Ja és tot un veterà, de manera que l´Skoda Fabia ha de contraposar algun argument de pes a l´inevitable desgast estètic fruit del pas dels anys. El que no es pot discutir en cap cas és que l´utilitari txec no ha parat d´evolucionar, fins a arribar a un nivell de qualitat i confort que continuen fent-lo una alternativa real a models que probablement són més atractius però que surten més cars. I el preu, en uns temps com els actuals -es tancarà el 2012 amb unes vendes d´aproximadament 700.000 turismes a tot Espanya, quan fa mitja dècada s´havia superat de llarg el milió d´unitats matriculades-, és un factor bàsic, especialment en un segment de mercat com el generalista.

El Fabia, doncs, ofereix aquell punt de maduresa en què és molt difícil trobar-li pegues, perquè qualsevol possible defecte ja s´ha anat corregint en les successives evolucions del model. El compacte txec es beneficia de l´adopció de mecàniques d´última generació del consorci alemany, que la que avui portem a les nostres pàgines de prova: el turbodièsel 1.6 TDI de 105 CV, un propulsor que va com l´anell al dit al Fabia.

Estètica personal

L´Skoda Fabia no s´assembla a cap dels seus competidors. Dit d´una altra manera, és un dels models del segment B amb una personalitat estètica més marcada. Al morro, inequívocament Skoda (amb la tradicional nervadura longitudinal al mig del capó fins a desembocar en l´escut de la marca txeca com a element característic), hi predominen les formes arrodonides i aerodinàmiques, però en altres parts de la carrosseria, com ara a les finestres, hi trobem línies anguloses.

Però no tot es redueix a una qüestió d´imatge, sinó que més aviat es tracta de potenciar la funcionalitat. Així s´explica, per exemple, la poca inclinació del parabrisa davanter, ja que d´aquesta manera s´aconsegueix que l´habitacle sigui clarament més espaiós perquè té més alçada. El mateix podem dir de les portes del darrere, que tenen unes línies també molt verticals, de manera que la boca d´entrada a l´habitacle sigui molt ampli i còmode.

A l´habitacle del Fabia no cal que hi busquem requisits, perquè no n´hi trobarem. Això no vol dir que no sigui acollidor. Potser sense que puguem arribar a parlar d´uns materials de primer nivell, l´acabat interior desprèn qualitat perquè les peces estan ben encaixades i l´aïllament acústic és correcte.

El tauler de comandaments prové del Roomster. A part d´un disseny visualment net i agradable, destaca pel sentit comú que s´hi percep en la distribució dels comandaments habituals. A la banda de l´acompanyant hi trobarem una pràctica doble guantera.

De cara a un ús familiar, un aspecte del Fabia (a part de les cinc portes) que ens sembla que es mereix una valoració molt alta és l´espai destinat als ocupants de les places del darrere. Es pot parlar de prou amplitud (tant a la zona del cap com a la de les cames) perquè persones adultes d´estatura elevada hi puguin viatjar sense estar encongits.

Un motor ben aprofitat

L´actual batalla dels constructors d´automòbils, en el terreny mecànic, és intentar resoldre de la manera més eficient l´equació entre rendiment i consum. La moda és oferir mecàniques de baixa cilindrada i alt rendiment. En el cas del Fabia 1.6 TDI, som en un terme mitjà: un 1.6 no és un motor petit, però sí que ho és respecte al que és habitual en les mecàniques de gasoil, que solen ser de 2.0 litres. Els 105 cavalls d´aquest tetracilíndric podem dir que tenen prou empenta (sobretot a règims mitjans) i fins i tot ràbia (per sobre de 4.000 voltes) per a qui vulgui bona capa-