El Govern va proposar el magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l'Estat en substitució de José Manuel Maza, una designació que va ser considerada unànimement com de continuïtat sobre la línia seguida pel seu desaparegut predecessor. La vacant generada a la Fiscalia General de l'Estat per José Manuel Maza, que va morir el cap de setmana passat a Buenos Aires per les complicacions derivades d'una infecció renal, ha estat coberta amb un altre magistrat del Suprem especialista en Dret Penal, conservador i proper a la cúpula d'aquest tribunal.

El nomenament d'aquest magistrat de caràcter accessible i dialogant, nascut a Palència el 1955, casat i amb dos fills, va ser interpretat en aquesta clau continuista tant pel propi Executiu com pel PSOE. Així, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar que no creu que Melgar canviï substancialment el rumb de la institució davant el procés independentista.

Per la seva banda, la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, va assenyalar que l'elecció de Sánchez Melgar és un «nomenament polític que respon als interessos del Govern, com ho va ser en el seu moment el de José Manuel Maza». Tots dos tenen «perfils molt semblants», va afegir, abans de concloure que Sánchez Melgar suposa una «continuïtat» respecte el seu predecessor.

Per part seva, la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, va demanar al Govern que expliqui per què va dir que consultaria als partits de l'oposició el nom del nou fiscal general de l'Estat i finalment no ho ha fet.

En aquest sentit, Catalá va respondre que confia que el nou fiscal general tindrà el màxim «reconeixement i suport» en l'àmbit judicial i en els grups parlamentaris tot i que l'Executiu no hagi consultat el seu nom ni al PSOE ni a Ciutadans.

El ministre va assegurar que després de la mort de Maza la intenció del Govern era designar el nou fiscal en el «termini més breu possible», atès que el procediment exigeix un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que acrediti que el candidat reuneix els requisits exigits, abans que Melgar comparegui davant la Comissió de Justícia del Congrés. En tot cas, va assenyalar que no té dubte que «les seves capacitats professionals estan més que acreditades» i que és la «persona adequada» per dirigir aquesta institució

Per la seva banda, les tres associacions de fiscals d'Espanya van destacar el prestigi jurídic del magistrat. La presidenta de la conservadora Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, va afirmar que és un jurista «de competència sobrada i gran capacitat de comprensió i diàleg».

Paral·lelament, el president de la Unió Progressista de Fiscals, Emilio Fernández, va assenyalar que hauria preferit que es tractés d'algú procedent de la carrera fiscal, ja que coneixeria millor tot allò relatiu a l'organització de la Fiscalia, tot i que va aclarir que Julián Sánchez Melgar és un «eminent jurista».

Per altra banda, l'exjutge Baltasar Garzón va assegurar que segons el seu judici no hi ha un sistema d'elecció del fiscal general de l'Estat «contrastat, veritablement independent, participatiu i basat en el mèrit».

Segons va explicar, Sánchez Melgar «es proposarà, informaran alguns organismes que estan cridats a això, serà una informació absolutament formal i passarà el candidat per una comissió de justícia en un matí i tot just en una sessió d'hora i mitja». «Així es demostra el mèrit de qui dirigirà l'exercici de l'acció penal en els propers quatre anys», va assenyalar l'exjutge.