El Tottenham jugarà els vuitens de final d'aquesta Lliga de Campions. El Reial Madrid, molt segurament també. Però se li ha complicat a l'equip blanc fer-ho com a primer de grup, privilegi que ara ostenten els anglesos després del partit que es va viure anit a Wembley. Allà, els de Zidane van evidenciar que no passen pel seu millor moment i que la desfeta del diumenge passat al camp del Girona no va ser casualitat. En un partit per oblidar, el Madrid es va veure clarament superat pel seu rival i va encaixar una derrota sense discussió.

Obligat a reaccionar, va saltar al camp amb un únic canvi respecte del dia de Montilivi: Nacho pel lesionat Varane. I amb la intenció de millorar la imatge, d'afinar la punteria i d'aconseguir un bon resultat que esvaís els fantasmes. El problema és que es va topar amb un os dur de rosegar. Un Tottenham que finalment va comptar amb la seva estrella, Harry Kane, però que va tenir en Dele Alli el seu home més perillós. L'atacant, que fa dos anys jugava a la tercera categoria del futbol anglès, es va convertir en l'autèntic protagonisme. No només perquè va portar de corcoll a la defensa madridista, sinó també pels dos gols que va anotar i que van obrir el camí d'un triomf incontestable.

Modric i Kross, perduts al mig del camp; Benzema i Cristiano, navegant com podien sense rebre pilotes; i Nacho i Ramos, patint a l'eix de la defensa. No va tenir el seu millor dia el Madrid, que patia cada cop que perdia la pilota. L'equip de Pochettino imposava un ritme frenètic i a dalt, cada pilota que tocaven Kane o Alli era sinònim de perill. El primer va gaudir d'alguna ocasió per moure el marcador, però en dues va triar la vaselina abans d'alguna altra opció més efectiva, mentre que en la tercera, el seu xut a boca de canó el treia Ramos.

Tot estava servit perquè arribés el primer. Winks va fer una obertura genial a la banda esquerra per Trippier, que va arrencar en posició incorrecta. Aquest va posar la pilota al cor de la petita i Alli, entrant des del darrere, va marcar. El Madrid, ferit, va respondre amb un atac constant i va generar més perill en els últims minuts del primer temps que no pas en la mitja hora inicial. Cristiano Ronaldo va xutar fins a quatre vegades i Lloris va haver d'intervenir. Semblava que el pas pels vestidors li aniria bé al conjunt de Zidane, que s'havia reactivat. Però ni així. És més, el Tottenham va fer el segon, obra novament d'un afortunat Alli. I qui no va tenir sort va ser Ramos; la seva rematada franca la va desviar Ronaldo. Quedava encara el 3-0: Kane va servir per Eriksen, que va rubricar el contracop. Ja a les acaballes, amb Asensio, Mayoral i Theo com a revulsius al camp, el Madrid va maquillar el marcador amb el gol de Cristiano. Però ja no hi havia res a fer. Desfeta diumenge a Girona i novament patacada ahir, a Wembley.