El turisme de congressos va generar un impacte econòmic de 35 milions d'euros (MEUR) a les comarques gironines durant el 2010. Segons recull l'estadística elaborada per la Cambra de Comerç, l'any passat es van celebrar 936 esdeveniments d'aquest tipus a la demarcació (la majoria, reunions i jornades) en els quals hi van prendre part més de 81.500 persones. El vicepresident de la Cambra i responsable de l'àrea de Comerç, Turisme i Serveis, Enric Dotras, ha afirmat que aquest tipus de turisme encara té camí per recórrer a la demarcació. En aquest sentit, Dotras ha dit que no s'ha tocat sostre, i que hi ha calendari i espais per programar més activitats, sobretot en temporada baixa.

Durant l'any passat, les comarques gironines van acollir gairebé un miler d'esdeveniments -936, en concret- relacionats amb el turisme de congressos. La gran majoria d'aquests actes, més de la meitat, van ser reunions. De l'estadística elaborada per la Cambra, però, també es pot veure com les comarques gironines van ser escenari de 219 jornades, 62 convencions i 29 congressos.

En total, aquests esdeveniments van portar 81.651 persones a la demarcació. Els actes que van moure més assistència van ser les jornades, seguides de les reunions i de les convencions.

Ara, partint d'aquestes dades, la Cambra ha calculat que aquest tipus de turisme va generar un impacte econòmic de 35 MEUR a la demarcació. Així ho recull l'estadística elaborada pel Girona Convention Bureau, l'oficina públicoprivada que depèn de la Cambra i que es dedica a promocionar les comarques gironines com a seu d'aquests tipus d'esdeveniments.

La seva directora, Cristina Bubé, explica que Girona desperta atracció per la seva 'singularitat', la 'diferenciació' d'espais on reunir-se i les activitats paral·leles -visites, esports, natura- que s'ofereixen per complementar el congrés. Però, sobretot, perquè el territori té el valor afegit de la proximitat. 'La facilitat per anar a peu a tot arreu, que aquí sí que hi és, en una gran ciutat queda desvirtuada', concreta Bubé.

De totes maneres, tant ella com el vicepresident reconeixen que el turisme de congressos no ha tocat, ni de bon tros, sostre. Sobretot, els buits més grans en turisme de congressos a la demarcació es troben en temporada baixa. Per això, Enric Dotras ha aventurat que es podrien arribar a 'multiplicar per nou' tots els actes previstos, i que encara hi hauria espais i calendari lliures.

Objectiu: apropar-se al mercat francès

Entre les mancances que cal cobrir, Dotras considera que cal 'augmentar més l'oferta d'allotjaments, serveis i sales de congressos' i també fer més accions de promoció. Per això, aquest 2011, el Girona Convention Bureau s'ha marcat com a objectiu apropar-se al mercat francès, perquè sigui prescriptor del territori a l'hora de planificar un congrés, jornada o convenció.

En aquesta línia, el Girona Convention Bureau traduirà al francès la seva pàgina web. A més, aquest any també portarà a terme altres accions de promoció, com l'assistència a fires, workshops i fam trips que se celebren a França.

L'estadística del Girona Convention Bureau també permet veure com la majoria de demandes que es reben per organitzar congressos a Girona provenen, sobretot, de Catalunya i la resta de l'estat (en un 80%, amb preeminència de Barcelona). Pel que fa al 20% restant de peticions internacionals, aquestes són diverses (Israel, Bèlgica, Brasil, República Txeca, Anglaterra, França, Itàlia, Rússia i Andorra).