Gairebé 200 voluntaris gironins participen en un dels estudis més grans que estan en marxa al món dedicat a la detecció precoç de l'Alzheimer. Són 193 persones sanes, d'entre 45 i 75 anys, filles de malalts d'Alzheimer, que se sotmeten de manera regular a diferents proves perquè els investigadors de la Fundació Pasqual Maragall recullin informació útil per definir l'estratègia per a prevenir aquesta malaltia neurodegenerativa.
L'anomenat estudi Alfa, que va néixer el 2012 finançat per l'obra social la Caixa, compta amb 2.743 voluntaris d'arreu de Catalunya que s'han compromès a participar-hi en les pròximes dècades. "Són persones que actualment són cognitivament sanes, que no tenen cap problema de salut greu que pugui dificultar la seva participació en la recerca a llarg termini, i sobretot, que tenen el compromís de formar-ne part durant anys", explica la doctora Nina Gramunt, neuropsicòloga i investigadora de la Fundació Maragall, que treballa en el projecte.
I és que, per ara, l'estudi no té data de finalització, perquè "prima aquest concepte de longitudinal, d'anar fent proves i subestudis amb els voluntaris i mantenir-se en el temps".
"Al principi teníem persones que s'hi havien interessat però ho tenien malentès i creien que si entraven en l'estudi els diríem si en un futur tindrien o no Alzheimer, i això no és viable, perquè ara mateix no hi ha cap prova que ens ho permeti dir", afirma, i puntualitza que la gran majoria de les persones que formen part de la cohort de la investigació "ho fan de manera generosa i absolutament altruista, pensant en tota la població i en les futures generacions".
De manera periòdica i durant anys, aquests voluntaris se sotmetran a proves de neuroimatge, tests genètics, analítiques, estudis sobre els seus hàbits de vida o l'ambient a què estan exposats i tests cognitius per avaluar la seva memòria o capacitat de concentració perquè els investigadors recopilin pistes dels factors que condicionen el desenvolupament o no de la patologia neurodegenerativa.
"Fins ara sempre s'havia intentat tractar la malaltia a partir de la fase clínica, és a dir, de quan el mal manifesta els símptomes, però llavors el dany cerebral ja és massa gran", indica la neuropsicòloga. "Ara ja sabem que el cervell comença a canviar molt abans de mostrar símptomes, i per això el que volem és analitzar exhaustivament aquesta fase preclínica per intervenir abans que sigui massa tard", diu.
En aquest sentit, continua, l'estudi observacional permetrà tenir aquestes persones "molt ben definides i caracteritzades" perquè, quan algunes desenvolupin la malaltia i altres no, es pugui observar de manera retroactiva quins són els factors de risc més condicionants en el mal d'Alzheimer.
Per recaptar les dades, el projecte se subdivideix en múltiples subestudis centrats en un objectiu concret -per exemple, en l'impacte de l'estil de vida o en qüestions genètiques- i depenent de la finalitat de cada recerca, les proves són més o menys espaiades en el temps.
Hi ha un subgrup específic de voluntaris, però, que forma part de l'anomenat estudi Alfaplus, unes 400 persones que prenen part del projecte de més alta complexitat, que inclou un ventall més ampli de proves que es repeteix cada tres anys.
