05 de abril de 2018
05.04.2018

«Anar a veure un partit a Montilivi ha de ser una experiència única»

Després de dirigir la política de venda d'entrades de dos històrics de l'ACB com el Baskonia i el Joventut, Daniel Prat va aterrar fa dos mesos a Montilivi per aplicar els seus coneixements, ara, en futbol

06.04.2018 | 07:06
«Anar a veure un partit a Montilivi ha de ser una experiència única»

Daniel Prat, de besavis catalans, va llicenciar-se en Comunicació Social a la Universitat Central de Veneçuela i durant deu anys va exercir de periodista esportiu, cobrint, per exemple, grans esdeveniments com el Mundial de futbol de 2014. En un intent d'ampliar la seva formació va començar a estudiar Gestió Esportiva i, tot seguit, va viatjar a Madrid per cursar un Màster de gestió d'entitats esportives. Just quan va acabar-lo, va començar a treballar en el departament de venda d'entrades del Baskonia, de l'ACB. Hi va estar dos anys, fins que aquesta temporada va fer el salt al Joventut. Des del 4 de febrer treballa al Girona FC amb l'encàrrec de potenciar la venda d'entrades i dur més gent a Montilivi, ampliant mercat a les comarques i bucant-ne de nou en el turisme. «És un pas genial per la meva carrera. Aquí s'està treballant molt bé», assegura.

Quina és la funció del «Ticketing Manager»?

Mirar de vendre més entrades i atraure més gent a Montilivi. Generar més recursos a través de la venda d'entrades o d'altres productes lligats al departament de màrqueting. Soc part d'aquest departament i aquí hi ha una persona encarregada de la relació amb els abonats, una altre que s'ocupa del software del ticketing i jo m'encarrego de mirar de vendre més entrades i portar més públic.

El ple absolut es resisteix perquè hi ha abonats que fallen al partit i no alliberen el seient?

Aquest és un tema que hem de treballar, és un problema comú a molts clubs. La idea de proposar que si vens a un determinat nombre de partits el carnet de la propera temporada et sortirà més bé de preu està funcionant, però hem de seguir treballant-ho. Sempre et pots trobar un dia com el de l'Athletic, que va ploure molt, o el del Celta, amb el partit un dimarts a la nit amb molta fred. Aquestes coses no les podem canviar i hem d'intentar construir una experiència que cridi l'atenció del públic i el faci venir més enllà dels horaris o el clima. Els horaris influeixen molt. Els millors dies, com és obvi, són els dissabtes i els diumenges. Els divendres, no tant, però tampoc són un mal dia. La resta de dies és més complicat. Consumir oci un dilluns, un dimarts, un dimecres, és més complicat. Al final nosaltres som una oferta més d'oci dins de la ciutat i les comarques. Que els abonats que no puguin venir un dia alliberin el seient ens ajuda molt, i a més, reben una recompensa per fer-ho.

Contra el Llevant van esgotar les entrades per primer cop des de la seva arribada. Els partits contra Betis i Espanyol també van per aquest camí?

Nosaltres treballem amb temps per poder generar un efecte entre el públic. Fa temps que hi estem a sobre, d'aquests dos partits, amb la voluntat que tornem a fer sold out (esgotar les entrades). De moment hem venut un 50% de les localitats per a tots dos partits, i tenint en compte que encara hi ha dies, anem a bon ritme per omplir de nou l'estadi.

Quantes entrades es posen a la venda cada jornada?

Al voltant de 3.000.

Quina estratègia vol desenvolupar al Girona?

Quan vaig arribar em vaig trobar que ja hi havia un treball previ fet, el club sap el que vol. Jo haig de transformar tot el que s'ha construït fins ara en vendre més entrades. Amb el Girona a Primera, i en el lloc privilegiat on es troba la ciutat, un dels aspectes a treballar és el turístic, sobretot gràcies a la Costa Brava. Volem que sigui més fàcil per als turistes que ens arriben poder comprar una entrada o venir fins aquí a veure un partit. Un altre focus que busquem és atraure més gent de la resta de la província, més enllà de la Girona i la seva àrea d'influència més directa. Oferim un espectacle de primeríssima qualitat. Anar a veure un partit a Montilivi ha de ser una experìencia única per al públic. L'estadi té limitacions, és petit, però això genera una cosa molt positiva perquè l'experiència és molt propera, molt íntima. Et sents part de l'espectacle, gairebé des de qualsevol localitat tens una magnífica visió del terreny de joc. Això són coses que s'han d'explotar perquè la persona que vingui, sigui habitual o no, gaudeixi del partit.

Quina seria la capacitat ideal de Montilivi?

Hi ha partits en què, obviàment, Montilivi se'ns fa petit. I la idea és que cada vegada això passi en més partits. Ho vam veure contra el Barça i el Madrid, i davant l'Atlètic i l'Athletic vam estar molt a prop d'aconseguir el ple. El dia del Llevant vam esgotar les entrades, i com li deia abans, fa pinta que passarà el mateix amb el Betis i l'Espanyol. Ens agradaria allargar-ho també els dies de l'Eibar i el València, i tenir un final de temporada pletòric, amb les entrades esgotades. Ara estem avaluant quin seria el nombre ideal de seients per a Montilivi.

El Girona ha passat en 10 anys de tenir una lona cobrint la Preferent i molt ciment a la grada, a disposar d'un director de ticketing per portar-hi cada cop més gent. El creixement del club és també això?

Sí, jo veig un club en creixement, adaptant-se molt bé a Primera. El Girona té molt clar allà on vol anar, tothom va en la mateixa sintonia. M'ha sorprès, sincerament.

Baskonia i Joventut són clubs amb aficions molt arrelades. A Girona fa falta encara temps per seguir ampliant la massa social?

Jo no compararia futbol i bàsquet, són coses molt diferents. El bàsquet és un nínxol reduït, on vendre una entrada resulta més complicat. En el futbol és més fàcil. És un esport més global, interessa a un nombre major de persones. En bàsquet, allò que li deia abans de buscar gent en els turistes pràcticament no es podria fer perquè una persona que no sigui molt aficionada al bàsquet és complicat que vagi a un partit. El futbol és un espectacle global, la gent en vol formar part, i ho hem d'aprofitar.

Millorar les zones d'aparcament, els accessos i disposar de zones de restauració al voltant de l'estadi permetria millorar «l'experiència» de Montilivi?

Sí, són molts els elements que podríem tenir en compte per millorar l'experiència, que no es limita només al partit. L'ideal seria que el partit fos la culminació. Hi ha gent que ve perquè li agrada el futbol, que segurament són els que ja veien els partits a Segona A i a Segona B, però amb l'equip a Primera atraiem també gent que potser no li interessa tant el futbol però a qui no li fa res acompanyar un altre aficionat sabent que passarà una tarda agradable. Que ens tria a nosaltres entre anar a la platja, o anar al cinema, o anar a un concert. Avui a Montilivi s'hi respira un bon ambient i l'atmòsfera que es crea és molt bona. Tot el que comenta de zones de restauració, zones VIP, accessos... ens anirien molt bé per crèixer.

En l'etapa a Segona era habitual que el Girona tingués màniga ampla a l'hora de regalar entrades. Això és contrapruduent?

Jo crec que sí. A curt termini potser té algun efecte, però en general, la decisió d'assistir a un partit, de l'esport que sigui, és més emocional que lògica. El preu no és la barrera principal. Quan la gent vol anar a un partit és perquè té una motivació més emocional. Hem de mirar que els preus no siguin prohibitius i que fem un espectacle accessible, que es pugui pagar. Però posicionar-te a partir del preu, no és la millor solució. Devalues el producte. La gent et percep com una opció menys valuosa i emocionant. Nosaltres tenim les eines per oferir un espectacle d'alta qualitat. La gent no ve perquè sigui car o barat, ve perquè s'ho passa bé, gaudeix i viu una bona experiència.

Diu que el futbol rivalitza amb d'altres ofertes d'oci com el cinema, els concerts... I segurament és l'espectacle més car.

Estic segur que competim amb les opcions d'oci que li deia. Però fixi's una cosa, l'esport, en general, avui és de les poques coses capaces de generar una emoció total. És difícil que al cinema, per posar-li un exemple, visquis el grau d'excitació que genera un gol o un triple al darrer segon. L'esport té aquest avantatge. Genera a la gent, tant als que són molt aficionats, com els qui no ho són tant, una eufòria col·lectiva que cal viure a l'estadi. Aquesta és també la diferència de veure-ho per la televisió. Si a vostè només li interessa saber el resultat, té moltes maneres de conèixer-lo a l'instant. Viure el partit a l'estadi té un sabor especial, diferent. Per això treballem perquè a la gent li valgui la pena invertir temps i diners a veure un partit del Girona.

Quina mena de públic volen portar a Montilivi? Familiar?

Tenim una mica de tot i la idea és satisfer totes les necessitats. Aquest és un espectacle per a tots els públics. Volem ser interessants i entretenir tothom.

La proximitat del Barça és també un dels rivals del Girona a l'hora d'atraure públic?

Pel que fa a gestió el Barça ha fet les coses bé durant molt de temps. Nosaltres acabem de pujar a Primera, estem aprenent moltes coses, encara. Ells tenen molt camí avançat. Si són el nostre rival a nivell de públic? Òbviament hi haurà gent de la zona que fa molt de temps que va al Camp Nou i que segueix el Barça i que s'estima més seguir-ho fent. Aquesta gent, difícilment, es farà abonada del Girona. Però també s'ho pot venir a passar bé un o dos dies a l'estadi de Montilivi.

Per què el màrqueting té cada vegada més pes a l'esport d'elit?

Perquè aquestes estratègies són les que et poden fer sostenible el club a mitjà i llarg termini. Si avui ets capaç d'omplir l'estadi, comercialment tindràs més força per atraure patrocinadors. I això, després, et permet generar més recursos per poder fitxar millors jugadors o preparar millor el teu equip. La inversió principal s'ha de fer al camp, però si es treballa bé la gestió, els fruits també arriben. A mitjà i llarg termini els projectes ben treballats als despatxos tenen més probabilitats de tenir èxit a la gespa, que és allò que al final acaba fent de mesurador. No hi ha cap gran equip europeu que no estigui treballant bé pel que fa a gestió. Un club mal gestionat pot tenir una bona temporada, però a la llarga ho acaba pagant. El ticketing, la mercadotècnia, l'activació de patrocinis... són temes clau.

El Girona va tenir un porter veneçolà, Rafa Ponzo, que va viure els ascensos a Segona B i a Segona A. Li va preguntar pel club?

Sí, gràcies a la meva feina com a periodista a Veneçuela tenia contacte amb molts jugadors i a Ponzo l'havia entrevistat diverses vegades. Un cop vaig saber que venia a Girona li vaig preguntar per què em recomanava de la ciutat, per llocs on menjar, i aquestes coses. Estic molt content aquí. Hi ha un bon equip de treball i humà.

L'Uni Girona, el Girona d'hoquei o el Bordils d'handbol, d'altres clubs de la ciutat o dels voltants que també competeixen a l'elit en esports més minoritaris, són rivals o poden ser aliats?

El dia del Deportivo vam convidar les jugadores i la directiva de l'Uni. No són rivals, tots ens podem beneficiar dels èxits. En el cas del bàsquet femení l'Uni té el seu espai i més enllà d'això cadascú tracta de construir la seva experiència. No penso que ells ens vegin a nosaltres com a rivals. A mi els èxits de l'Uni m'alegraran, com els de qualsevol altre equip de la ciutat, no crec que sigui perjudicial per al Girona.

El Girona va pujar a Segona A l'any que va desaparèixer el bàsquet ACB. Seria sostenible per a la ciutat un equip de futbol a Primera i un de bàsquet masculí també a la màxima divisió?

Jo penso que si els dos clubs treballessin bé i cadascú es fes el seu espai, seria perfectament sostenible. No hi veig problema. A Vitòria, tant el Baskonia com l'Alabès tenen molta tradició i disposen de diferents públics. El Baskonia és la referència del bàsquet al nord d'Espanya per la força que té, jugant a l'ACB i a l'Eurolliga. Capta, per això, una quota de mercat més gran que la de l'Alabès, que té a prop l'Eibar, la Reial Societat, l'Athletic, l'Osasuna fins la temporada passada... Si aquest cas es repetís a Girona, ben treballat, no hi hauria d'haver cap problema. El club de futbol el veig molt ben encaminat, seria bo per a la ciutat que també hi pogués haver-n'hi un de bàsquet a l'ACB en el futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema