Vostè ha estat futbolista d'elit. Ha tastat la Primera Divisió i ha jugat molts partits importants. Ser presentat com a nou president del Girona FC converteix aquest dia en un dels més importants de la seva vida?

És un dia especial. Sempre he estat a baix, al camp i, per tant, un dia així és diferent al que estic acostumat. És un dia important, també. S'obre una etapa que encaro amb molta il·lusió. No se m'havia passat mai pel cap ser president, però les coses han sortit així. Hem parlat (amb Pere Guardiola) de tot i hem reflexionat. Quan un fa les coses amb totes les ganes, doncs tranquil·litat, endavant i a treballar.

Pot posar nerviós jugar al Camp Nou, al Bernabéu o al Calderón. S'ha posat nerviós quan ha entrat a la sala de premsa?

Home! (riu). No, no... He parlat moltes vegades davant la premsa i hi estic acostumat, però no pas com a president. Estic tranquil i il·luionat. Gent del meu entorn també em preguntava, dies abans, si estava nerviós per tot això. Jo els responia això: que estic tranquil i amb molta il·lusió per encetar aquesta nova etapa. La propietat m'ha fet sentir còmode i això es tradueix en molta seguretat. La presentació ha estat un mer tràmit. El més important és que es treballi i que el club funcioni.

Vostè ha comentat que no s'imaginava pas que algun dia podria arribar a ser president d'un club professional. Potser perquè, tot i voler estar sempre en contacte amb el futbol, el seu camí tirava més cap a la vessant d'entrenador?

Primer, perquè he sigut jugador. És el que més li agrada a qualsevol i amb la que més es gaudeix: estar al camp i sentir totes aquestes emocions. Això ja m'ha passat, fa anys d'això. Em vaig formar com a entrenador, m'agradava i també ho gaudia. Em plantejava la meva vida així. No pensava en ser president. Això no ha vingut buscat, m'ho han ofert. Segurament per això ho he hagut de reflexionar. Ha estat el xoc del moment. Però el projecte m'ha agradat. També estaré en la tasca esportiva, donant un cop de mà en el que faci falta.

Això de ser entrenador potser ha quedat aparcat però, és un rol que podria recuperar algun dia?

Sí. Ara ha sortit això, em plantejo aquesta realitat. La vida són etapes i no sé si estaré poc o molt aquí. L'important és que això funcioni bé. El futur, ja el veurem. Les circumstàncies marcaran. Tampoc em preocupa gaire ni penso més enllà.

Diu que no sap si durarà molt o poc. Veient els seus predecessors més immediats, ja sap on s'ha posat?

Home, això no em preocupa, ni tampoc les opinions de la gent. Seré president mentre els responsables estiguin contents i jo estigui a gust. No es tracta d'estar-m'hi aquí tota la vida. Tampoc hi penso massa. Es tracta de fer bé les coses. Hi ha un projecte, comencem tots junts, hi ha molta feina i aquí estem. No miro més enllà.

Abans ha recordat la seva etapa com a jugador. No la troba a faltar?

Quan deixes de jugar sí que ho trobes a faltar: el dia a dia, els entrenaments, partits i tota la pesca. Ara ha passat el temps i ja m'he acostumat.

És diferent, vaja...

A veure, també vaig a jugar partits de tant en tant per treure'm el mono! Ser jugador sempre he dit que és un privilegi, l'etapa en què més es gaudeix. Hi ha molta gent que li agradaria i jo ho he pogut aconseguir. Ho valoro així. S'ha de mirar endavant, però.

Com creu que ha de ser un bon president del Girona?

Ha de ser una persona normal, que vetlli perquè tot funcioni amb normalitat, que defensi sempre el club i que ajudi perquè el dia a dia de l'entitat i de tots els seus treballadors sigui el més còmode possible. No crec que s'hagi de fer res especial: treballar i fer les coses bé per arribar a bon port.

Quan el va venir a buscar Pere Guardiola?

No fa gaire, uns dies enrere. Això és el menys important. Em va venir amb una idea, la vam reflexionar. Cadascú va exposar els seus punts de vista. Ells volien saber en quina direcció anava jo. Com que concordàvem força en tot plegat, ens vam posar d'acord sense massa problemes. Tot va fluir i en el seu moment es va decidir acceptar.

Bona senyal?

Sí, i tant. Tots tenim molt clar el camí i el que pot aportar cadascú. No hi ha volta de full.

Professionalitzar el club és un dels pilars del seu full de ruta. Això significa que són necessaris gaires canvis?

Creiem que la idea s'ha d'estructura perquè funcioni. Volem que la gent que treballi amb nosaltres estigui il·lusionada i que senti seu el Girona. A partir d'aquí, com a qualsevol empresa, la persona ha de treballar i donar un rendiment. Això és el que demanarem i el que volem que passi.

Amb la gent que hi ha o són necessaris gaires retocs a l'organigrama actual?

De moment, dilluns (demà) començarem, veurem una mica com va tot plegat i llavors anirem decidint. Ara mateix som els que som i si cal més gent, això s'ha de veure. No és un problema per nosaltres, a dia d'avui.

Un altre dels seus pilars és el futbol base del Girona. Vostè el coneix perquè l'ha tastat en primera persona. Creu que el seu actual camí és prou bo o també s'ha de ficar-hi mà?

En Quique Cárcel té una idea molt clara, ha format un projecte amb cara i ulls. Hem estat parlant amb ell i estem d'acord en moltes de les coses que ell considera. A partir d'aquí necessitem millorar instal·lacions i donar als entrenadors tots els mitjans per formar els nanos i perquè els joves tinguin una bona qualitat d'entrenament per créixer com a persones i futbolistes. És la base del futur. Ara ho diem, però el que toca és demostrar-ho.

Millorar instal·lacions és l'etern dilema que hi ha aquí. Fer una Ciutat Esportiva entra en els seus plans?

Sí, s'ha parlat i en seguirem parlant. Hem de mirar quin camí agafem. Aviat hem de tenir possibilitats de tenir algun camp més per funcionar millor. S'està treballant i quan es prengui la decisió, ho tirarem endavant. Fins que no es tingui tot acordat i tancat no serà una realitat, però creiem que ho podrem aconseguir. Hi ha possibilitats reals que aquest aspecte millori.

Una altra pedra angular per a vostè és la massa social. Als abonats i també als aficionats se'ls ha de dir que vinguin a animar des del primer dia i no pas al maig, com sol passar?

És cert que la gent es va animar molt aquesta última temporada per la trajectòria de l'equip. Com més som, millor ens ho passem i hi ha més bona sintonia amb l'equip. El que em quedo jo és que aquest curs passat venia molta gent jove, quelcom que no es veia a Girona. A veure si aquesta joventut té ganes de venir de nou. Els necessitem.

Tem que després d'una temporada tan bona, les expectatives s'hagin disparat i això afecti negativament a l'equip?

Som conscients de tot això i sabem quina és la realitat del futbol. Comencem de zero i el que hem fet fa uns mesos no serveix de res. Potser ens tindran més en compte al principi, però encarem tot un repte. Per l'entrenador, jugadors i també per l'entitat. Crec que tenim una bona base, vindran reforços i aire fresc que ens anirà prou bé. No ens marquem objectius. Som un pressupost petit i no serà fàcil, però cal pensar en positiu.

Parlar de la Primera Divisió és exagerar?

Sí. Calma! Costa molt poc dir-ho i a tothom li agrada. Però, tenim estructura? Ho podem aconseguir? Què hem de fer? Anem pas a pas, posem el camí perquè el club vagi bé. Si funciona, llavors tot és factible. Veiem equips que cada any tenen grans pressupostos i que mai ho aconsegueixen. Així que no ens posem cap pressió. Hem de consolidar-nos a la categoria d'elit com la Segona A. Que això sigui el mínim que ens exigim.

Té total confiança en Quique Cárcel. Suposo que també en Pablo Machín.

Sí, sí. Si he acceptat aquest càrrec i sé amb qui he de treballar, és perquè no tinc cap mena de dubte. Crec que en Pablo des que va arribar ha fet una tasca extraordinària. És una persona estimada, està gust a la ciutat i és el nostre entrenador i esperem que es pugui quedar molts anys més.

Per tant, em confirma al cent per cent que Pablo Machín serà l'entrenador del Girona aquesta temporada 2015/2016?

Ell té contracte. És el nostre entrenador i per tant no preveiem cap altra possibilitat.