Estació de trens de Còrdova. Dos quarts de deu del matí. Al carrer, uns agradables 24 graus que, tot i ser a primera hora del matí, són d'agrair tenint en compte les altes temperatures que aquests últims dies fan suar la ciutat andalusa. L'expedició gironina fa temps a l'andana, tot esperant el primer dels dos trens que els duran, unes hores després, cap a casa. Cares de son, de cansament. S'ha dormit, però l'exigència i les jornades pesen. No fa ni mig dia que es jugava el partit més transcendent de la temporada, l'anada de les semifinals del play-off d'ascens a Primera i això es nota. Però malgrat la fatiga i viatjar amb un resultat en contra a l'equipatge, les sensacions són més optimistes que mai. Ha quedat enrere allò de veure's com un novell, de fer-se la víctima o d'abaixar els braços abans d'hora; tot i el 2-1 encaixat a l'Arcángel, la plantilla creu que la remuntada és possible. És més, els jugadors n'estan convençuts.
Dijous, només perdre, els futbolistes desfilaven un a un per l'àmplia zona mixta de l'estadi cordovès amb dos missatges ben clars. El primer, un mea culpa en tota regla. Reconeixien que el nefast inici del partit els havia condicionat i que això no s'havia de repetir. I el segon, una declaració d'intencions. Que l'eliminatòria no estava decidida i que Montilivi dictarà sentència. Per transmetre aquestes paraules ahir el que va tenir veu va ser Pere Pons. A l'espera del TAV que havia de dur l'expedició cap a Barcelona, el migcampista va donar mil i un motius per creure en la remuntada. No perquè l'afició respiri tranquil·la i perquè es motivi després d'un marcador advers, sinó perquè el vestidor realment així ho creu. "Cansats" però alhora "animats". Així estaven ahir a primera hora els blanc-i-vermells, als quals encara els quedava un llarg camí per recórrer en una jornada inacabable en què els tocaria vestir-se de nou de curt. I és que només posar els dos peus a Girona, als jugadors els esperava una suau sessió de recuperació a Montilivi per carregar piles i començar ja a pensar en el decisiu partit de demà. "Toca recuperar-nos el més aviat possible perquè en un tancar i obrir d'ulls ens hi tornarem a posar", assegurava Pere Pons.
Ell, com havien fet unes hores abans els seus companys, va admetre també que les dues errades dels primers minuts dibuixaven un escenari inesperat i alhora difícil de pair. "Se'ns va complicar tot una mica amb els dos gols perquè no vam sortir endollats", reconeixia. Va ser el gol de Cristian Herrera la tecla que va activar l'equip, protagonista d'una excel·lent segona meitat en què només va faltar anivellar la balança. "Marcar ens va donar més tranquil·litat i aquest gol ens pot donar molt de cara a la tornada. Tenim la confiança que els podem guanyar".
Perquè, per al de Sant Martí Vell, això és innegociable. Després d'un resultat que "tot i no ser bo tampoc és tan dolent", al Girona no li queda cap altra opció que anar a sumar la victòria. "S'ha de guanyar sí o sí. El gol ens dóna un petit avantatge i crec que si marquem aviat ho tindrem molt de cara", reflexionava. No ho veu com una quimera. Ni molt menys. Està convençut que la remuntada és possible i que tant ell com els seus companys faran tot el possible perquè així ho sigui. "Anirem a mort a guanyar el partit. Crec que arribem millor que ells físicament i amb moltíssimes ganes. Tenim molts números de passar l'eliminatòria", es deixava anar. Però també decidia posar-hi una mica el fre de mà. "S'ha de ser intel·ligent i fer servir el cap en tot moment, sabent jugar el partit. Durant aquestes últimes jornades hem demostrat que som capaços de fer-ho".
Content pel fet que les entrades s'hagin esgotat ("és molt bo que la gent vingui a animar-nos", deia), Pere Pons no creu que el Còrdova vingui a Montilivi a l'atac. "No sé quin partit ens espera ni tampoc què és el que faran de bon inici. Potser es vénen a tancar i depenent del resultat canvien o no de plantejament. El que tinc molt clar és que si ens marquen un gol, ens complicaran la vida". Per això, la recepta és ben clara: "Hem de mirar de no encaixar i fer el nostre joc. Si ho fem, estic convençut que tindrem més d'una oportunitat per marcar", sentenciava el dorsal 8 blanc-i-vermell.
En la mateixa línia de Pere Pons, Eloi Amagat confia tornar a veure un Montilivi ple un any després de l'últim cop. Per al gironí, l'efecte de veure el camp ple de gom a gom suposa un estímul afegit per a la plantilla. "El ritme de venda d'entrades ha estat espectacular i veient com els necessitarem després del resultat, segur que es bolcaran amb nosaltres i ho aconseguirem", deia. Eloi Amagat considera que després del gol de Cristian Herrera, l'eliminatòria "està ben viva". En aquest sentit i en la línia dels seus companys, l'exllagosterenc lamentava no haver traduït el domini i la superioritat del Girona a la segona part amb un altre gol que hauria encarat d'allò més l'eliminatòria. "L'inici va ser dolent. No en sé el motiu però ens vam poder refer bé i tornar al nostre nivell habitual. Amb el 2-1 vam tenir control però potser no prou ocasions. El 2-2 hauria estat millor, tot i que perdre d'un i marcant a fora és important", subratllava un dels capitans de l'equip.
Retorn a la feina
Mentrestant, la plantilla va tornar ahir als entrenaments només arribar de Còrdova. L'equip es va exercitar a mitja tarda en una sessió en què els titulars van fer treball de recuperació i en què suplents i jugadors que no van participar van exercitar-se amb més intensitat. L'equip tornarà a treballar avui en la darrera sessió abans del partit de demà a la tarda a l'estadi blanc-i-vermell (19.00).
