«Poca gent pot explicar que li ha dit ‘no’ al Barça; volia tornar a Palamós»

La vida són contrastos. Jordi Condom Aulí (Palamós, 1969) va passar de desenvolupar la major part de la seva carrera com a futbolista professional a casa, sent un dels protagonistes de l’època daurada del degà als anys 90, a haver d’emigrar per poder dur a terme la seva carrera com a entrenador a l’elit. Es va establir a Bèlgica -formarà part per sempre més de la història del KAS Eupen, després d’aconseguir el segon ascens del club a la Primera Divisió belga la temporada 2015/16-, des que se’n va anar el 2012, i també ha explorat el panorama futbolístic del Qatar, on es troba en l’actualitat a l’espera de resoldre el seu futur més proper -mentre busca equip, està treballant a l’Acadèmia Aspire-. «Quan era jugador, el món no era tan global com ara i no teníem l’opció d’anar a Xipre, Bèlgica, Dubai o on sigui. A la mínima que podem aprofitem amb la família (l’acompanyen en l’aventura la dona i les filles) per tornar a Palamós i estar uns dies a casa, però aquí he trobat una oportunitat laboral que, segurament en un altre lloc, no tindria. I, per què no dir-ho, econòmicament surt a compte. També he après idiomes perquè hi ha una gran barreja multicultural, que és molt enriquidora... S’ha de trobar un equilibri entre tot plegat», explica l’exmigcampista empordanès.

Condom revisa la seva trajectòria i se’n fa creus. «El temps passa molt ràpid. Ja fa 14 anys que soc fora i ni m’he n’he adonat. Tant de bo ho hagués fet abans, això de marxar a l’estranger. Vam prendre la decisió als 40 anys, jo estava assentat a Palamós i la meva dona també tenia una feina molt bona a prop de casa... Recordo que la nostra reacció va ser: ‘o ho fem ara o ja no ho farem mai’. Al principi no va ser fàcil viatjar a l’Àfrica per un projecte d’scotuing que em va oferir Football Dreams, però al final ha sortit bé. S’ha de provar. Si no ho feia, no volia estar pensant tota la vida què hagués pogut ser si...», comenta.

Cada cosa es produeix en el seu moment. És per això que quan era juvenil, va decidir abandonar el Barça per jugar al Palamós. Aleshores, va decidir quedar-se a casa. «No em vaig acabar d’adaptar bé a Barcelona. És estrany, i crec que poca gent pot explicar-ho, però vaig ser jo qui li vaig dir al meu pare, que en pau descansi: ‘papa, no vull seguir al Barça’. No ho acabava de veure ni em sentia bé, volia tornar a casa. Després, a Palamós, va encaixar tot. Amb 16 anyets ja estava al primer equip, va arribar Waldo Ramos, Emilio Caballero i el seu germà van apostar per pujar de categoria... Vam aconseguir tres ascensos, fins a Segona A, en tres anys consecutius... Sé que vaig viure una cosa que és molt difícil que torni a passar i és inesborrable. A més a més, era el noi del poble. Van ser uns anys magnífics», rememora.

Res hauria estat possible sense Waldo Ramos. L’exentrenador va ser el tècnic que va confiar en aquell jove extrem que havia renunciat al club blaugrana i li va permetre gaudir de nou amb la pilota, convertint-lo en futbolista professional. «Encara tinc frases gravades d’ell i les repeteixo als meus jugadors. En Waldo ha sigut molt important per mi, m’ha marcat en moltes coses. Tinc la seva herència», apunta Condom sobre el seu referent a la banqueta. «Sovint ens deia ‘La confiança mata l’home i embarassa la dona’. Les seves actituds i maneres de gestionar les persones, no només el vestidor... Portava el grup com ningú. Ho feia molt bé. Per mi va ser boníssim. Recordo que en un partit al camp del Deportivo, ens va dir que beguéssim dos glopets de vi abans de començar a jugar per treure’ns els nervis i l’ansietat. Es va aixecar, va agafar la copa i vinga...! Ara seria impensable (riu)!», afegeix. D’anècdotes n’hi ha un munt: «Ens feia omplir en paperets quin onze titular posaríem. Creia que el que no s’hi fiqués, era perquè no volia jugar. Feia pinya, el que avui en dia es coneix com a team building». Com a jugador també va defensar els colors del Figueres a Segona B.

«Seguia el resultat pel mòbil i de sobte havíem pujat a Primera»

Precisament, va ser al Palamós on Condom va iniciar la seva carrera com a entrenador. «Els que se’n cuiden del Palamós són els meus herois. Des de la meva experiència en el món del futbol, puc assegurar que és molt complicat en aquestes categories», afirma. Tot seguit, la va desenvolupar al KAS Eupen: «Allà hi tinc un record esportiu i de vida perquè les meves filles, sobretot la petita, han crescut allà. Vaig arribar-hi com a assistent i vaig acabar sent el primer entrenador (també n’ha sigut el director esportiu). Eupen és la nostra segona casa». «Jo tinc més mercat a Bèlgica, que no pas a Catalunya o Espanya. A Bèlgica hi he estat vuit anys i és un país que ens encanta. Tens Gant, Bruges, Lieja, Anvers... Ens ho coneixem tot», raona. Condom té «ganes de tornar a Europa i estar cada vegada més a prop de casa». «Palamós és ideal», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint