El filòsof i assagista José Antonio Marina reflexiona sobre el concepte de ciutat intel·ligent amb aquestes idees: "Una ciudad es inteligente cuando, por el hecho de vivir en ella, las personas van a tener un plus de inteligencia, un plus de desarrollo, que no va a depender de la misma. Es decir, cuando una asociación, cuando una ciudad es inteligente como tal ciudad, significa que un conjunto de personas no extraordinarias pueden obtener resultados extraordinarios, y eso precisamente por la manera como se han organizado". Més endavant Marina cita aquesta afirmació d'un neoliberal: "Una sociedad inteligente es la que tiene poca carga fiscal y deja que la iniciativa privada se despliegue al máximo, porque de la búsqueda del interés privado, la sociedad, la ciudad va a resultar beneficiada". José Antonio Marina rebat aquesta posició neoliberal amb aquesta reflexió: "Yo creo que se trata de un mal enfoque. Hay asuntos que no se van a resolver únicamente si cada uno busca el interés privado. Por ejemplo, deberían aumentar las posibilidades de cada uno de los ciudadanos. Una ciudad inteligente aumenta las posibilidades de todos los ciudadanos".
Actualment, la Llei d'Educació de Catalunya es troba en tràmit parlamentari. Estem davant d'una de les lleis més importants pel futur del nostre País. Per a reflexionar sobre la importància de l'educació que millor que citar l'informe Delors quan afirma: "En la perspectiva dels nombrosos desafiaments que ens reserva el futur, l'educació és un factor indispensable per tal que la humanitat pugui aconseguir els ideals de pau, llibertat i justícia social". La idea d'una educació al servei de l'enfortiment de la cohesió social és la base de la futura Llei d'Educació, establint el Servei d'Educació de Catalunya integrat pels centres públics i els centres privats concertats, i amb uns criteris bàsics: igualtat d'oportunitats en l'accés, equitat, suficiència, excel·lència i gratuïtat de l'educació obligatòria. Uns criteris que són bàsics per a evitar la fractura social basada en la desigualtat educativa. La socialització de l'educació obligatòria mai ha de comportar una diferenciació en la qualitat i per tant en el compliment d'aquests criteris entre els diferents centres que configuren el servei d'educació català.
Una altre cosa és l'educació privada d'elit, una oferta legítima, reconeguda pel nostre ordenament jurídic, i positiva per a una ciutat, com a activitat econòmica i com ampliació de l'oferta educativa, encara que en aquest cas només va adreçada a un sector de la societat i per això recau únicament i exclusiva en la iniciativa privada. Una oferta segregadora perquè únicament està a l'abast d'una minoria amb poder adquisitiu per a accedir-hi; per tant, una oferta amb uns criteris molt diferents dels esmentats del sistema públic. I per aquest motiu l'administració pública no hi té ni ha de tenir-hi cap implicació, ni afavorir la seva implantació amb l'aportació de recursos de cap mena, ni per descomptat de terrenys públics. Dit d'una altra manera, la inversió i el finançament d'una escola privada d'èlit, terrenys i construcció, així com el seu funcionament, al tractar-se d'un centre no concertat, ha d'anar a càrrec, precisament pel seu caire segregador, dels seus promotors i de les famílies que hi porten els seus fills. En tot cas, ha de poder ser receptora dels incentius que per normativa estan establerts per a les activitats econòmiques, com a creadores de riquesa i generadores d'ocupació.
El valor de l'educació al servei de l'enfortiment de la cohesió social és el gran repte de l'administració pública perquè és bàsica i necessària per a la construcció d'una societat moderna, justa i solidària. I sobretot, capaç de construir el futur garantint una veritable igualtat d'oportunitats. Una ciutat intel·ligent es construeix només si aquesta és una ciutat de valors. De valors com la responsabilitat, la convivència i la solidaritat, que superin la deriva cap l'individualisme i es garanteixi la igualtat d'oportunitats amb la finalitat d'augmentar les possibilitats de tots els ciutadans.
