I el millor entrenador de la Lliga Adelante és... Pablo Machín. Gairebé sense temps per reaccionar, sonen els primers aplaudiments que no fan altra cosa que encomanar-se entre els assistents que el dilluns a la nit van fer acte de presència a la gala que la Lliga de Futbol Professional va organitzar al Fòrum de Barcelona. "No m'ho esperava", confessa el guardonat. Ha passat mig dia des d'aquell precís moment i encara se'n fa creus, que el seu nom hagués estat el del guanyador final. "Em pensava que el donarien a Abelardo". Machín tenia coll avall que, tot i estar nominat, els mèrits anirien cap a l'entreador de l'Sporting, l'equip que finalment va pujar directe a Primera, i no pas cap a ell. Sabia que el Girona havia meravellat i que, amb 82 punts, l'any havia estat gairebé perfecte. Però d'aquí a ser escollit com el millor entrenador de tota la Segona Divisió A, ja era fer-ne un gra massa. Per això, enmig dels primers aplaudiments, va començar a assimilar el que li estava passant. "Estava tranquil fins llavors, quan em van entrar els nervis". La resta, ja és història: va recollir el guardó a mans del cuiner Joan Roca i va improvisar un discurs dedicat a la seva família, al seu cos tècnic i també al Girona.

A tothom li agrada que li reconeguin la feina ben feta. Al de Gómara, també. Ha gaudit aquest reconeixement com el qui més, però el record amarg de quedar-se a les portes de Primera li ha tornat a aparèixer. "Tinc sensacions contraposades. "M'afalaga rebre un premi així. S'ha de fer extensible a tot el cos tècnic i també al club. Però la llàstima és que no ho vam poder arrodonir amb l'ascens. Un company meu -referint-se a Abelardo Fernández, tècnic de l'Sporting de Gijón- ha aconseguit els mateixos 82 punts, però ells ara gaudeixen de la Primera Divisió i nosaltres no", expressa. Com també admet que "sempre agrada que es reconegui el treball ben fet i més quan són els companys de professió els que voten".

Tot plegat li ha vingut per sorpresa i sense esperar-s'ho massa. El premi, però també la nominació. La Lliga va notificar al Girona que Isaac Becerra aspirava a un guardó. Però res més. "En un primer moment em va semblar estrany. Ja no pel fet que jo no hi fos, sinó que pensava que, després d'un gran any com el que havíem fet, més jugadors mereixien optar a algun premi". Al cap de dues setmanes, va arribar una nova notificació en què s'hi afegia la candidatura de Machín. El sorià, tot i això, tampoc s'ho acabava de creure. Però ell va ser l'escollit. El mateix que el març del 2014 aterrava a Montilivi per intentar salvar un equip a la deriva. "Sempre he dit que les coses bones passen a la gent ambiciosa, emprenedora i que s'arrisca. Mai m'he marcat objectius a llarg termini, sinó que he anat sumant repte rere repte. Només així arriben els èxits. La llàstima és no haver pogut pujar a Primera. Em fa ràbia, però també una enveja sana".

Dilluns a la nit va tenir el seu moment de glòria. A Barcelona, al costat d'un grapat de col·legues de professió, però també colze a colze amb estrelles de talla mundial com ho poden ser Messi, Neymar, Sergio Ramos o James Rodríguez, entre d'altres. Allà, un sorià que entrena el Girona va improvisar el seu discurs, va felicitar els altres premiats i va marxar cap a casa content i satisfet per la feina ben feta.