Els records de la inundació de lava més gran en la història d'Islàndia, registrada en un poema medieval apocalíptic, es van utilitzar per dur a terme la conversió de l'illa al cristianisme. Un equip de científics i historiadors medievals, dirigit per la Universitat de Cambridge, ha utilitzat la informació continguda en nuclis de gel i anells d'arbres per donar fe d'una erupció volcànica massiva, que va tenir lloc poc després que l'illa sigués poblada per primera vegada.
Havent datat l'erupció, els investigadors van trobar que el poema medieval més famós d'Islàndia, que descriu el final dels déus pagans i l'arribada d'un déu nou i singular, descriu l'erupció i utilitza records d'ella per estimular la cristianització d'Islàndia. Els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista Climatic Change.
L'erupció de l'Eldgjá al segle X es coneix com una inundació de renta: un tipus rar d'erupció volcànica perllongada en què enormes fluxos de lava envolten el paisatge, acompanyat per una boira de gasos sulfurosos. A Islàndia és comú aquest tipus d'erupció; l'últim exemple va ocórrer en 2015, i va afectar la qualitat de l'aire a 1.400 quilòmetres de distància a Irlanda.
L'equip dirigit per Cambridge va identificar la data de l'erupció utilitzant registres de gel de Groenlàndia que preserven la precipitació volcànica de Eldgjá. Usant les pistes contingudes en els nuclis de gel, els investigadors van trobar que l'erupció va començar al voltant de la primavera del 939 i va continuar almenys fins a la tardor de 940. Després, el clima es va refredar quan la capa de pols va reduir la quantitat de llum solar que arribava a la superfície, la qual cosa és evident en els anells dels arbres de tot l'hemisferi nord.
«Els efectes de l'erupció d'Eldgjá van haver d'haver estat devastadors per a la jove colònia a Islàndia, molt probablement, la terra va ser abandonada i la fam va ser severa", va dir el coautor de l'estudi, el professor Andy Orchard de la Universitat d'Oxford. Però el poema medieval més famós d'Islàndia, Voluspá (La profecia de la vident) sembla donar una impressió de com era l'erupció.
El poema, que pot datar-se al any 961, prediu el final dels déus pagans d'Islàndia i l'arribada d'un nou déu singular: en altres paraules, la conversió d'Islàndia al cristianisme, que es va formalitzar al voltant del final de l'onzè segle.
