l vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Vítor Constancio, va advertir del perill per a l'economia mundial que els EUA apliquin polítiques proteccionistes, després que Donald Trump guanyés les eleccions presidencials. Constancio va destacar en una conferència a Frankfurt els efectes econòmics negatius que podrien tenir aquestes polítiques proteccionistes, que Trump va anunciar quan estava en campanya electoral però encara no s'han concretat, tant per a l'economia d'aquest país com de la resta del món.

Per això Europa ha de donar suport en polítiques que impulsin la demanda interna i que donin suport al creixement, és a dir, estímuls fiscals i més reformes en polítiques de competència. El BCE revaluarà la situació de nou al desembre i, depenent del que passi en els mercats fins llavors, tindrà una mica més a dir o no, segons el seu vicepresident. Es va mostrar preocupat per la inflació de la zona de l'euro, que encara està molt lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu, una mica per sota del 2%.

El vicepresident del BCE va destacar que «ens agradaria veure un punt d'inflexió en la inflació subjacent (que descompta els elements més volàtils com l'energia i els aliments) perquè seria un bon indicador que la inflació es beneficia de factors interns». És possible que el BCE anunciï al desembre prolongar els seus estímuls monetaris més enllà de març de 2017.

Constancio va assenyalar que «l'economia mundial afronta de nou un grau d'incertesa anormal i que les conseqüències pot ser que no siguin immediates». «La percepció del mercat que els EUA s'embarquen en una nova fase de política fiscal expansionista ha elevat l'optimisme amb efectes visibles en els mercats financers la setmana passada», segons Constancio.

El vicepresident del BCE va assenyalar que els mercats consideren que els estímuls fiscals «poden trencar el parany de liquiditat que ha dificultat el creixement en les economies avançades». Per això la setmana passada es va produir un desplaçament de bons a accions: els preus de les accions van pujar, mentre que el valor dels bons a tot el món va caure prop d'un 1 bilió d'euros, segons Constacio.

Per altra banda, el president electe dels Estats Units ha fet equilibris entre la base populista que li va donar la victòria i l'elit republicana que necessita per materialitzar les seves promeses amb els nomenaments de Steve Bannon i Reince Priebus com a homes forts de la seva Casa Blanca.

Bannon, el seu estrateg en cap i assessor principal, és un explosiu agitador mediàtic que abans de sumar-se a la campanya de Trump presidia un web, Breitbart News, proper a la dreta alternativa (alt-right), una nova dreta radical que té el nacionalisme blanc com a valor fonamental.

Priebus, el seu cap de gabinet, és un polític de carrera que lidera des de 2011 el Comitè Nacional Republicà i, per tant, està molt ben comunicat amb les majories conservadores al Congrés, a més de ser amic del president de la Cambra de Representants, Paul Ryan.

Els dos principals assessors de Trump representen, així, dos sectors antagònics del conservadorisme: Bannon és la ruptura amb l'aparell per la qual el magnat va fer campanya i Priebus és l'aparell al qual va reptar i va guanyar en aquestes eleccions.

Tradicionalment, el cap de gabinet és la mà dreta del president i se'l considera el «guardià» de la Casa Blanca: l'assessor més important de l'Ala Oest.

No obstant això, en el comunicat de l'anunci dels nomenaments, el nom de Bannon va primer i s'especifica que tots dos treballaran com a «companys en igualtat de condicions», indicacions que està per veure en què es tradueixen un cop el nou Govern comenci a caminar després de la investidura de Trump el 20 de gener.

L'elecció de Bannon és tan controvertida que el primer que ha hagut de fer Priebus després del seu nomenament ha estat defensar el seu company. En una entrevista amb la cadena conservadora Fox, el líder republicà va rebutjar les nombroses acusacions de xenofòbia i racisme abocades sobre Bannon. «Va ser una força per bé en la campanya. Jo no he vist cap d'aquestes coses per les quals la gent està clamant. És un bon equip, funciona», va dir Priebus. El vicepresident electe i governador d'Indiana, Mike Pence, va rebutjar respondre sobre el controvertit historial de Bannon durant una roda de premsa en el seu estat.

Els pitjors temors, confirmats

Per a les organitzacions de drets civils, líders demòcrates i estrategs de l'aparell republicà contrari a Trump, l'elecció de Bannon confirma els pitjors temors que el magnat portarà al Despatx Oval la retòrica racista i sexista de la campanya. «L'elecció de Bannon hauria de posar-nos a tots molt nerviosos», va afirmar Bernie Sanders, el senador que va competir contra Hillary Clinton per la nominació presidencial demòcrata i que ha promès plantar batalla a Trump per no retrocedir «en el progrés de segles».