Era un partit ensopit, lent, previsible i sense ritme, molt tàctic per part dels dos equips i molt igualat. Pablo Machín va donar una hora de vida al seu habitual sistema de joc 1-5-3-2. En el minut seixanta l'entrada de Rubén Alcaraz per Fran Sandaza portava el Girona a jugar amb el doble pivot i la doble mitja punta, un quadrat al mig camp on Pere Pons i Rubén Alcaraz donen equilibri defensiu i posicionament i els dos jugadors més avançats Borja García i Cristian Portugués Portu tenen més llibertat de moviments i espais per arribar de segona línia. El curiós del canvi de sistema de joc és que per poder obtenir més llibertat i espais per poder atacar calia sacrificar un dels dos davanters. Va fer la sensació que Samuele Longo sol en punta es va trobar més còmode en aquesta part final de partit que no quan estava acompanyat de Sandaza, segurament un davanter de característiques massa similars a les seves.

La qüestió és que l'entrenador gironí sembla que ha trobat una molt bona solució per poder donar una variant tàctica a l'equip, un Girona que amb l'arribada de Pablo Machín semblava encallat en una manera de jugar i que ara per manca de resultats en aquest inici de temporada i gràcies a la varietat i perfil de jugadors de què disposa pot trobar recursos efectius. Quan el Girona juga amb aquests quatre jugadors per dintre obté superioritat numèrica al mig camp, dificulta el marcatge per part de l'equip contrari i sobretot genera dubtes als centrals que estaven acostumats a les marques del dos davanters, quan els dos mitges puntes arriben des de la segona línia i poden entrar a l'àrea lliures de marcatge.

Un Reus ordenat. Els equips de Natxo González sempre són conjunts treballats tàcticament. Ja la temporada passada a Segona Divisió B eren un equip ordenat defensivament i amb molt bon domini del joc i la possessió, ahir a Montilivi vam tornar a veure el mateix tipus d'equip que tot i jugar en una categoria més i haver realitzat canvis en la seva plantilla va tenir moments de bon futbol, en què van dificultar molt el joc dels locals. Cal recordar que el tarragonins van tenir l'ocasió d'avançar-se al marcador en una mala rematada de Ricardo Vaz i l'oportunitat d'empatar en un cop de cap de Jesús Olmo, que va aturar molt bé Yassine Bounou.

Sis de sis. L'equip va aconseguir per primera vegada dues victòries seguides, fet molt important per guanyar confiança. El cos tècnic necessita resultats per poder treballar molt millor durant la setmana i poder gestionar bé un col·lectiu plagat de bons jugadors. Aquesta temporada el Girona disposa d'una plantilla on la majoria de posicions estan doblades, i sense la possibilitat de jugar la Copa, si els resultats són bons està tot en ordre però en cas contrari les setmanes es fan molt llargues. Per primera vegada aquesta temporada l'equip es veu mirant la part alta de la classificació i, tot i que la lliga serà llarga i difícil, psicològicament aquesta victòria tan treballada pot imprimir alegria a un equip que voldrà lluitar per fer un molt bon any.