S'acosta el Nadal i com les nines de Famosa dirigint-se al portal, els bilbaïns Javier Ikaz i Jorge Díaz tornen a casa, a casa tornen, amb un nou volum de Yo fui a EGB amb el qual volen «saber el que vam fer per saber on estem i el que som», segons indiquen. Després dels tres volums anteriors en blau, vermell i verd, dels quals porten venuts més de mig milió d'exemplars, ara aterren amb un tom en groc, publicat per Plaza & Janés, en què homenatgen Parchís, un dels grups musicals més icònics de fa gairebé quatre dècades, i fins i tot ofereixen les eines perquè cada lector munti el seu propi tauler del popular joc de taula.
Els dos artífexs del fenomen del que ja s'ha denominat com l'«EGBmania», amb més d'un milió de seguidors a Facebook i 100.000 a Twitter i en un blog, assenyalen sense perdre mai el sentit de l'humor que l'èxit de l'empresa es deu al fet que tot el que comenten en aquestes diferents plataformes «són coses que ens passaven de petits, valorant-les de manera objectiva, encara que sense caure que allò era millor que ara, cosa que la gent agraeix».
Jorge, nascut el 1971, destaca que a aquestes alçades poden afirmar que són uns experts en «arqueologia de l'EGB», una assignatura amb la qual compten amb molts companys de pupitre i mestres, ja que a través de les xarxes no paren de rebre fotografies i objectes relacionats amb aquells dies llunyans de la seva infància en els quals una entrada a un concert dels Rolling Stones al Vicente Calderón costava 2.000 pessetes (12 euros) o una per a la Final del Mundial 82 en el Santiago Bernabéu, 800 pessetes (4,80 euros).
Precisament, al llarg de tot el llibre hi ha unes quantes referències a la pesseta rememorant tots dos que «el canvi a l'euro va ser supertraumàtic», a la vegada que no obvien «que els preus van pujar molt, si tenim en compte que en els anys vuitanta una barra de pa costava unes 18 pessetes i ara estan en 1 euro o 1,25 de mitjana».
D'una altra banda, Javier, de la collita del 1978, no amaga que moltes de les imatges que han pogut incloure a cadascun dels volums són possibles perquè «hi ha gent que ha arribat a guardar una tapa de iogurt Yoplait a casa seva o un tiquet del supermercat de 1982 on es veu que un pot de Nocilla costava 69 pessetes».
També revela que han pogut incloure una imatge d'un paquet de caramels Chimos gràcies al fet que havia quedat darrere de la barra d'un bar durant més de quaranta anys o que han pogut recuperar bosses de diferents llaminadures gràcies al fet que un venedor d'aquests productes les havia guardat en una caixa i quan va morir el seu nebot la va trobar. «És bonic -prossegueix Javier- que ens tinguin sempre presents, perquè fa que el projecte sigui més enriquidor».
El diccionari per als més joves
En aquest últim volum, pensant en els fills i fins i tot en els néts de molts dels que van cursar l'EGB, han incorporat un petit diccionari de la «llengua egebera» en el qual tant precisen que «campana y se acabó» significava final, com davant l'accepció «fistro» addueixen que cal preguntar el seu significat al còmic Chiquito de la Calzada. Ikaz pensa que aquests apartats «serveixen per explicar-los als nens d'avui que els seus pares també van ser nens i encara que vegin que tot és com arcaic, no som tan diferents d'ells».
Encara que deixen aparcada la possibilitat d'un cinquè volum, aprofitant que el quatre és un número molt lligat a l'imaginari de l'EGB (quatre components de l'Equip A, quatre integrants d'ABBA, quatre fitxes de Parchís o quatre Trotamúsics), Javier Ikaz i Jorge Díaz creuen que Yo fui a EGB té encara «molt recorregut». Sense anar més lluny, el dia 21 de desembre està previst que el canal TNT emeti un concurs, presentat per l'actriu Anabel Alonso, i del qual són guionistes, amb preguntes d'aquell moment, i en ment tenen nous projectes, que encara no revelen.
