Aquests dies, el sud de la Costa Brava és una autopista per on circulen creuers turístics de més de 25 metres d'eslora i 250 persones a bord. Naveguen a tota màquina ignorant les distàncies mínimes a la costa i sacsejant amb onades de més d'un metre tota mena de petites embarcacions, kaiacs i nedadors. Qui es posi en el seu camí no pot fer altra cosa que apartar-se. La seva presència limita severament els usos de la costa i hipoteca espais preciosos a les reduïdes platges del litoral gironí, sota el pretext que al comerç dels pobles ja els va bé que els portin visitants. I com que aquest comerç és el que domina els governs dels pobles, hi ha poc a fer. Fins aquí, paciència. El que resulta insostenible és que no s'exigeixi, com a mínim, que mantinguin la distància obligatòria a la costa, que respectin les altres embarcacions i que entrin a les badies a velocitats baixes com les que s'exigeixen als ports. La fatxenderia marítima és un perill, deteriora l'espai comú i és il·legal. Llavors; per què es permet?
