El Fran Sandaza d'aquesta temporada no és el mateix del de fa dos anys. O si més no, així ho ha demostrat fins ara. Després d'unes primeres jornades irregulars, barrejant bones i no tan bones actuacions, i amb només un gol al seu compte particular, el manxec semblava que tornava a recuperar la seva millor versió quan una desafortunada lesió el va obligar a frenar en sec. El dia del Numància a Montilivi (3-0) va recordar aquell davanter que dos cursos enrere s'havia fet un tip de marcar gols, guanyant-se l'estima de l'afició amb la seva lluita i entrega. Però aquell mateix dia, va marxar de l'estadi amb el capcot. «M'he trencat», reconeixia. I així va ser. Una ruptura al bíceps femoral de la cama l'ha fet perdre's les últimes cinc jornades i ara, quan queden només dos partits per l'aturada, ha tornat amb més fam que mai. Una alegria per a Pablo Machín, que s'ha quedat sense davanter de referència per visitar Alcorcón. La baixa per sanció de Samuele Longo deixa la nòmina d'atacants gairebé sense efectius: Felipe no compta per al tècnic i Cristian Herrera està lluny del seu millor nivell. Sandaza té ara fins diumenge per posar-se a to.

«Entrenaré al màxim aquesta setmana. Ja em trobo bé i la lesió és història. He d'intentar posar-me al mateix ritme que els meus companys el més ràpid possible. He de recuperar les bones sensacions d'abans. Faré dobles sessions cada dia i quan arribi el cap de setmana serà l'entrenador el que decidirà», explica el propi Sandaza, qui diu que «treballaré al màxim per jugar d'inici». Si no és així, l'ambició és la mateixa: «Jugaré el que em toqui i quan surti ho donaré tot».

Diumenge, contra el Llevant, el de Toledo no va tenir ni un sol minut però va entrar de nou a una convocatòria. «Em quedo amb això. Fins fa res ho veia tot des de fora i ara torno a estar a dins. Estic sa i això és el que compta», diu.

Fran Sandaza ha jugat 11 partits des de principi de temporada, 7 com a titular. Fins ara, només ha marcat un gol: contra l'Almeria.