S

ophie, abans d'ahir a la nit passava unes hores a París, a l'apartament que el seu pare té just damunt del restaurant Le Petit Cambodge, un dels sis llocs atacats a la capital francesa. "Al principi crèiem que eren petards o focs artificials, però aviat ens vàrem adonar que era molt més greu", relata a Efe la jove.

Malgrat els seus 17 anys es va llançar al carrer. "Havia d'ajudar, era un horror el que veia per la finestra", va assegurar.

Sophie té nocions de primers auxilis, però l'escenari que va trobar li superava la qualificació: "No hi havia metges i hi havia molts cossos pel terra, damunt de les taules... Sang pertot arreu".

De seguida, van arribar les patrulles policials i un parell de metges voluntaris. Un d'ells li va dir a Sophie que s'ocupés d'una dona coberta de sang. La metgessa li va dir: "Parla-li, no deixis que perdi la consciència".

La jove li va prendre el cap entre els braços i no va cessar de dir-li coses. "Aquesta estona se'm va fer eterna", va recordar. Un minut abans que arribessin els serveis d'emergència, la dona va sofrir una aturada cardíaca i va morir. "No em trec del cap la seva cara, se'm va morir als braços", somicava Sophie. I els seus ulls es posaven cristal·lins quan relatava el que va succeir.

Per això, la jove es va traslladar ahir fins a la cèdula de suport psicològic instal·lada per les autoritats a l'Escola Militar, una acadèmia castrense situada a dues passes de la Torre Eiffel.

Allí la van atendre algunes de les desenes de psicòlegs que rebien un incessant degoteig de tots aquells que consideraven que l'atemptat pot deixar-los seqüeles.

Com a Sophie, els metges que els escoltaven també aconsellaven: "És important que treguin el que porten dins, que evacuïn l'angoixa en la mesura del possible", assenyalava un psicòleg voluntari a la sortida del centre.

A l'interior se succeïen les escenes de terror, segons relataven testimonis. Una dona, totalment desperada, preguntava insistentment pel seu fill. Una família sencera afirmava que el seu pare havia d'estar al Bataclan, la sala de festes que allotjava un concert que es va convertir en la tomba de més de 80 persones.

Una altra dona desconsolada s'abraonava sobre els agents que custodiaven el lloc. Portava un cartell, on, sota la fotografia del seu germà, podia llegir-se: "Perdut al Bataclan".

Pierre Yves viu a l'animat barri on els terroristes van acabar amb desenes de persones. Des de casa seva pot veure els restaurants atacats. "Busquen matar, colpejar on més dol, on hi ha més vida", va reiterar el parisenc, que sostenia que no tenia por.

"No puc sentir por, sento tristesa, sento que ens cosarà treure'ns l'angoixa que veia anit en cada rostre", va dir.