L'André Laban té 86 anys i durant dues dècades va formar part de la tripulació del Calypso, de Jacques Cousteau. Ahir al matí es va tornar a enfundar l'equip de submarinisme per posar-se sota l'aigua i amb la seva espàtula captar el paisatge del fons marí de la costa del Montgrí. Laban compta amb més de 800 obres (totes pintures a l'oli) i és un dels màxims exponents de la pintura subaquàtica, un gènere que va néixer fa just 150 anys. Per reivindicar aquest art pràcticament desconegut, s'està preparant una exposició que repassarà la trajectòria dels quatre artistes més destacats d'aquest gènere. La mostra veurà la llum l'abril del 2016 al Museu Marítim de Barcelona.

Es considera que la pintura subaquàtica va iniciar-se el 1865, l'any que es documenta la primera pintura feta sota l'aigua pel baró Eugen Von Ransonnet-Villez a les costes de Ceylan. Ara, 150 anys més tard, des de l'associació ADAIHPS (Association for artistic development and history research of underwater painting) volen reivindicar el valor d'aquesta expressió artística que és pràcticament desconeguda.

Per fer-ho, estan organitzant una exposició al Museu Marítim de Barcelona on s'exposaran obres pintades sota l'aigua pels quatre màxims exponents d'aquest art: el baró Eugen Von Ransonnet-Villez, Zarh Pritchard, André Laban i Alfonso Cruz. A més, també es podran veure utensilis que van fer servir aquests artistes i documents audiovisuals sobre el procés de creació.

Una mostra del que s'inclourà a l'exposició es va estar gestant ahir a les aigües de l'Estartit. Fins allà es van traslladar Alfonso Cruz -que fa 23 anys que pinta sota l'aigua- i André Laban, un home polifacètic que compta entre les seves experiències vitals haver estat 21 anys a bord de la tripulació del Calypso de Jacques Cousteau. «Quan el vaig conèixer a Marsella jo era un xicot i em va preguntar què sabia fer, li vaig respondre que res de res i em va dir que era l'home que necessitava», relata Laban. Des de llavors, van passar més de dues dècades treballant plegats.

Aquest pintor porta 50 anys posant-se l'equip de submarinisme per poder baixar a les profunditats marines i plasmar sobre la tela allò que hi veu. «A sota de l'aigua la llum del sol és molt feble i això és el que volem mostrar», explica Laban.

Per poder pinar sota l'aigua calen dues qualitats imprescindible: ser un bon bussejador i controlar la tècnica de la pintura a l'oli. Per poder submergir la tela, cal abans aplicar-li una capa de material impermeable que permet que la pintura quedi fixada. L'única pintura que es pot fer servir és l'oli, ja que no es dissol amb aigua. Per això, els pintors baixen sota aigua amb els seus pots de pintura, un cavallet i una espàtula que els permet aplicar la pintura.

«Pintar sota l'aigua no és un acte circense ni una demostració d'una habilitat concreta», adverteix Cruz, que compta amb 23 anys d'experiència pintant sota l'aigua i que reivindica que aquest és un gènere com qualsevol altre. «Els impressionistes havien d'afanyar-se per captar aquell moment de llum precís, nosaltres tenim per pintar el temps que ens dóna la bombolla d'oxigen», afegeix.

Segons Cruz, sota el mar s'hi troba una gamma de colors que no es reflecteix de la mateixa manera en la fotografia. «Busquem codis diferents al món submarí i els transmetem a través de la pintura, és un acte d'interpretació com la d'un altre pintor a l'estudi amb la diferència que nosaltres el model el tenim sota el mar», assenyala.