El ritme de Macaco s'encomana a Cap Roig

El barceloní va actuar divendres a l'escenari del festival de Calella

09.08.2015 | 09:37
La reivindicació a ritme de mestissatge rítmic de Macaco va posar dempeus el públic de Cap Roig.

El músic va presentar "Historias Tattoadas", el seu darrer treball, amb un concert enèrgic on també va recordar temes imprescindibles de la seva discografia com "Moving", "Una sola voz", "Tengo" o "Love is the only way", tot posant d'acord a uns dos milers de persones

El barceloní Daniel Carbonell Heras, als seus 44 anys, és capaç de posar dempeus dos milers de persones i fer-les ballar al seu compàs durant prop de dues hores, gairebé sense descans. La seva veu peculiar i sobretot la seva música, una conjunció d'estils com el reggae, la rumba, el pop i l'ska, entre molts altres, hipnotitzen fins al punt de convertir-te en un esclau del seu ritme. Es tracta de Macaco, músic i cantant català amb una notable fama internacional, que el passat divendres va fer seu l'escenari de Cap Roig, encomanant al públic les seves cançons: moltes formen part del seu darrer treball (Historias Tattooadas), encara que també hi van tenir cabuda èxits de la seva dilatada carrera musical; temes que van tenir la bona rebuda que mereixen.

Puntual i sense fer esperar ni una mica els seus espectadors, Macaco i la seva banda van saltar a l'escenari amb força i energia, una trempera que cap d'ells va abandonar al llarg de les gairebé dues hores que va durar el concert. Amb Hijos de un mismo Dios, el tema principal del seu últim disc, el cantant va donar el tret de sortida a la seva actuació, que va encadenar un bon grapat de cançons que van engrescar un públic ben heterogeni: fans d'allò més fidels es barrejaven amb oients que tot just s'estrenaven en un dels seus espectacles. Amb l'edat, passava tres quarts del mateix: jovenalla i gent gran van unir les seves veus per entonar les seves lletres. I gairebé cap d'ells va deixar d'aixecar els braços ni tampoc de ballar. El concert va donar ben poca treva. El ritme obligava a deixar-te anar i quan la cosa semblava asserenar-se, el mateix Macaco s'encarregava de tornar a fer aixecar el públic del seu seient.

Ho va fer cada cop que va arrencar a parlar en català, el que el va fer guanyar-se més d'una ovació. O com també quan va decidir improvisar emmig d'una de les seves cançons per entonar una lletra amb què declarava el seu amor per l'Empordà. Amb la tonada de La república de la Tramuntana, una de les últimes cançons que van sonar, va passar tres quarts del mateix. "Sóc meditarrani i quan tinc moments en els quals em tremolen les cames, sempre penso en el color blau d'aquest mar", van ser les seves paraules, rebudes amb un fort aplaudiment. La mateixa resposta s'emportava cada cop que defensava un habitatge digne, quan reclamava la igualtat entre tots els éssers humans o quan subratllava que l'amor és aquell motor que tot ho mou. Perquè l'amor és un dels temes més recurrents en les cançons d'un Macaco que no va oblidar peces com el conegudíssim Moving, Una sola voz, Tengo, Love is the only way, Volar Me olvidé de vivir, entre moltes altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema