El passat 7 de juny, Montilivi va viure, probablement, el dia més dramàtic de la història del Girona. S'ha escrit molt sobre el que va passar la tarda en la que el club es va quedar sense l'oportunitat de pujar directament a Primera per culpa d'un gol en el descompte. La frustració, la ira, les acusacions als jugadors del Lugo, la polèmica, l'oportunitat perduda... Se n'ha parlat sobradament durant aquests últims mesos. Però mai n'hi ha prou per recordar-ho, sobretot si el Lugo, el botxí dels blanc-i-vermells, tornarà a l'estadi demà per primera vegada. Durant la setmana, els jugadors del Girona s'han encarregat d'intentar pàgina. En públic, han preferit treure ferro al que va passar aquell dia i recordar que el duel d'aquest cap de setmana «no tindrà res a veure» amb el que va acabar amb un empat que frustrava el somni de tota una ciutat. Pablo Machín és d'aquells que també s'uneix al club dels que prefereixen no mirar enrere, però inevitablement, durant la prèvia del matx contra els gallecs, va recordar com va viure aquella tarda i què n'espera d'aquest partit, en el qual el seu equip no buscarà venjança, sinó guanyar d'una vegada per totes a casa per trencar una ratxa nefasta com a local.

«Aquell dia vaig tenir unes sensacions difícils d'explicar. Estava rabiós, però també havia de guardar les formes. Jo no només era Pablo Machín, sinó l'entrenador del Girona i com a tal representava una institució i havia de guardar les formes. Volia callar moltes coses, però tampoc quedar com un babau. Em va doldre entrar al vestidor i veure com estaven aquells jugadors que havien perdut la gran oportunitat de la seva vida. No hi havia paraules de consol», rememorava ahir ?Machín, qui afegia encara més dramatisme al seu relat:?«Quan vaig marxar de Montilivi, ja molt tard, recordo com la meva dona em va comentar que mai havia sentit el dolor de perdre a un ésser estimat, però que estava convençuda que era similar al que havia sentit llavors. Jo sí que he passat per aquest tràngol i té raó, és una sensació que se li assembla molt».

Malgrat tot, el que no vol Machín és que els seus jugadors es deixin endur pels records i que s'agafin el Girona-Lugo de demà com un tema personal que han de resoldre per activa o per passiva. «El morbo hi serà, és evident. És la primera vegada que ells vénen després d'aquell dia. Que l'afició estigui encesa és lògic, però hem de tenir clar que aquest proper partit no tindrà la repercussió que va tenir el del mes de juny, ni de bon tros». Prefereix quedar-se amb la part positiva, si n'hi ha, d'aquella plantofada. Confia que el club i també el vestidor sigui «més madur» un cop païda aquella desgràcia i desitja que «el dia de demà» a Girona es pugui tornar a lluitar per un objectiu tan ambiciós com aquest. «No ens hem de quedar que allò va ser un drama, sinó que es va acabar una temporada històrica. Esperem que es repeteixi ben aviat. Això voldrà dir que podem aspirar de nou a ser un equip de Primera». I?si passa, Machín té la recepta:?«L'experiència ens ha de servir no només per ser més forts, sinó també més savis i saber com actuar en cas que ens pugui passar quelcom semblant».

No va voler llençar cap acusació més cap al Lugo (en el seu dia, tant ell com alguns dels seus jugadors ja es van despatxar a gust), però sí que va enviar algun dard enverinat, com quan va recordar que els gallecs van venir «molt motivats» l'última vegada que van trepitjar Montilivi, a banda de recordar les «males formes d'alguns membres» de l'equip llavors entrenat per Setién.

Però a part d'això, foc nou. És el missatge que també va voler traslladar Machín, quan va destacar que el Lugo ha «canviat» algunes peces (jugadors i també l'entrenador)?respecte a l'equip de l'última temporada. «El míster és diferent, però no la seva essència. Vol tenir el domini, controlar el joc. Però aquest any té més alternatives. Quan no pot tenir la pilota, busca el joc directe aprofitant les característiques d'un home com Caballero, que està en un moment excel·lent. Un jugador que, desgraciadament vam patir».