Empat a zero gols al Calderón. I malgrat el resultat, partit "gran", partit trepidant, partit intens, partit extenuant. La igualtat entre Barça i Atlètic a la classificació ahir a la nit va quedar absolutament justificada i evidenciada sobre la gespa. Amb propostes, pel que fa a futbol, molt diferents, ara mateix només els detalls, només els matisos, només les errades, poden decantar a favor de l'un o de l'altre partits com el d'ahir.

Bàsicament, sense aprofundir-hi, sabem per quines vies busquen la victòria blaugranes i matalassers. I ahir les van explorar. D'una banda, el Barça proposa control de partit a partir de la possessió i la localització, tant per atacar com per defensar, i proposa un sistema, el 4-3-3, que sovint li garanteix amplitud i profunditat i que acumula molts jugadors per davant de la pilota, amb una estètica molt atractiva. D'altra banda, l'Atlètic de Madrid proposa control de partit a partir de la pressió, a partir de la intensitat, a partir de l'agressivitat, elements que es tradueixen en recuperacions molt ràpides i ben amunt de pilota i en atacs i contraatacs rapidíssims; proposa un sistema, el 4-4-2, molt disciplinat i ordenat, i sobretot proposa coratge.

Barça i Atlètic arribaven bé al partit d'ahir. I van demostrar per què són els dos equips més competents d'aquesta lliga. No hi va haver gols. Però és que van dominar absolutament l'àrea pròpia: no hi van fer concessions, no hi van fer errades. Sabien que les forces estaven igualades i que qualsevol desajustament seria fatídic. Qualsevol ocasió que van generar se la van haver de treballar molt -en van tenir quatre o cinc cada equip com a molt. La igualtat va ser una constant, tots dos equips intentaven colpejar primer. Un ritme trepidant, amb dos conceptes diferents de futbol, va fer que al minut 20 de la segona meitat el partit de sobte s'alentís. El físic dels jugadors començava a comptar, i molt. El Barça, amb possessions, i l'Atlètic, amb coratge, intentaven trobar el camí per estabornir el rival. aconseguir. El resultat final va ser just. L'esforç dels jugadors, ni un sol retret! L'àrbitre, correcte. La seva permissivitat influeixen en un ritme alt i intens de partit. Em sembla bé.

S'ha acabat la primera volta i queda tota la segona. Tot està per decidir. Tot pot passar. Però, pel que fa a la lliga, i no m'agrada perquè sóc culer, dono més opcions al coratge dels matalassers que al talent dels blaugranes. El projecte de Simeone és fresc però alhora consolidat; en canvi, el de Martino em sembla més esgotat: podria ser un projecte de transició en espera que n'arribi un altre que explori camins substancialment diferents. I penso que ens calen. Només així hi haurà canvi de cicle!!!!