L'excanceller Helmut Kohl, cap del Govern alemany entre 1982 i 1998, va morir als 87 anys, identificat com el colós que va convertir l'Alemanya dividida en la primera potència europea i que va imprimir el seu segell a la Unió Europea (UE). Kohl, patriarca de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que dirigeix Angela Merkel, va morir a casa seva a Ludwigshafen, el lloc on vivia apartat de la vida pública amb la seva dona, Maike Richter, 34 anys més jove i amb qui va compartir l'última etapa de la seva vida.

La seva mort es va produir 19 anys després del seu pas a la rereguarda -després seva derrota davant el socialdemòcrata Gerhard Schröder el 1998-, encara que des del seu retir va seguir aixecant la veu, mentre el seu estat de salut li ho va permetre, cada vegada que va sentir perillar els seus grans projectes: la unitat alemanya i l'europea.

Rècord de permanència en el poder a Alemanya (setze anys com a canceller) i també al capdavant de la CDU (un quart de segle), Kohl va ser un polític al vell estil, acostumat a imposar-se amb un cop de puny a la taula, fàcil d'emocionar-se fins el plor al primer elogi i amb alguns clarobscurs al final de la seva carrera.

A la història passarà com l'artífex de la reunificació alemanya, mentre que per a alguns dels seus compatriotes va ser «la pera» o «la bombeta», sobrenom que se li va dispensar tant per la seva tossuderia com per la forma del seu cos, amb els seus 1,93 metres d'altura i uns aproximadament 130 quilos de pes.

Nascut a Ludwigshafen (Renània-Palatinat) el 3 d'abril de 1930, va ser home de pensament monolític, que d'entrada va haver de lluitar contra l'etiqueta de polític de províncies. Va ingressar a la CDU el 1947 i aquest va ser el seu únic partit fins a la seva mort. El 1958 es va doctorar en Ciències Polítiques, Dret i Història, època en què va assumir la direcció les joventuts de la CDU per assumir després el lideratge del partit a Renània-Palatinat.

El 1976 es va convertir en diputat del Bundestag i després en cap del grup parlamentari conservador, fins que el 1982 va saltar a la Cancelleria aprofitant una crisi del govern del canceller socialdemòcrata Helmut Schmidt. Quatre ministres liberals, socis al Govern, van trencar la disciplina per sumar-se a la moció de censura plantejada pels conservadors i Kohl va aconseguir la Cancelleria. Schmidt, «l'altre Helmut», li va estrènyer la mà a la sessió parlamentària que el va fer caure, però mai més li va parlar.