Tots aquells qur em coneixen o tracten amb mi sovint saben que sóc persona poc mediàtica, que sempre fujo dels titulars fàcils, les declaracions i les polèmiques. Però quan toca parlar, jo mateix i el gremi que represento ho fem. Amb la situació actual, la problemàtica a l'aeroport de Girona i Ryanair, ara toca. Ara cal parlar clar.

Estic gratament sorprès de la molt bona acollida que va tenir a la societat gironina el meu article de fa uns dies sota el títol Girona, què tenim?

Després he restat gratament sorprès per l'article del senyor Joaquim Nadal al Diari de Girona, el qual dóna més ressò a les nostres reflexions. Els empresaris no ens dediquem a fer escrits, ens dediquem a crear ocupació, donar serveis i crear riquesa.

Però no puc estar totalment d'acord amb el que diu. És cert que tenim molt però cal analitzar el perquè i com de tot plegat. Jo crec que les nostres queixes van per un altre camí.

Si llegim detingudament tot el que el senyor Nadal diu que tenim, ens adonarem que la majoria de les coses que descriu són fruit d'iniciatives privades i d'empresaris que amb els seus diners han apostat pel nostre territori tot i saber les mancances en infraestructures i promoció que patim. Mancances que ens recorden que el sector públic no ha fet -ni fa-, prou bé la seva feina.

No fa gaires anys, quan des de l'Associació d'Hostaleria de Girona ens queixàvem que a l'Ajuntament de Girona es preocupaven més de buscar inversors que construïssin més establiments hotelers que no pas a consensuar amb el sector la forma de promocionar-los, des de l'Ajuntament se'ns va dir textualment que «per crear demanda, primer hem de crear l'oferta». Més endavant vàrem sentir declaracions en el mateix sentit del senyor Pluma, aleshores regidor d'Urbanisme i ara director general de Patrimoni Cultural del «govern dels millors», en què també deia que a Girona falten places hoteleres per poder omplir, entre altres infraestructures, l'Auditori (per no anomenar-lo palau de congressos) i la Fira de Girona. Ara el que tenim, són moltes places hoteleres... Buides!

Fa pocs dies vam poder sentir dir al senyor Ricard Font, director de Transports i Mobilitat de la Generalitat, després de voler «renegociar a la baixa» l'acord al qual s'havia arribat amb la companyia aèria feia poques setmanes, dient: "Què s'han cregut aquests de Ryanair, amb el Govern no es parla així".

M'agradaria tornar a preguntar: Com hem de parlar els empresaris? Què ha fet durant anys, què fa ara i què farà demà el Govern de la Generalitat i tots els nostres polítics per un sector que aporta més del 30% del PIB del país? On és el fruit de la seva gestió durant tot aquests temps? Com omplirem les nostres places hoteleres, les taules dels nostres restaurants, els locals del nostre comerç, si ens carreguem l'única porta d'entrada «decent» a les nostres comarques?

Ara que per fi tenim una infraestructura i uns productes atractius, ara que tots plegats ens hem esforçat per canviar el model de sol i platja i posar de moda la paraula desestacionalitzar, ara resultarà que ens carregarem la millor eina que tenim. Tot plegat per estalviar-nos uns quants milions que sí es poden invertir en canvi per veure la Champions League per TV3, o per tenir Fórmula 1 a Catalunya, entre d'altres.

Saben quina és la diferència entre subvenció o inversió? Jo crec que no. El tema Ryanair és una inversió perquè els diners que es destinen a portar passatgers (turistes, empresaris, treballadors, etc.) a l'aeroport reverteixen directament a la caixa del nostre país. No regalem diners, com molta gent pensa. Si miren l'estudi fet per la universitat de Girona, podem veure que només comptant el 8% de l'IVA que deixarà cada passatger que arriba a les nostres comarques -gairebé tres milions de passatgers- i tenint en compte que la despesa a Girona és de 400 euros per passatger, amb una simple operació de primària sabrem que aquests passatgers aporten uns 90 milions d'euros als impostos de la nostra província. A aquesta xifra li hauríem de sumar els impostos empresarials, la mà d'obra, tant directa com indirecta i la promoció que això significa. Només a l'aeroport hi treballen aproximadament uns 1.700 treballadors, que sense això faran pujar el nostre atur.

Ara ja no preguntem. Ara exigim i reclamem com a empresaris i com a ciutadans solucions perquè l'aeroport de Girona continuï donant un excel·lent servei als 700.000 habitants de les comarques gironines i als 5 milions de passatgers que l'utilitzaven fins no fa gaire temps. Ens hi juguem moltes coses: el prestigi, els plaers de viatjar, els plaers de ser descoberts, milers de llocs de treballs i centenars de milions d'euros en pèrdues en la majoria del teixit empresarial de les nostres comarques.

Malauradament, un cop més el centralisme català -el barceloní- ens passa la mà per la cara. Estic convençut que si aquest problema hagués succeït a l'aeroport del Prat estaria més que resolt, només cal veure com vostès han «incentivat» companyies com Spanair o Vueling.

Companyies catalanes, diuen.

Què ens quedarà si marxa Ryanair d'aquesta manera tan sobtada? Quina alternativa proposen?

Em pregunto de nou, què ens quedarà? A Girona rai, deien...