el darrer visca de l´aconseguidor
el darrer visca de l´aconseguidor  

ÁNXEL VENCE Vint-i-tants anys i molts centenars de contractacions digitals després que José Luis Baltar assumís el cacicat d'Ourense, un fiscal s'ha querellat contra l'expresident d'aquesta diputació per fer el que tothom suposava que estava fent. La situació recorda certa famosa escena de Casablanca en la qual el comissari francès decideix tancar-li el seu cafè-casino a Humphrey Bogart després de descobrir, consternat, que allò era més aviat un garito de joc. Coses de la inveterada parsimònia de la Justícia a Espanya, probablement.
La peculiar agència pública de col·locació amb què Baltar promovia l'ocupació a la província era, en realitat, un secret que tothom coneixia. Tant com perquè Mariano Rajoy i Alberto Núñez Feijóo, caps del partit al qual pertany l'ara querellat, intentessin desbancar-lo del comandament i posar fi a aquest anacronisme polític al congrés que es va celebrar fa justament dos anys. Baltar es va imposar també llavors al candidat patrocinat pels seus superiors i va consumar -per aclaparadora majoria- la seva intenció de testar els càrrecs que tenia a favor del seu fill i hereu, José Manuel.
Pot ser que aquest fos el seu últim visca. De fet, la massiva contractació de més d'un centenar de persones en vigílies de l'esmentat congrés és el detonant de la querella que dos anys després acaba de presentar el fiscal en cap d'Ourense contra el degà i últim supervivent d'aquesta singular manera de fer política a Galícia.
Estranyarà potser que la gent de la toga tardessin més de vint anys a sospitar l'anomalia d'aquests mètodes d'estimulació de l'ocupació pública; però tot s'ha de veure en el seu context. Més que els jutges o els dirigents del seu partit, és la realitat que conspira contra l'anyenca i ja del tot extemporània institució del cacic.
Galícia havia estat fins no fa gaire un territori de forta arrel rural, gairebé nu d'indústries i amb una població extremadament dispersa a la qual l'Estat no sempre podia arribar. La seva absència acabaven per cobrir-la els aconseguidors, informalment anomenats cacics, que tant arreglaven papers de la mili com li trobaven al fill una feina a l'administració o li construïen una pista forestal a un veïnat aïllat. Les diputacions, ens de competències difuses i a la vegada profuses, eren l'instrument idoni per a aquest intercanvi de favors per vots que els seus presidents utilitzaven després com a moneda per negociar amb els seus caps polítics de Santiago i Madrid.
Encara que no ha desaparegut del tot, aquesta Galícia lligada al jou de les influències i els favors s'està extingint a la mateixa velocitat que es buiden les províncies rurals de l'interior gràcies al brusc transvasament de població cap a la façana ?costanera, industrial i urbana del territori. Els cacics van anar caient a poc a poc, sense pressa ni pausa, en només unes dècades.
Baltar, que havia resistit amb èxit l'embat del propi Rajoy fa un parell d'anys, ensopega ara amb les togues de la Justícia: sovint tan lenta com un elefant però de pesadesa igualment paquidèrmica quan cau a sobre.

Enllaços recomanats: Premis cinema