Els al·licients extres de ser segon per al Girona

Demà passat al vespre, sense jugar, el Girona pot assolir la fita més gran de la seva història. Si l’Athletic Club perd a Getafe, el conjunt gironí estarà, matemàticament, classificat per l’edició de la temporada vinent de la Lliga de Campions. Una fita sense precedents per a un club la supervivència del qual ha penjat d’un fil més d’un cop no fa tant i que tot just suma quatre temporades a Primera. Si l’Athletic puntua demà passat, calma, hi haurà més oportunitats per a estacar un objectiu que ha de caure més aviat que tard. Dissabte mateix, en la visita del Barça a Montilivi podria fer-se realitat en cas d’igualar el resultat dels bascos, empat o victòria. Sigui com sigui, que el Girona jugarà la Champions League el curs que ve és un fet i falta tan sols saber quan serà i com se celebrarà. A partir d’aquí, els de Míchel hauran assolit una fita impensable que s’afegirà a la llarga llista d’impossibles que aquesta temporada el millor Girona de la història ha abastat. I és que un cop certificat l’accés a la màxima competició continental, al vestidor gironí se li dibuixa un altre repte encara més ambiciós alhora que factible: el segon lloc a la classificació. Poca broma, que no és cap anècdota. La diferència entre ser segon i tercer, tant esportivament perquè permet disputar la Supercopa, com econòmicament, perquè és una picossada de les grosses i més per a un club petit com el Girona.

El pessic que separa el segon del tercer és variable, però aquesta temporada ha superat els set milions d’euros. Des del 2015, la posició a la classificació final fa variar els ingressos que reben els clubs dels drets televisius. D’entrada, per decret llei, tots els equips de Primera es reparteixen la meitat del total (1.427 milions) que ingressa la Lliga de les televisions. Així cada club ha rebut aquest exercici 35’6 milions d’euros. A partir d’aquí, la resta del pastís varia en funció de la classificació en un 25% i en un altre 25% d’acord amb la implantació social dels club (abonaments, taquilles, generació de recursos per la comercialització de les retransmissions). El barem classificatori ha permès que aquesta temporada, al Girona li pertoquessin, a banda dels 35’6 fixes, 9’81 milions més per haver acabat desè el curs passat i per la resta de resultats dels últims cinc anys. Per quantificar la xifra per mèrits classificatoris dels últims anys, es valoren els de la temporada en curs en un 35%, la penúltima en un 20% i les altres tres en un 15%. Enguany la diferència entre el segon i el tercer classificat ha estat d’uns set milions. En aquest sentit, si agafem els números del curs passat, el segon, el Madrid, es va endur 53’51 milions, pels 46’38 de l’Atlètic, tercer. El que és segur és que el Girona ingressarà una xifra força superior als 45 milions d’enguany, que fins i tot podria doblar.

No s’acaben aquí les diferències entre un lloc i l’altre perquè la segona posició envia directament el club cap a la Supercopa que es disputa a Aràbia i on els clubs també es reparteixen el pastís dels ingressos. Això sí, caldria veure quina part aniria al Girona, si estaria més a prop de l’1’8 milions que li han tocat a l’Osasuna o bé del que sol cobrar el Barça, habitual primer o segon i que el curs que ve no hi seria, i que s’endú un mínim de 2’8 milions només per participar-hi. El guanyador i el finalista guanyen dos i un milions extres respectivament. A més a més, la Federació destina una partida de 300.000 euros a cada club per allotjament i desplaçament.

Ha quedat clar, doncs, que ser segon és un extra gens menyspreable pel Girona. És per això que tant esportivament pel prestigi dels jugadors i cos tècnic com, econòmicament, pel club, suposaria la cirereta a una temporada per emmarcar.