Un cap de setmana històric per al Garbí

«L'hem feta grossa, sí», diu entre rialles, després de despenjar el telèfon, Narcís Madí, el president del Club Handbol Garbí. Es refereix al fet que el primer equip masculí ha fet la millor temporada de la seva història, quedant subcampió de la Lliga Catalana i accedint a la fase d'ascens a Primera Estatal -on competeixen el Bordils i el Sarrià, que es disputarà, precisament, al Garbí Arena, a partir d'aquesta tarda. Els palafrugellencs s'enfronten avui a l'Agustinos Alacant (19.30 hores), demà a l'Oscatech Osca (19.30 hores) i diumenge al Madrid Maravillas (13 hores). «Fa tres anys que assolim els millors resultats de la història del club, però és veritat que ara potser ens hem passat de frenada», explica Joe Gou, el seu entrenador. Tant Madí com Gou són feliços, aquests dies.

Sentiment de pertinença

De fet, ho és el club sencer, que somia despert il·lusionant-se amb una fita que seria increïble. «La clau de tot plegat és que la gent que forma part del Garbí se'l sent seu. Les persones que som aquí, vivim aquesta entitat. I això es contagia, col·lectivament. La vivència és molt intensa. Els petits i petites afirmen que estan contentíssims de ser del Garbí. Això és el que busquem, que els nanos creixin amb valors i implicació. Perquè aquí milloren com a esportistes, sí, però també treballem la seva educació», desenvolupa Madí, en el càrrec des del 2017. Fundat fa una mica més de quatre dècades, és l'únic club d'handbol de les comarques gironines que té els seus dos primers equips, el masculí i el femení, competint en la màxima categoria de Catalunya. «I tenim paritat de fitxes», recalca el president, orgullós. El Garbí té 14 equips federats, 7 masculins i 7 femenins. «Tothom fa hores desinteressadament, aquí, perquè ens ho estimem. M'omple força el fet de comprovar com l'entitat es fa gran. El pavelló sempre està ple, sempre».

Els sèniors fan de mirall per als que tot just comencen. «Els ídols dels nens i nenes de la base són els jugadors i jugadores del primer equip. Quan siguin grans, volen ser com ells i elles. Els il·lusiona, això», manté el màxim responsable del Garbí, que no renuncia, ni de bon tros, a saltar de categoria. «Estem animats, esclar. Quan vam començar la temporada, l'objectiu era quedar entre els cinc primers. Però l'inici i la primera volta va ser tan bona, que ja ens hem mantingut a dalt tot el curs. Passi el que passi, ha estat una temporada brillant». «Hi ha una cosa que destaco per damunt de les altres», diu Gou, «i és que l'equip ha aconseguit creure's capaç d'assolir coses que no s'hauria ni imaginat». No tenen vertigen, els palafrugellencs. «Haurem de gestionar-ho bé, perquè no és fàcil i els rivals són durs. La psicologia tindrà el seu paper, especialment el primer dia. No hem de sortir ni amb molta eufòria ni molt nerviosos. És un partit més i n'hem jugat molts; i la majoria, sent competitius. Ja tenim experiència en jugar minuts complicats i sota pressió. Ens juguem un ascens? Sí, però només és un partit d'handbol i hem de jugar com fem sempre», reflexiona un tècnic que aposta per «deixar fluir el talent. Intentem practicar un joc ràpid i treballem de valent l'aspecte defensiu. Al davant, no tenim moltes jugades predefinides. El que sí que tenim és una sèrie de moviments que provoquen, en funció de la resposta del rival, que els nostres jugadors puguin escollir la millor opció possible a cada instant».

El Club Handbol Garbí de Palafrugell es classifica per a les fases d'ascens a 1a estatal

L'afició, un afegit

Més de mig miler d'aficionats donaran suport des de les graderies. «Els rivals sentiran pressió, segur. La nostra gent no falla mai i es deixaran sentir. Per a nosaltres això ha de ser un premi i anirem a competir, tot i que també hem de gaudir perquè ha de ser la festa de l'handbol», valora Madí. «Si en algun moment el partit s'encalla, no funciona o hem caigut en algun petit desànim, saber que els tenim allà ens ajudarà per superar-ho», contesta Gou, que finalitza. «La fase d'ascens ens ha de deixar una lliçó: que tota feina ben feta, que el Garbí fa anys que la fa, i la constància tenen recompensa. No sé si pujarem o no, no ho sé. Tant de bo, nosaltres ho intentarem. Però si no ho aconseguim, no passa res. Ja ho tornarem a provar». No tots els clubs transcendeixen com ho està fent el Club Handbol Garbí.

Subscriu-te per seguir llegint