Les ganes d´Eloi Amagat, la classe de Marc Carbó i les aturades de René Román. Poca cosa més de positiu es pot extreure del partit d´ahir, en què el Girona es va quedar sense aixecar la Copa Catalunya. Els llançaments de penals van decantar el títol cap al Nàstic després d´una final ensopida, igualada i amb poca punteria. Sí, el Girona va demostrar voler més el títol però novament li va faltar encert en les poques ocasions de què va disposar. El Nàstic, en canvi, arribava amb menys ganes però va somriure finalment gràcies a una loteria dels penals que a la segona part ja feia estona que signaven. Amb la desfeta als penals, el Girona es va quedar novament a les portes d´aconseguir la Copa Catalunya, tal com li va passar el 2015 contra l´Europa. Sempre sap greu perdre un títol, i més en un gran ambient com el que hi havia ahir al Municipal d´Olot, amb 3.317 espectadors, pràcticament tots al costat del Girona. Amb la Copa a Tarragona, el Girona se centra ara en l´altre «títol», molt més important, que té a l´horitzó: l´ascens a Primera.
Juan Merino ja havia anunciat sense cap tipus de mirament que el partit els perjudicava perquè estan absolutament centrats en la lluita per la permanència a Segona A. Machín, en canvi, havia mostrat molta més predisposició a lluitar per un títol que el Girona no tenia i, malgrat evidenciar que prioritza molt més l'ascens, va destacar el valor de «jugar i tenir l'oportunitat de poder guanyar una final». Per aquest motiu, el tècnic sorià va apostar per un onze amb tan sols un jugador del Peralada (Carbó) i la resta del primer equip. Fins i tot homes considerats titulars com Kiko Olivas o Aday van formar part de l'onze del Girona capitanejat per Eloi Amagat i en què destacava la presència de l'inèdit Felipe Sanchón. Mentrestant, el Nàstic va sortir amb tres jugadors de la Pobla (Ruxi Bonet, Perales i Vadillo) per completar un equip titular basat, tret de Gerard Valentín, en els suplents.
Mentre els 22 futbolistes de mica en mica anavan situant-se a les seves posicions -en algun cas força noves-, el Nàstic era qui semblava atacar amb més criteri. Així, René s'hauria d'estirar per desviar un cop de cap d'Uche després d'una centrada de Muñiz. Aquesta ocasió faria despertar els gironins que, després d'un tret creuat de Felipe, va fer un rapidíssim contracop en què Eloi Amagat va conduir des de camp propi fins a plantar-se a l'àrea rival. El seu xut però el va desviar amb la punta dels dits Perales. El Girona havia fet un pas endavant i, dos minuts després Cámara va rematar fregant el pal esquerre. La manca d'encert, un cop més, va deixar el Girona sense premi després dels primers 45 minuts.
El partit s'havia animat i els més de tres milers d´espectadors gaudien d´un bonic espectacle. Sense gols però amb prou ocasions, sobretot pel bàndol gironí, com per haver encetat el marcador electrònic que la Federació havia instal·lat a la zona dels antics vestidors. La segona part va començar, com la primera, amb un ensurt del Nàstic a través d´Uche. El davanter nigerià, però, va veure com novament René li desviava a córner la seva rematada. Un intent de rematada d´Eloi Amagat, que no s´esperava la pilota, al punt de penal va ser la única aproximació del Girona en els primers vint minuts de la represa. Els de Machín havien perdut frescor al davant i no arribaven a la porteria de Perales com al primer temps. El tècnic sorià, veient que el seu equip era inofensiu, va decidir moure fitxa i fer entrar Sebas Coris i Fran Sandaza al camp. Els damnificats van ser Felipe Sanchón i Juan Cámara. L´entrada al camp del de Tossa de Mar va fer que Aday passés a jugar una mica més avançat, al costat d´Eloi Amagat i Alcaraz al mig del camp. Merino tenia clar que, amb la presència de Sandaza, el Girona guanyava en potencial ofensiu i des de la banqueta va començar a donar ordres als seus homes perquè comencessin a perdre temps. Fins i tot va fer afluixar la marxa al seu massatgista, que havia entrat al camp per atendre el lesionat Bonet. La banqueta tarragonina sí que es va aixecar de cop per protestar un més que possible penal de Marí a Uche. L´àrbitre va mirar cap a un altre costat.
Mentrestant, Carbó continuava brillant a l´eix i va salvar l´equip d´un gol gairebé segur en guanyar la partida a Uche quan el tarragoní es preparava per encarar sol René. Els minuts corrien i el partit avançava sense que el gol arribés a cap de les porteries. Els tarragonins s´havien mostrat més fins a la segona davant un Girona irreconeiible. A deu mintus pel final, Machín va treure la resta de la cavalleria (Granell, Longo i Portu) per mirar de trobar un gol que evités que el títol es decidís des del punt de penal.
El Girona s´havia llençat a l´atac decididament conscient que els tarragonins estaven fosos i que arribar als penals era un cara o creu. Un xut de falta directa de Muñiz que René va desviar a córner amb els dits va ser l´última ocasió dels tarragonins. El Girona, de la seva banda, continuava espès i tret d´un córner mal resolt, va ser incapaç de generar cap més ocasió per desfer l´empat. Els penals decidirien el campió. De res van servir els encerts de Granell, Sandaza i Eloi perquè Longo enviaria a fora el seu i Perales aturaria el de Marí. El Nàstic només va fallar el primer -René el va aturar a Uche- i va poder celebrar el seu tercer títol de Copa Catalunya a terres garrotxines.
