Es pot omplir de buit, un ple? Com pot ser buit, un ple? Un ple pot ésser fàcilment buit, creguin-me. És més: sovint com més ple (7 hores), més buit (zero d'interès). Un ple buit és un ple pesat, avorrit i ineficaç, on totes les votacions tenen les cartes marcades. Qui pot debatre res mínimament raonable i interessant després de sis hores de parlar sobre el sexe dels àngels en la seva variant gironina?: "saps que a l'Uruguai no hi plou mai perquè és sota del Paraguai?"
Baltasar Gracián va deixar escrita una sentència memorable: "Lo bueno, sí breve, dos veces bueno". Vistes les coses als plens de l'Ajuntament, s'hi podria postil·lar: "Lo malo, sí largo, dos veces malo". El ple municipal de Girona ni és àgil, ni és interessant, ni té gaire nivell. Sovint és espès com una mala digestió de peus de porc amb cargols i salsa picant a l'estil mexicà abans d'anar a dormir. Sovint és autèntica espessor a fons. Aquella espessor que el gran Oriol Grau, revestit de professor de la universitat de Carolina del Sud (o del Nord), deia que es podia conjurar amb el principi del professor Korda. Que quin és el principi del professor Korda? "Doncs, que te la piquis amb una llamborda".
Potser no saben ses il·lustríssimes que el poble més aviat està fins al capdamunt dels polítics, o sigui d'ells. Dissortadament, la ciutadania cada vegada té més difícil distingir entre els bons i els dolents. No tots són iguals, és clar que no, però hi ha iguals més iguals que altres. Treure l'entrellat de si el PSOE és més culpable o menys que el PP en les retallades actuals, costa molt. Hi ha corruptes i culpables en totes les files. El que és lamentable és que el Sr. alcalde de Girona jugui a dues bandes impunement: ara independència, ara dependència.
És absolutament lamentable que els excel·lentíssims i les excel·lentíssimes senyores del PP aplaudeixin (amb algun exabrupte i tot) les dissortades mesures antisocials del Sr. Rajoy en el Congrés. És ben trist que malgrat les mostres de vassallatge de CiU respecte al PP, el PP de la senyora Veray menystingui Catalunya. És èticament inadmissible que aquests dos aspectes no pesin prou en l'ànim de l'alcalde per buscar-se un altre soci.
