Plorant de riure. Literalment. Així va acabar la major part del públic que divendres a la nit va acudir a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols per veure l'espectacle Sigue con nosotros que va oferir el còmic més gamberro del moment: Berto Romero. Fins i tot la pluja es va rendir als peus del xòuman català, sense gosar interrompre amb la seva inoportuna presència l'histriònica i delirant comèdia a través de la qual Romero, sense pèls a la llengua però sense sobrepassar -o almenys no en excés- la frontera del mal gust, va abordar temes tan sensibles com els mal tractaments, el sexe, la paternitat o la mort.
Abans, però, i tot i que l'espectacle de Romero per si sol ja valia el viatge fins al municipi ganxó, van aparèixer com a teloners a l'escenari el polifacètic Andreu Buenafuente i Edu Galán, un dels creadors de la revista satírica Mongolia, per presentar?? -a través de l'espectacle Hacer el humor- el Singlot Festival inclòs dins la programació del Porta Ferrada i que acabarà aquesta nit amb el xou ¡Como en casa ni hablar!, de Faemino y Cansado. Com dos vells amics conversant en un bar -i cervesa en mà- els dos humoristes van descobrir els secrets de la seva professió sense oblidar la sàtira a la situació política catalana, la ja clàssica crítica a l'impost cultural o les anècdotes més surrealistes que ha viscut Buenafuente al llarg de la seva carrera. Com un dinar amb l'expresident Pujol en el qual aquest li va entregar una llista en un paper amb una quinzena de sinònims catalans per substituir la paraula "gilipolles". O com la meteòrica recerca de guitarres de plàstic en diversos basars xinesos per a l'actuació de Chikilicuatre a Eurovisió. Buit de nou l'escenari, va aparèixer Berto Romero vestit tot de negre, per omplir-lo amb el seu humor desenfadat, autocrític, sense límits, per al qual qualsevol tema tabú o incòmode es converteix en una bona excusa per aconseguir la difícil tasca de fer riure com si fos quelcom extremadament sencill. Absolutament delirants van ser les descripcions dels òrgans sexuals -"els testicles masculins són com un moble de l'Ikea que porta una bossa a part amb els claus"-; del comportament dels seus tres fills petits -"són com cocaïnòmans a Luz de Gas a les 5 de la matinada"-; o de la pròpia mort -"m'agradaria explotar en un Apple Store i esquitxar tothom només per fotre".
El més sorprenent de l'espectacle però, no és l'habilitat de Romero per riure's de si mateix -sobretot la mida del seu nas- sinó el seu desaprofitat talent musical. Acompanyat pel seu guitarrista habitual, Iván Lagarto, l'artista va interpretar durant el xou, mitja dotzena de cançons pròpies fent mofa d'estils com el rap, el funki o el rock més pastelós, que acompanyava sofisticats amb muntatges visuals. I entre el públic no van faltar tampoc la presència de cares conegudes com l'actriu Sílvia Abril o l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, que com la resta d'assistents a Sant Feliu de Guíxols, van acabar la nit plorant de riure amb Berto Romero.
