Em fa sentir diferent un poema llegit que cantat

En el disc de 14 de ciento volando de 14 ha col·laborat amb diferents cantautors, alguns d'ells catalans. Com ha estat treballar amb ells?

Amb tots el treball ha estat força senzill perquè hi havia una predisposició molt gran. Són gent molt amable i afectuosa. Alguns, com la Marina, són també amics de tota la vida.

Amb quin artista li ha fet més il·lusió treballar?

Em va fer il·lusió treballar amb tots, cadascun d'ells tenia una posició en el disc. M'agrada molt que Joaquín Sabina hi sigui present d'alguna manera, que hagi pogut formar part d'alguna de les cançons, a més de posar les lletres.

Per què va decidir musicar els poemes de Joaquin Sabina?

Perquè crec que és un material molt interessant i molt bo. Sabina va escriure un llibre Ciento volando de 14, que conforma un material tan extens i de tanta qualitat que em semblava que podia trobar 14 sonets d'aquests que fàcilment es poguessin convertir en cançons. Són poesies que no van ser escrites per ser cantades, i jo tinc la gosadia d'intentar convertir-les en cançó.

Té algun significat aquest número 14?

Serveix per tancar el cercle. El sonet és un poema de 14 versos, per això el llibre de Joaquin Sabina es diu Ciento volando de 14, i jo vaig pensar «si li poso música a 14 sonets, seran 14 de ciento volando de 14». És un joc de paraules.

Aquest disc combina les dues arts, la poesia i la música. Quin «plus» creu que aporta aquesta combinació?

Crec que la poesia no necessita música. La poesia està pensada per ser llegida, però ara mateix concebo com una part de la meva feina musicar poesia perquè hi ha poemes i autors que m'agraden molt i crec que es poden fer coses interessants. M'ha ajudat molt treballar sobre la poesia d'altres. Al final, la gent pot llegir els sonets al llibre però també els poden escoltar cantat. Tothom pot tenir la seva opinió i pensar que està millor o pitjor, però al cap i a la fi jo ho gaudeixo molt.

Els poemes causen sensacions diferents sent llegits que cantats?

Per mi sí, és molt diferent quan llegeixes el poema que quan l'escoltes cantat. Tot i que crec que quan algú posa música a un poema, en realitat interpreta una musicalitat que el poema ja porta dins, perquè un bon poema té música dins.

Com aconsegueix amb una música tan senzilla, només amb la veu i la guitarra, que les seves cançons agradin tant?

No ho sé, això hauria de dir-ho la gent. Jo al final faig allò que sé fer, que és tocar la guitarra, escriure cançons i cantar. La veritat és que m'he preocupat perquè la guitarra sigui un element important i per això tinc una formació com a guitarrista, i crec que això també es nota. Quan una cançó expressa una emoció, una sensació, no cal res més que la veu i una guitarra per arribar on ha d'arribar. Després es pot presentar amb alguns canvis i millorar-la, però la cançó en si s'hauria de sostenir per si sola.

Els temes d' Arde Estocolmo segueixen tenint el mateix esperit inconformista del Pedro Guerra que va començar a escriure cançons, o l'edat i l'experiència li ha fet canviar el to?

Segueixo considerant que hi ha moltíssimes coses a millorar en la nostra societat, en el nostre sistema. Segueixo creient que hi ha moltes coses que es poden explicar en cançons per a difondre-les o per ajudar a la reflexió, i això és el mateix que pensava quan amb 14 anys vaig escriure la meva primera cançó. Transmetre certes idees amb què no estic d'acord i parlar de temàtiques amb la sensació que puc donar-los certa visibilitat és una part de la meva feina. També és veritat que no crec que sigui l'únic motor de la música.

Al concert de Sons del Món tocarà cançons dels dos àlbums nous?

Sí, cantaré algun sonet de Sabina, les cançons d' Arde Estocolmo i, per descomptat, algunes cançons meves més clàssiques de discos anteriors. En aquests concerts estic introduint també alguns poemes que he escrit jo, cantant alguna cosa de la meva poesia, perquè estem en les últimes actuacions de la gira. Serà una mescla de les 4 coses.

Quin record té de les seves actuacions anteriors a les comarques gironines?

La meva relació amb Catalunya sempre ha estat fantàstica, perquè és molt estreta. Hi he actuat moltes vegades i m'agrada molt venir-hi a cantar. En concret a Girona, recordo amb especial estima el concert que vaig fer a l'Auditori el 2012, que va ser un concert molt bonic.

El festival Sons del Món intenta trobar el vi perfecte per a cada concert. Creu que combinen bé la música i el vi?

Suposo que sí, tot i que jo no soc gaire de vi. Entenc que el vi és una beguda que pot acompanyar perfectament l'escolta de les cançons en un ambient relaxat, assossegat, íntim. Si al públic li agrada el vi, pot resultar molt agradable perquè queda bé poder prendre's una copa de vi, assaborir-lo, gaudir-lo, mentre s'escolta música que t'agrada.