Mor el filòsof Josep Maria Terricabras

El filòsof gironí Josep Maria Terricabras ha mort aquest dimarts als 77 anys. Catedràtic emèrit de a UdG, va dirigir durant 25 anys la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Conegut com a Terri, va desenvolupar una sòlida carrera acadèmica a diferents universitats, però també va exel·lir com a divulgador, professor i orador. Activista compromès en múltiples causes, va ser eurodiputat per ERC entre els anys 2014 i 2019. 

Tant bon punt es va conèixer la mort de Terricabras, es va produir un allau de mostres de condol, tant des del món universitari, com de la política, i de les entitats socials. El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, lamentava que la mort de Josep-Maria Terricabras és “un cop molt dur” i una “gran pèrdua que té un gran impacte tant en la vida universitària, en la vida de la Universitat de Girona i en la de la Càtedra Ferrater Mora, que havia fundat, fet créixer i a la que havia donat tot el sentit del món”. També va afegir que és una “gran pèrdua pel que representava el seu compromís cívic i polític”.

L’actual director de la Càtedra Ferrater Mora, Joan Vergés, destacava que Josep-Maria Terricabras «era una persona extraordinària, sagaç, que creia en el talent, amb una gran capacitat de treball, de comunicació i de conxorxa» i afegia que «al país li ha anat molt bé tenir una persona com ell». Segons la seva opinió, Terricabras ha estat un «referent» per la Universitat de Girona, «demostrat que ser petits no vol dir ser esquifits, ni ser pocs vol dir fer-ho menys bé». També des de la UdG, el rector Quim Salvi lamentava la pèrdua del "pare de la Càtedra Ferrater Mora". "Un home savi, afable, de conversa sempre interessant. En nom de la Universitat de Girona, moltes gràcies per tant com ens has aportat i et trobarem sempre a faltar, Terri.", afegia.

OpinióJosep Maria Fonalleras

Josep Maria Terricabras, un intel·lectual lúcid, irònic, sorprenent, activista i pensador

Quan el novembre de 2016 va pronunciar la seva ‘Lectio Ultima’ a la UdG, va fer seves les paraules les tres passions de Bertrand Russell (l’ànsia d’amor, la recerca del coneixement i una insuportable pietat pel sofriment de la humanitat), però hi va afegir una quarta passió: «la lluita pel ple reconeixement de Catalunya».

Aquella última lliçó es va convertir en un homenatge a la seva figura. El doctor Josep Lluís Prades, va recalcar que Terricabras era «un personatge absolutament crucial per a la UdG i per a la filosofia catalana», perquè havia «exercit un lideratge que l’havia convertit en una figura central del panorama intel·lectual català». En aquest sentit destacava que la Càtedra Ferrater Mora va situar Girona en el mapa internacional del pensaament contemporani.

També aquell dia, l’aleshores rector Sergi Bonet descava que «el professor Terricabras, el doctor, el catedràtic, l’especialista en Wittgenstein i el llenguatge, havia estat protagonista d’un període apassionant de la història, que va des de la lluita antifranquista al desig de la plena sobirania d’una nació».

Mostres de condol a les xarxes

Moltes personalitats del món de la política i universitari, com l'alcalde de Girona Lluc Salellas, Gemma Geis o Esquerra, han mostrat les seves condolències per la pèrdua de Terricabras a les xarxes socials.

Un currículum extens

Nascut a Calella de la Costa l'any 1946, després de llicenciar-se en filosofia a la Universitat de Barcelona, va ser becari de la Universitat de Münster (Alemanya), del St. John’s College (Cambridge, Anglaterra) i investigador a la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA). És doctor per les universitats de Münster i de Barcelona.

Va ser professor tutor a la Universitat de Münster, durant 9 anys catedràtic de filosofia de l’Institut Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, i professor encarregat de curs del Departament de Matemàtiques de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Va formar part de diferents Acadèmies internacionals: la Leibniz Sozietät der Wissenschaften zu Berlin; la New York Academy of Sciences i el Centro Filosofico Internazionale Karl-Otto Apel (Acquappesa-Coseza, Itàlia). 

L’any 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. També va ser membre del Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya i del Consell Consultiu de la Fundació Universitària Balmes, de la Universitat de Vic.  També va formar part de diversos Comitès Científics de revistes nacionals i internacionals.

Al llarg de la seva dilatada trajectòria va publicar 16 llibres, va participar en dotzenes d’obres col·lectives i va escriure més de 50 articles d’interès científic en català, castellà, alemany, anglès, francès, italià, polonès i basc. Va traduïr obres de L. Wittgenstein, F. Nietzsche i S. Freud; va adaptar al català el projecte "Philosophy for Children" de M. Lipman, i va dirigir l’actualització del Diccionario de Filosofía de J. Ferrater Mora. 

La seva especialitat acadèmica és la filosofia contemporània, especialment la filosofia del llenguatge, l’ètica, la lògica i la teoria del coneixement. 

Membre del PEN Català, fou president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional (2008-2014), des d’on dirigí la redacció del Manifest de Girona (2011) sobre els drets lingüístics, que va ser traduït a més de 70 idiomes.

Entre d'altres fou membre del Comitè d’Ètica de l’Hospital Josep Trueta de Girona, col·legiat d'Honor del Col·legi de Metges de Girona, membre de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau, assessor del Consell de la Gent Gran de Catalunya i membre de l’Assemblea Nacional Catalana. 

La setmana passada encara va participar a Girona en un debat sobre intel·ligència artificial amb Ramon Lopez de Mantaras.