Portu és una de les sensacions d'aquest Girona. Incansable, competitiu com pocs i amb una fam immensa de créixer, el murcià, amb 11 gols, s'ha convertit en el segon màxim golejador de l'equip revelació. Las seves dianes han donat molts de punts al conjunt gironí però també han fet molta fressa. Sobretot les aconseguides al Camp Nou, al Metropolitano o a Montilivi contra el Madrid. Les seves actuacions fins i tot han fet que el seu nom figuri entre les travesses per anar a la selecció. Diumenge Portu tindrà l'oportunitat de tancar el cercle i marcar també al Bernabéu, on l'espera un vell conegut, Isco, amb qui va formar una bona societat ara fa uns anys al planter del València.

La connexió Isco-Portu va néixer a Paterna, on tots dos van arribar de cadets, un procedent de l'Atlético Benamiel i l'altre del Múrcia. De seguida van despuntar i van anar cremant etapes fins arribar, amb 17 anys, al Mestalla, a 2a B la temporada 09-10. En un curs irregular, el filial, on també hi era David Timor, va perdre la categoria. Encara juvenils, Portu va disputar 3 partits mentre que Isco va jugar en 26. El mal regust de boca, però, s'esborraria amb el Juvenil aquell mateix curs, en què el València va ser campió de lliga i subcampió d'Espanya. Vicente Mir, el tècnic d'aquell juvenil on també hi eren Alcácer, Gil o Bernat, sempre recorda que haurien guanyat el campionat d'Espanya si Portu no hagués estat sancionat en la final contra el Madrid (3-1). Mir feia jugar Portu de pivot defensiu i el comparava, per la seva arribada i conducció al blaugrana Calderé.

Al curs següent (10-11), Portu i Isco van passar definitivament al Mestalla, amb el qual es van passejar per Tercera, fins a celebrar l'ascens a l'Alcobendas en un any rodó. Isco començava a ser habitual al primer equip i brillava en les categories inferiors de la selecció. Les circumstàncies econòmiques del València, ofegat pels deutes, i del Màlaga, carregat de duros gràcies al xeic Al Thani, van fer que Isco tornés a la seva terra a canvi de 30 milions. Portu continuaria tres anys més al filial i malgrat disputar tres partits oficials amb el primer equip, se'n desvincularia per fitxar per l'Albacete (2014). Dos anys després (2016) arribaria al Girona, amb el qual va pujar a Primera el curs passat i enguany s'ha destapat com un dels millors jugadors de la temporada.