Si ara afagéssim un dels primers Octavia i el poséssim al costat del cotxe que avui sotmetem a prova ens adonaríem, principalment, de dues coses: d´una banda, veuríem un salt endavant qualitatiu enorme que ha situat l´Skoda al nivell dels productes europeus més competitius i, de l´altra, també ens adonaríem que aquesta evolució s´ha fet d´una manera constant i sense trencaments estilístics. Dit d´una altra manera, l´Octavia ha seguit un procés de canvi constant però sense perdre mai la identitat pròpia, i això és un mèrit si tenim en compte que formar part del Grup Volkswagen exigeix tenir un automòbil competitiu perquè no es quedi a la cuneta a causa de la mateixa competència interna. L´Skoda Octavia, i especialment la versió familiar Combi, ha seguit un procés natural de maduració fins a convertir-se en el que és ara mateix: un cotxe que planteja al possible comprador un difícil dilema. No només per una qüestió de preu, que ja és molt important i encara més en els temps que corren, sinó també per un aspecte més subjectiu com és la imatge. L´elegància de la carrosseria de l´Skoda Octavia Combi el converteix en un dels familiars més ben trobats del seu segment. Si a aquesta carta de presentació hi afegim la solvència del propulsor 2.0 TDI, l´Skoda es veu amb cor de sotmetre´s a no pas poques comparacions, i probablement a guanyar-les a l´hora de tirar ratlla. Hem de parlar, també, de l´espectacular portaequipatge, que amb un volum de càrrega de 580 litres i unes formes molt quadrades, reforça enormement la practicitat d´aquest automòbil. És per totes aquestes raons, i perquè entra molt bé pels ulls –tots sabem que l´estètica acaba pesant molt més que els criteris d´objectivitat a l´hora de triar–, que l´Octavia ha anat creixent no només en nombre de vendes sinó també en qualitat, prestigi i, en definitiva, credibilitat entre el públic.
