En curt

R:He reconegut més d´una vegada que la meva situació aquí no era l´esperada. L´equip em necessitava perquè hi havia uns quants jugadors lesionats. No agrada jugar per això, però s´ha d´intentar aprofitar qualsevol oportunitat. Crec que ho he fet. Hem guanyat tots dos partits i m´he trobat bé, molt còmode.

P:Torna Maffeo de la sanció. Creu que ara és l´hora de la veritat i es veurà per qui aposta realment Pablo Machín?

R.Jo sé que he fet el que havia de fer. Després de tant de temps sense competir, crec que ho he fet a un bon nivell. He aportat el meu granet de sorra. Ara toca decidir a l´entrenador; sembla tenir més confiança per Maffeo i Aday, però els altres també estem aquí per ajudar i competir. I si no sortim, per acatar la seva decisió.

P.Qualsevol futbolista vol jugar sempre. Potser fa encara més il·lusió ara, quan la lliga entra a la recta final?

R.Tots volem jugar el màxim de minuts, com és obvi. Tot i que ara és el moment més bonic de la temporada, sí. Passi el que passi, ho he de portar de la millor manera possible. Gaudir des del camp, si tinc l´oportunitat de jugar, o des de fora.

P.Fins a quin punt necessitava tornar a jugar?

R.Se m´havia fet molt dur estar tant de temps al marge. Des que em vaig lesionar (a la primera volta al camp del Cadis) que no havia tingut continuïtat, sense gairebé participar. Tenia ganes de tornar-me a sentir futbolista, de poder estar al camp. M´han sortit bé les coses aquestes dues últimes jornades, però el millor és que l´equip ha guanyat.

P.En només un parell d´anys ha viscut un munt d´experiències, bones i dolentes. Com ho porta?

R.A Elx venia de jugar-ho gairebé tot, de ser protagonista. Aquí, el meu primer any, va ser gairebé rodó i les coses em van sortir bé. El món del futbol, a més, ho va reconèixer. Després m´ha tocat viure l´altra cara. Tornava aquí amb molta il·lusió, però he viscut una etapa que segurament tots els futbolistes també passen tard o d´hora: la de no jugar. M´ha tocat canviar el xip i he admès que es pot ajudar i sumar també des de fora.

P.També ajuda a viure una situació així?

R.S´aprèn de tot. De les coses bones i sobretot de les dolentes. Quan tot va de cares és molt fàcil estar bé i encaixar-ho a la perfecció. També és bo viure l´altre costat, posar-se a la pell d´aquells companys que no competeixen. M´ha tocat a mi ara i he après moltíssim. Però estic convençut que en el futur seguiré aprenent de tot plegat.

P.La seva gran espina és la de no haver pujat a Primera amb el Girona?

R.Un dels motius pels quals vaig tornar aquí és perquè el projecte era ambiciós i amb ganes d´intentar arribar amb opcions de pujar. Fa dos anys ens vam quedar a les portes. Sí, és una espina que tinc clavada. Aquí hi volia tornar i ha estat més aviat que no pas tard. Ara que hi soc, jugui més o menys, vull pujar. L´últim comiat va ser amarg amb tothom. Ara espero que la cosa vagi millor.