Després de 27 jornades el Girona és ja un candidat a tot. Fins ara, des del vestidor no se sortia del guió i només es parlava de permanència. Ahir, després del triomf contra el Numància, els homes de Pablo Machín s'enfilen als 51 punts i el discurs de principi de temporada queda caduc. Ara, amb l'equip tercer a un punt del líder Las Palmas, només es pot mirar amunt. I més quan en partits lletjos, espessos i davant un rival que és superior com el Numància ahir, els tres punts es queden a casa. Bona part del mèrit del triomf blanc-i-vermell ahir va ser de González Fuertes. De dues decisions seves van néixer els gol del Girona. Dos penals molt protestats pels visitants, transformats per Granell i Sandaza, van desembussar un matx d'allò més encallat. Una actuació arbitral que va treure de polleguera els jugadors sorians -Gaffoor, Ripa i el tècnic Anquela van acabar expulsats- i, de passada, va servir d'empenta a uns gironins que no se'n sortien.
Machín és home de pocs invents i d'idees clares. Acostumat a jugar amb Felipe Sanchón acompanyat de Mata o Sandaza o bé de fer-ho amb els dos davanters referents junts, el tècnic sorià va apostar per la segona opció. Machín va alinear Mata i Sandaza plegats descartant així recórrer a Christian Alfonso o Bordas d'entrada. De fet, el manresà no va entrar ni a la convocatòria. Íñiguez va ser l'altra novetat a l'onze en el lloc del sancionat Pere Pons. El repte era tornar a guanyar després de dues jornades sense fer-ho i seguir el ritme dels grans favorits a l'ascens directe. Al davant, un Numància com sempre rocós i amb la dificultat afegida del gran estat de forma. Els sorians, ben plantats al darrere, de seguida van avisar que no havien vingut a passar l'estona. Amb pilotes penjades a l'olla i internades de Vicente, el Numància es va mostrar molt més incisiu que no pas el Girona als primers minuts.
Caldria tenir paciència. I més, veient com, ofensivament, els gironins no tenien gens de presència tret d'uns primers intents d'Aday. Tanmateix, el Girona aquesta temporada és un equip i gran i ahir ho va demostrar amb el seu grau d'efectivitat i amb el tracte que va rebre de l'àrbitre en les dues accions més decisives. L'1-0 va arribar de penal, transformat magistralment per Granell, després d'una entrada de Juanma a Mata -que havia rebut una gran passada de Gómez- que l'àrbitre va considerar pena màxima. El gol apareixia gairebé sense haver-lo cercat. L'acció va sortir rodona per als gironins, que van veure com Juanma es lesionava i no podia continuar deixant el Numància sense els seus dos centrals titulars.
Machín havia alertat els seus homes durant tota la setmana de no regalar córners ni faltes fàcils prop de l'àrea. El Girona, però, se'n va fer un tip de concedir córners i, al final, li va tocar el rebre. Els visitants aconseguirien anivellar el marcador abans de la mitja part. Seria, és clar, a la sortida d'un córner que va rematar Cicinho a gol fent estèril l'estirada de Becerra.
El pas pels vestidors havia de servir per reactivar l'equip i fer un pas endavant per anar a buscar la victòria. Això sí, caldria no reincidir en els errors de la primera part de regalar tants córners. No seria així. Els sorians a punt estarien de fer el segon en un altre córner que Gaffoor remataria llepant el pal dret de Becerra. Molt més serè, el Numància s'havia fet l'amo del partit a la segona part. Machín va moure peça i va fer entrar Coris en el lloc de Cristian Gómez. El selvatà reactivaria l'atac en les seves primeres aparicions, però el perill seguia sense arribar. Tot al contrari que el Numància, que seguien, tranquils, guanyant metres i posant l'ai al cor a la parròquia local en cada pilota penjada a l'àrea de Becerra.
L'entrada de Jandro seria l'últim intent per esvair la grisor general del dia. Amb ell es faria la llum tot i que el gol arribaria de la mateixa manera que el primer, de penal. També dubtós, tot sigui dit, en aquest cas de Julio Álvarez per una empenta a Sandaza. El davanter toledà seria l'encarregat de transformar-lo davant les múltiples protestes dels airats jugadors sorians. Les expulsions de Gaffoor i Ripa aplanaven encara més el camí, però restaven deu minuts mal comptats pr a assegurar tres punts en un partit boig. Contra nou jugadors, el fantasma de l'empat sobrevolaria Montilivi però no s'hi quedaria, a diferència del dia de l'Alabès. Malgrat alguna pilota penjada a l'àrea de Becerra, al Numància se li havia acabat la benzina. El Girona va treure l'ofici i es va encarregar de deixar passar els minuts sense que passés res. Els tres punts es quedaven a Montilivi en una jornada bona per als interessos gironins, que se situen tercers, empatats amb el segon i a només un punt del líder Las Palmas.
